Conjugació del verb «dubitar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dubitar

Mode indicatiu

Present
jo dubito (cent.), dubite (val.), dubit (bal.)
tu dubites
ell, ella, vostè dubita
nosaltres dubitem, dubitam (bal.)
vosaltres, vós dubiteu, dubitau (bal.)
ells, elles, vostès dubiten
Perfet
jo he dubitat
tu has dubitat
ell, ella, vostè ha dubitat
nosaltres hem dubitat
vosaltres, vós heu dubitat
ells, elles, vostès han dubitat
Imperfet
jo dubitava
tu dubitaves
ell, ella, vostè dubitava
nosaltres dubitàvem
vosaltres, vós dubitàveu
ells, elles, vostès dubitaven
Plusquamperfet
jo havia dubitat
tu havies dubitat
ell, ella, vostè havia dubitat
nosaltres havíem dubitat
vosaltres, vós havíeu dubitat
ells, elles, vostès havien dubitat
Passat simple
jo dubití
tu dubitares
ell, ella, vostè dubità
nosaltres dubitàrem
vosaltres, vós dubitàreu
ells, elles, vostès dubitaren
Passat perifràstic
jo vaig dubitar
tu vas (vares) dubitar
ell, ella, vostè va dubitar
nosaltres vam (vàrem) dubitar
vosaltres, vós vau (vàreu) dubitar
ells, elles, vostès van (varen) dubitar
Passat anterior
jo haguí dubitat
tu hagueres dubitat
ell, ella, vostè hagué dubitat
nosaltres haguérem dubitat
vosaltres, vós haguéreu dubitat
ells, elles, vostès hagueren dubitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dubitat
tu vas haver dubitat
ell, ella, vostè va haver dubitat
nosaltres vam haver dubitat
vosaltres, vós vau haver dubitat
ells, elles, vostès van haver dubitat
Futur
jo dubitaré
tu dubitaràs
ell, ella, vostè dubitarà
nosaltres dubitarem
vosaltres, vós dubitareu
ells, elles, vostès dubitaran
Futur perfet
jo hauré dubitat
tu hauràs dubitat
ell, ella, vostè haurà dubitat
nosaltres haurem dubitat
vosaltres, vós haureu dubitat
ells, elles, vostès hauran dubitat
Condicional
jo dubitaria
tu dubitaries
ell, ella, vostè dubitaria
nosaltres dubitaríem
vosaltres, vós dubitaríeu
ells, elles, vostès dubitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dubitat
tu hauries (hagueres) dubitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dubitat
nosaltres hauríem (haguérem) dubitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dubitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dubitat

dubitar

Mode subjuntiu

Present
jo dubiti, dubite (val.)
tu dubitis, dubites (val.)
ell, ella, vostè dubiti, dubite (val.)
nosaltres dubitem
vosaltres, vós dubiteu
ells, elles, vostès dubitin, dubiten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dubitat
tu hagis (hages) dubitat
ell, ella, vostè hagi (haja) dubitat
nosaltres hàgim (hàgem) dubitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dubitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dubitat
Imperfet
jo dubités, dubitara (val.), dubitàs (val., bal.)
tu dubitessis, dubitares (val.), dubitassis (bal.), dubitesses, dubitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dubités, dubitara (val.), dubitàs (val., bal.)
nosaltres dubitéssim, dubitàrem (val.), dubitàssim (bal.), dubitéssem, dubitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dubitéssiu, dubitàreu (val.), dubitàssiu (bal.), dubitésseu, dubitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dubitessin, dubitaren (val.), dubitassin (bal.), dubitessen, dubitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dubitat
tu haguessis (hagueres) dubitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dubitat
nosaltres haguéssim (haguérem) dubitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dubitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dubitat

dubitar

Imperatiu

Present
tu dubita
ell, ella, vostè dubiti, dubite (val.)
nosaltres dubitem
vosaltres, vós dubiteu, dubitau (bal.)
ells, elles, vostès dubitin, dubiten (val.)

dubitar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dubitar
Infinitiu compost haver dubitat
Gerundi dubitant
Gerundi compost havent dubitat
Participi dubitat, dubitada, dubitats, dubitades