dominar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| domino (cent.), domine (val.), domín (bal.) |
| domines |
| domina |
| dominem, dominam (bal.) |
| domineu, dominau (bal.) |
| dominen |
Perfet
| he dominat |
| has dominat |
| ha dominat |
| hem dominat |
| heu dominat |
| han dominat |
Imperfet
| dominava |
| dominaves |
| dominava |
| dominàvem |
| dominàveu |
| dominaven |
Plusquamperfet
| havia dominat |
| havies dominat |
| havia dominat |
| havíem dominat |
| havíeu dominat |
| havien dominat |
Passat simple
| dominí |
| dominares |
| dominà |
| dominàrem |
| dominàreu |
| dominaren |
Passat perifràstic
| vaig dominar |
| vas (vares) dominar |
| va dominar |
| vam (vàrem) dominar |
| vau (vàreu) dominar |
| van (varen) dominar |
Passat anterior
| haguí dominat |
| hagueres dominat |
| hagué dominat |
| haguérem dominat |
| haguéreu dominat |
| hagueren dominat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dominat |
| vas haver dominat |
| va haver dominat |
| vam haver dominat |
| vau haver dominat |
| van haver dominat |
Futur
| dominaré |
| dominaràs |
| dominarà |
| dominarem |
| dominareu |
| dominaran |
Futur perfet
| hauré dominat |
| hauràs dominat |
| haurà dominat |
| haurem dominat |
| haureu dominat |
| hauran dominat |
Condicional
| dominaria |
| dominaries |
| dominaria |
| dominaríem |
| dominaríeu |
| dominarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dominat |
| hauries (hagueres) dominat |
| hauria (haguera) dominat |
| hauríem (haguérem) dominat |
| hauríeu (haguéreu) dominat |
| haurien (hagueren) dominat |
Mode subjuntiu
Present
| domini, domine (val.) |
| dominis, domines (val.) |
| domini, domine (val.) |
| dominem |
| domineu |
| dominin, dominen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dominat |
| hagis (hages) dominat |
| hagi (haja) dominat |
| hàgim (hàgem) dominat |
| hàgiu (hàgeu) dominat |
| hagin (hagen) dominat |
Imperfet
| dominés, dominara (val.), dominàs (val., bal.) |
| dominessis, dominares (val.), dominassis (bal.), dominesses, dominasses (val., bal.) |
| dominés, dominara (val.), dominàs (val., bal.) |
| dominéssim, dominàrem (val.), dominàssim (bal.), dominéssem, dominàssem (val., bal.) |
| dominéssiu, dominàreu (val.), dominàssiu (bal.), dominésseu, dominàsseu (val., bal.) |
| dominessin, dominaren (val.), dominassin (bal.), dominessen, dominassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dominat |
| haguessis (hagueres) dominat |
| hagués (haguera) dominat |
| haguéssim (haguérem) dominat |
| haguéssiu (haguéreu) dominat |
| haguessin (hagueren) dominat |
Mode imperatiu
Present
| domina |
| domini, domine (val.) |
| dominem |
| domineu, dominau (bal.) |
| dominin, dominen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dominar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dominat |
| Gerundi | dominant |
| Gerundi compost | havent dominat |
| Participi | dominat , dominada , dominats , dominades |
Definició
- Tenir el poder, la supremacia.
- Tenir el domini sota la pròpia supremacia.
- Controlar algun assumpte gràcies als propis coneixements.
- Tenir sota control, contenir, subjectar.
- Destacar per ultrapassar en alçària.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017