dotar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| doto (cent.), dote (val.), dot (bal.) |
| dotes |
| dota |
| dotem, dotam (bal.) |
| doteu, dotau (bal.) |
| doten |
Perfet
| he dotat |
| has dotat |
| ha dotat |
| hem dotat |
| heu dotat |
| han dotat |
Imperfet
| dotava |
| dotaves |
| dotava |
| dotàvem |
| dotàveu |
| dotaven |
Plusquamperfet
| havia dotat |
| havies dotat |
| havia dotat |
| havíem dotat |
| havíeu dotat |
| havien dotat |
Passat simple
| dotí |
| dotares |
| dotà |
| dotàrem |
| dotàreu |
| dotaren |
Passat perifràstic
| vaig dotar |
| vas (vares) dotar |
| va dotar |
| vam (vàrem) dotar |
| vau (vàreu) dotar |
| van (varen) dotar |
Passat anterior
| haguí dotat |
| hagueres dotat |
| hagué dotat |
| haguérem dotat |
| haguéreu dotat |
| hagueren dotat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dotat |
| vas haver dotat |
| va haver dotat |
| vam haver dotat |
| vau haver dotat |
| van haver dotat |
Futur
| dotaré |
| dotaràs |
| dotarà |
| dotarem |
| dotareu |
| dotaran |
Futur perfet
| hauré dotat |
| hauràs dotat |
| haurà dotat |
| haurem dotat |
| haureu dotat |
| hauran dotat |
Condicional
| dotaria |
| dotaries |
| dotaria |
| dotaríem |
| dotaríeu |
| dotarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dotat |
| hauries (hagueres) dotat |
| hauria (haguera) dotat |
| hauríem (haguérem) dotat |
| hauríeu (haguéreu) dotat |
| haurien (hagueren) dotat |
Mode subjuntiu
Present
| doti, dote (val.) |
| dotis, dotes (val.) |
| doti, dote (val.) |
| dotem |
| doteu |
| dotin, doten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dotat |
| hagis (hages) dotat |
| hagi (haja) dotat |
| hàgim (hàgem) dotat |
| hàgiu (hàgeu) dotat |
| hagin (hagen) dotat |
Imperfet
| dotés, dotara (val.), dotàs (val., bal.) |
| dotessis, dotares (val.), dotassis (bal.), dotesses, dotasses (val., bal.) |
| dotés, dotara (val.), dotàs (val., bal.) |
| dotéssim, dotàrem (val.), dotàssim (bal.), dotéssem, dotàssem (val., bal.) |
| dotéssiu, dotàreu (val.), dotàssiu (bal.), dotésseu, dotàsseu (val., bal.) |
| dotessin, dotaren (val.), dotassin (bal.), dotessen, dotassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dotat |
| haguessis (hagueres) dotat |
| hagués (haguera) dotat |
| haguéssim (haguérem) dotat |
| haguéssiu (haguéreu) dotat |
| haguessin (hagueren) dotat |
Mode imperatiu
Present
| dota |
| doti, dote (val.) |
| dotem |
| doteu, dotau (bal.) |
| dotin, doten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dotar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dotat |
| Gerundi | dotant |
| Gerundi compost | havent dotat |
| Participi | dotat , dotada , dotats , dotades |
Definició
- Donar dot a una noia.
- Assignar béns o rendes a una institució.
- Equipar un establiment amb els mitjans necessaris.
- Proporcionar dots o qualitats naturals.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017