divagar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| divago (cent.), divague (val.), divag (bal.) |
| divagues |
| divaga |
| divaguem, divagam (bal.) |
| divagueu, divagau (bal.) |
| divaguen |
Perfet
| he divagat |
| has divagat |
| ha divagat |
| hem divagat |
| heu divagat |
| han divagat |
Imperfet
| divagava |
| divagaves |
| divagava |
| divagàvem |
| divagàveu |
| divagaven |
Plusquamperfet
| havia divagat |
| havies divagat |
| havia divagat |
| havíem divagat |
| havíeu divagat |
| havien divagat |
Passat simple
| divaguí |
| divagares |
| divagà |
| divagàrem |
| divagàreu |
| divagaren |
Passat perifràstic
| vaig divagar |
| vas (vares) divagar |
| va divagar |
| vam (vàrem) divagar |
| vau (vàreu) divagar |
| van (varen) divagar |
Passat anterior
| haguí divagat |
| hagueres divagat |
| hagué divagat |
| haguérem divagat |
| haguéreu divagat |
| hagueren divagat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver divagat |
| vas haver divagat |
| va haver divagat |
| vam haver divagat |
| vau haver divagat |
| van haver divagat |
Futur
| divagaré |
| divagaràs |
| divagarà |
| divagarem |
| divagareu |
| divagaran |
Futur perfet
| hauré divagat |
| hauràs divagat |
| haurà divagat |
| haurem divagat |
| haureu divagat |
| hauran divagat |
Condicional
| divagaria |
| divagaries |
| divagaria |
| divagaríem |
| divagaríeu |
| divagarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) divagat |
| hauries (hagueres) divagat |
| hauria (haguera) divagat |
| hauríem (haguérem) divagat |
| hauríeu (haguéreu) divagat |
| haurien (hagueren) divagat |
Mode subjuntiu
Present
| divagui, divague (val.) |
| divaguis, divagues (val.) |
| divagui, divague (val.) |
| divaguem |
| divagueu |
| divaguin, divaguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) divagat |
| hagis (hages) divagat |
| hagi (haja) divagat |
| hàgim (hàgem) divagat |
| hàgiu (hàgeu) divagat |
| hagin (hagen) divagat |
Imperfet
| divagués, divagara (val.), divagàs (val., bal.) |
| divaguessis, divagares (val.), divagassis (bal.), divaguesses, divagasses (val., bal.) |
| divagués, divagara (val.), divagàs (val., bal.) |
| divaguéssim, divagàrem (val.), divagàssim (bal.), divaguéssem, divagàssem (val., bal.) |
| divaguéssiu, divagàreu (val.), divagàssiu (bal.), divaguésseu, divagàsseu (val., bal.) |
| divaguessin, divagaren (val.), divagassin (bal.), divaguessen, divagassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) divagat |
| haguessis (hagueres) divagat |
| hagués (haguera) divagat |
| haguéssim (haguérem) divagat |
| haguéssiu (haguéreu) divagat |
| haguessin (hagueren) divagat |
Mode imperatiu
Present
| divaga |
| divagui, divague (val.) |
| divaguem |
| divagueu, divagau (bal.) |
| divaguin, divaguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | divagar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver divagat |
| Gerundi | divagant |
| Gerundi compost | havent divagat |
| Participi | divagat , divagada , divagats , divagades |
Definició
- Caminar sense rumb concret.
- Pensar, parlar o escriure sobre coses disperses sense concentrar-se en cap d'elles ni seguir un fil director.
- Desviar la conversa a temes secundaris.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017