Conjugació del verb «dur»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dur

Mode indicatiu

Present
jo duc
tu dus / duus
ell, ella, vostè du / duu
nosaltres duem, duim (bal.)
vosaltres, vós dueu, duis (bal.)
ells, elles, vostès duen
Perfet
jo he dut, he duit (bal.)
tu has dut, has duit (bal.)
ell, ella, vostè ha dut, ha duit (bal.)
nosaltres hem dut, hem duit (bal.)
vosaltres, vós heu dut, heu duit (bal.)
ells, elles, vostès han dut, han duit (bal.)
Imperfet
jo duia
tu duies
ell, ella, vostè duia
nosaltres dúiem
vosaltres, vós dúieu
ells, elles, vostès duien
Plusquamperfet
jo havia dut, havia duit (bal.)
tu havies dut, havies duit (bal.)
ell, ella, vostè havia dut, havia duit (bal.)
nosaltres havíem dut, havíem duit (bal.)
vosaltres, vós havíeu dut, havíeu duit (bal.)
ells, elles, vostès havien dut, havien duit (bal.)
Passat simple
jo duguí
tu dugueres
ell, ella, vostè dugué
nosaltres duguérem
vosaltres, vós duguéreu
ells, elles, vostès dugueren
Passat perifràstic
jo vaig dur
tu vas (vares) dur
ell, ella, vostè va dur
nosaltres vam (vàrem) dur
vosaltres, vós vau (vàreu) dur
ells, elles, vostès van (varen) dur
Passat anterior
jo haguí dut, haguí duit (bal.)
tu hagueres dut, hagueres duit (bal.)
ell, ella, vostè hagué dut, hagué duit (bal.)
nosaltres haguérem dut, haguérem duit (bal.)
vosaltres, vós haguéreu dut, haguéreu duit (bal.)
ells, elles, vostès hagueren dut, hagueren duit (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dut, vaig haver duit (bal.)
tu vas haver dut, vas haver duit (bal.)
ell, ella, vostè va haver dut, va haver duit (bal.)
nosaltres vam haver dut, vam haver duit (bal.)
vosaltres, vós vau haver dut, vau haver duit (bal.)
ells, elles, vostès van haver dut, van haver duit (bal.)
Futur
jo duré
tu duràs
ell, ella, vostè durà
nosaltres durem
vosaltres, vós dureu
ells, elles, vostès duran
Futur perfet
jo hauré dut, hauré duit (bal.)
tu hauràs dut, hauràs duit (bal.)
ell, ella, vostè haurà dut, haurà duit (bal.)
nosaltres haurem dut, haurem duit (bal.)
vosaltres, vós haureu dut, haureu duit (bal.)
ells, elles, vostès hauran dut, hauran duit (bal.)
Condicional
jo duria
tu duries
ell, ella, vostè duria
nosaltres duríem
vosaltres, vós duríeu
ells, elles, vostès durien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dut, hauria (haguera) duit (bal.)
tu hauries (hagueres) dut, hauries (hagueres) duit (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) dut, hauria (haguera) duit (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) dut, hauríem (haguérem) duit (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dut, hauríeu (haguéreu) duit (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dut, haurien (hagueren) duit (bal.)

dur

Mode subjuntiu

Present
jo dugui, duga (val.)
tu duguis, dugues (val.)
ell, ella, vostè dugui, duga (val.)
nosaltres duguem
vosaltres, vós dugueu
ells, elles, vostès duguin, duguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dut, hagi (haja) duit (bal.)
tu hagis (hages) dut, hagis (hages) duit (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) dut, hagi (haja) duit (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) dut, hàgim (hàgem) duit (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dut, hàgiu (hàgeu) duit (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) dut, hagin (hagen) duit (bal.)
Imperfet
jo dugués, duguera (val.)
tu duguessis, dugueres (val.), duguesses
ell, ella, vostè dugués, duguera (val.)
nosaltres duguéssim, duguérem (val.), duguéssem
vosaltres, vós duguéssiu, duguéreu (val.), duguésseu
ells, elles, vostès duguessin, dugueren (val.), duguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dut, hagués (haguera) duit (bal.)
tu haguessis (hagueres) dut, haguessis (hagueres) duit (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) dut, hagués (haguera) duit (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) dut, haguéssim (haguérem) duit (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dut, haguéssiu (haguéreu) duit (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dut, haguessin (hagueren) duit (bal.)

dur

Imperatiu

Present
tu du / duu, dus / duus (val.)
ell, ella, vostè dugui, duga (val.)
nosaltres duguem
vosaltres, vós dueu, duis (bal.)
ells, elles, vostès duguin, duguen (val.)

dur

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dur
Infinitiu compost haver dut, haver duit (bal.)
Gerundi duent
Gerundi compost havent dut, havent duit (bal.)
Participi dut, duit (bal.), duta, duita (bal.), duts, duits (bal.), dutes, duites (bal.)