Conjugació en català del verb «distingir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

distingir

Mode indicatiu

Present
jo distingeixo (cent.), distingesc (val., bal.), distingisc (val.)
tu distingeixes, distingixes (val.)
ell, ella, vostè distingeix, distingix (val.)
nosaltres distingim
vosaltres, vós distingiu
ells, elles, vostès distingeixen, distingixen (val.)
Perfet
jo he distingit
tu has distingit
ell, ella, vostè ha distingit
nosaltres hem distingit
vosaltres, vós heu distingit
ells, elles, vostès han distingit
Imperfet
jo distingia
tu distingies
ell, ella, vostè distingia
nosaltres distingíem
vosaltres, vós distingíeu
ells, elles, vostès distingien
Plusquamperfet
jo havia distingit
tu havies distingit
ell, ella, vostè havia distingit
nosaltres havíem distingit
vosaltres, vós havíeu distingit
ells, elles, vostès havien distingit
Passat simple
jo distingí
tu distingires
ell, ella, vostè distingí
nosaltres distingírem
vosaltres, vós distingíreu
ells, elles, vostès distingiren
Passat perifràstic
jo vaig distingir
tu vas (vares) distingir
ell, ella, vostè va distingir
nosaltres vam (vàrem) distingir
vosaltres, vós vau (vàreu) distingir
ells, elles, vostès van (varen) distingir
Passat anterior
jo haguí distingit
tu hagueres distingit
ell, ella, vostè hagué distingit
nosaltres haguérem distingit
vosaltres, vós haguéreu distingit
ells, elles, vostès hagueren distingit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver distingit
tu vas haver distingit
ell, ella, vostè va haver distingit
nosaltres vam haver distingit
vosaltres, vós vau haver distingit
ells, elles, vostès van haver distingit
Futur
jo distingiré
tu distingiràs
ell, ella, vostè distingirà
nosaltres distingirem
vosaltres, vós distingireu
ells, elles, vostès distingiran
Futur perfet
jo hauré distingit
tu hauràs distingit
ell, ella, vostè haurà distingit
nosaltres haurem distingit
vosaltres, vós haureu distingit
ells, elles, vostès hauran distingit
Condicional
jo distingiria
tu distingiries
ell, ella, vostè distingiria
nosaltres distingiríem
vosaltres, vós distingiríeu
ells, elles, vostès distingirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) distingit
tu hauries (hagueres) distingit
ell, ella, vostè hauria (haguera) distingit
nosaltres hauríem (haguérem) distingit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) distingit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) distingit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

distingir

Mode subjuntiu

Present
jo distingeixi, distingesca / distingisca (val.), distingesqui (bal.)
tu distingeixis, distingesques / distingisques (val.), distingesquis (bal.)
ell, ella, vostè distingeixi, distingesca / distingisca (val.), distingesqui (bal.)
nosaltres distingim, distingiguem (bal.)
vosaltres, vós distingiu, distingigueu (bal.)
ells, elles, vostès distingeixin, distingesquen / distingisquen (val.), distingesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) distingit
tu hagis (hages) distingit
ell, ella, vostè hagi (haja) distingit
nosaltres hàgim (hàgem) distingit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) distingit
ells, elles, vostès hagin (hagen) distingit
Imperfet
jo distingís, distingira (val.)
tu distingissis, distingires (val.), distingisses
ell, ella, vostè distingís, distingira (val.)
nosaltres distingíssim, distingírem (val.), distingíssem
vosaltres, vós distingíssiu, distingíreu (val.), distingísseu
ells, elles, vostès distingissin, distingiren (val.), distingissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) distingit
tu haguessis (hagueres) distingit
ell, ella, vostè hagués (haguera) distingit
nosaltres haguéssim (haguérem) distingit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) distingit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) distingit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

distingir

Mode imperatiu

Present
tu distingeix, distingix (val.)
ell, ella, vostè distingeixi, distingesca / distingisca (val.), distingesqui (bal.)
nosaltres distingim, distingiguem (bal.)
vosaltres, vós distingiu
ells, elles, vostès distingeixin, distingesquen / distingisquen (val.), distingesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

distingir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu distingir
Infinitiu compost haver distingit
Gerundi distingint
Gerundi compost havent distingit
Participi distingit, distingida, distingits, distingides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

distingir

  1. Diferenciar, discriminar.
    2. És difícil distingir si el futbolista ha tocat la pilota amb la mà de forma voluntària o involuntària.
  2. Honorar, honrar públicament amb premis o distincions, condecorar.
    3. Van distingir Saddam Hussein amb la medalla d'Isabel la Catòlica

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.