Conjugació del verb «dubtar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dubtar

Mode indicatiu

Present
jo dubto (cent.), dubte (val.), dubt (bal.)
tu dubtes
ell, ella, vostè dubta
nosaltres dubtem, dubtam (bal.)
vosaltres, vós dubteu, dubtau (bal.)
ells, elles, vostès dubten
Perfet
jo he dubtat
tu has dubtat
ell, ella, vostè ha dubtat
nosaltres hem dubtat
vosaltres, vós heu dubtat
ells, elles, vostès han dubtat
Imperfet
jo dubtava
tu dubtaves
ell, ella, vostè dubtava
nosaltres dubtàvem
vosaltres, vós dubtàveu
ells, elles, vostès dubtaven
Plusquamperfet
jo havia dubtat
tu havies dubtat
ell, ella, vostè havia dubtat
nosaltres havíem dubtat
vosaltres, vós havíeu dubtat
ells, elles, vostès havien dubtat
Passat simple
jo dubtí
tu dubtares
ell, ella, vostè dubtà
nosaltres dubtàrem
vosaltres, vós dubtàreu
ells, elles, vostès dubtaren
Passat perifràstic
jo vaig dubtar
tu vas (vares) dubtar
ell, ella, vostè va dubtar
nosaltres vam (vàrem) dubtar
vosaltres, vós vau (vàreu) dubtar
ells, elles, vostès van (varen) dubtar
Passat anterior
jo haguí dubtat
tu hagueres dubtat
ell, ella, vostè hagué dubtat
nosaltres haguérem dubtat
vosaltres, vós haguéreu dubtat
ells, elles, vostès hagueren dubtat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dubtat
tu vas haver dubtat
ell, ella, vostè va haver dubtat
nosaltres vam haver dubtat
vosaltres, vós vau haver dubtat
ells, elles, vostès van haver dubtat
Futur
jo dubtaré
tu dubtaràs
ell, ella, vostè dubtarà
nosaltres dubtarem
vosaltres, vós dubtareu
ells, elles, vostès dubtaran
Futur perfet
jo hauré dubtat
tu hauràs dubtat
ell, ella, vostè haurà dubtat
nosaltres haurem dubtat
vosaltres, vós haureu dubtat
ells, elles, vostès hauran dubtat
Condicional
jo dubtaria
tu dubtaries
ell, ella, vostè dubtaria
nosaltres dubtaríem
vosaltres, vós dubtaríeu
ells, elles, vostès dubtarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dubtat
tu hauries (hagueres) dubtat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dubtat
nosaltres hauríem (haguérem) dubtat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dubtat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dubtat

dubtar

Mode subjuntiu

Present
jo dubti, dubte (val.)
tu dubtis, dubtes (val.)
ell, ella, vostè dubti, dubte (val.)
nosaltres dubtem
vosaltres, vós dubteu
ells, elles, vostès dubtin, dubten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dubtat
tu hagis (hages) dubtat
ell, ella, vostè hagi (haja) dubtat
nosaltres hàgim (hàgem) dubtat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dubtat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dubtat
Imperfet
jo dubtés, dubtara (val.), dubtàs (val., bal.)
tu dubtessis, dubtares (val.), dubtassis (bal.), dubtesses, dubtasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dubtés, dubtara (val.), dubtàs (val., bal.)
nosaltres dubtéssim, dubtàrem (val.), dubtàssim (bal.), dubtéssem, dubtàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dubtéssiu, dubtàreu (val.), dubtàssiu (bal.), dubtésseu, dubtàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dubtessin, dubtaren (val.), dubtassin (bal.), dubtessen, dubtassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dubtat
tu haguessis (hagueres) dubtat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dubtat
nosaltres haguéssim (haguérem) dubtat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dubtat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dubtat

dubtar

Imperatiu

Present
tu dubta
ell, ella, vostè dubti, dubte (val.)
nosaltres dubtem
vosaltres, vós dubteu, dubtau (bal.)
ells, elles, vostès dubtin, dubten (val.)

dubtar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dubtar
Infinitiu compost haver dubtat
Gerundi dubtant
Gerundi compost havent dubtat
Participi dubtat, dubtada, dubtats, dubtades