Conjugació del verb «duanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

duanar

Mode indicatiu

Present
jo duano (cent.), duane (val.), duan (bal.)
tu duanes
ell, ella, vostè duana
nosaltres duanem, duanam (bal.)
vosaltres, vós duaneu, duanau (bal.)
ells, elles, vostès duanen
Perfet
jo he duanat
tu has duanat
ell, ella, vostè ha duanat
nosaltres hem duanat
vosaltres, vós heu duanat
ells, elles, vostès han duanat
Imperfet
jo duanava
tu duanaves
ell, ella, vostè duanava
nosaltres duanàvem
vosaltres, vós duanàveu
ells, elles, vostès duanaven
Plusquamperfet
jo havia duanat
tu havies duanat
ell, ella, vostè havia duanat
nosaltres havíem duanat
vosaltres, vós havíeu duanat
ells, elles, vostès havien duanat
Passat simple
jo duaní
tu duanares
ell, ella, vostè duanà
nosaltres duanàrem
vosaltres, vós duanàreu
ells, elles, vostès duanaren
Passat perifràstic
jo vaig duanar
tu vas (vares) duanar
ell, ella, vostè va duanar
nosaltres vam (vàrem) duanar
vosaltres, vós vau (vàreu) duanar
ells, elles, vostès van (varen) duanar
Passat anterior
jo haguí duanat
tu hagueres duanat
ell, ella, vostè hagué duanat
nosaltres haguérem duanat
vosaltres, vós haguéreu duanat
ells, elles, vostès hagueren duanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver duanat
tu vas haver duanat
ell, ella, vostè va haver duanat
nosaltres vam haver duanat
vosaltres, vós vau haver duanat
ells, elles, vostès van haver duanat
Futur
jo duanaré
tu duanaràs
ell, ella, vostè duanarà
nosaltres duanarem
vosaltres, vós duanareu
ells, elles, vostès duanaran
Futur perfet
jo hauré duanat
tu hauràs duanat
ell, ella, vostè haurà duanat
nosaltres haurem duanat
vosaltres, vós haureu duanat
ells, elles, vostès hauran duanat
Condicional
jo duanaria
tu duanaries
ell, ella, vostè duanaria
nosaltres duanaríem
vosaltres, vós duanaríeu
ells, elles, vostès duanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) duanat
tu hauries (hagueres) duanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) duanat
nosaltres hauríem (haguérem) duanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) duanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) duanat

duanar

Mode subjuntiu

Present
jo duani, duane (val.)
tu duanis, duanes (val.)
ell, ella, vostè duani, duane (val.)
nosaltres duanem
vosaltres, vós duaneu
ells, elles, vostès duanin, duanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) duanat
tu hagis (hages) duanat
ell, ella, vostè hagi (haja) duanat
nosaltres hàgim (hàgem) duanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) duanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) duanat
Imperfet
jo duanés, duanara (val.), duanàs (val., bal.)
tu duanessis, duanares (val.), duanassis (bal.), duanesses, duanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè duanés, duanara (val.), duanàs (val., bal.)
nosaltres duanéssim, duanàrem (val.), duanàssim (bal.), duanéssem, duanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós duanéssiu, duanàreu (val.), duanàssiu (bal.), duanésseu, duanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès duanessin, duanaren (val.), duanassin (bal.), duanessen, duanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) duanat
tu haguessis (hagueres) duanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) duanat
nosaltres haguéssim (haguérem) duanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) duanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) duanat

duanar

Imperatiu

Present
tu duana
ell, ella, vostè duani, duane (val.)
nosaltres duanem
vosaltres, vós duaneu, duanau (bal.)
ells, elles, vostès duanin, duanen (val.)

duanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu duanar
Infinitiu compost haver duanat
Gerundi duanant
Gerundi compost havent duanat
Participi duanat, duanada, duanats, duanades