Conjugació del verb «dissonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dissonar

Mode indicatiu

Present
jo dissono (cent.), dissone (val.), disson (bal.)
tu dissones
ell, ella, vostè dissona
nosaltres dissonem, dissonam (bal.)
vosaltres, vós dissoneu, dissonau (bal.)
ells, elles, vostès dissonen
Perfet
jo he dissonat
tu has dissonat
ell, ella, vostè ha dissonat
nosaltres hem dissonat
vosaltres, vós heu dissonat
ells, elles, vostès han dissonat
Imperfet
jo dissonava
tu dissonaves
ell, ella, vostè dissonava
nosaltres dissonàvem
vosaltres, vós dissonàveu
ells, elles, vostès dissonaven
Plusquamperfet
jo havia dissonat
tu havies dissonat
ell, ella, vostè havia dissonat
nosaltres havíem dissonat
vosaltres, vós havíeu dissonat
ells, elles, vostès havien dissonat
Passat simple
jo dissoní
tu dissonares
ell, ella, vostè dissonà
nosaltres dissonàrem
vosaltres, vós dissonàreu
ells, elles, vostès dissonaren
Passat perifràstic
jo vaig dissonar
tu vas (vares) dissonar
ell, ella, vostè va dissonar
nosaltres vam (vàrem) dissonar
vosaltres, vós vau (vàreu) dissonar
ells, elles, vostès van (varen) dissonar
Passat anterior
jo haguí dissonat
tu hagueres dissonat
ell, ella, vostè hagué dissonat
nosaltres haguérem dissonat
vosaltres, vós haguéreu dissonat
ells, elles, vostès hagueren dissonat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dissonat
tu vas haver dissonat
ell, ella, vostè va haver dissonat
nosaltres vam haver dissonat
vosaltres, vós vau haver dissonat
ells, elles, vostès van haver dissonat
Futur
jo dissonaré
tu dissonaràs
ell, ella, vostè dissonarà
nosaltres dissonarem
vosaltres, vós dissonareu
ells, elles, vostès dissonaran
Futur perfet
jo hauré dissonat
tu hauràs dissonat
ell, ella, vostè haurà dissonat
nosaltres haurem dissonat
vosaltres, vós haureu dissonat
ells, elles, vostès hauran dissonat
Condicional
jo dissonaria
tu dissonaries
ell, ella, vostè dissonaria
nosaltres dissonaríem
vosaltres, vós dissonaríeu
ells, elles, vostès dissonarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dissonat
tu hauries (hagueres) dissonat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dissonat
nosaltres hauríem (haguérem) dissonat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dissonat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dissonat

dissonar

Mode subjuntiu

Present
jo dissoni, dissone (val.)
tu dissonis, dissones (val.)
ell, ella, vostè dissoni, dissone (val.)
nosaltres dissonem
vosaltres, vós dissoneu
ells, elles, vostès dissonin, dissonen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dissonat
tu hagis (hages) dissonat
ell, ella, vostè hagi (haja) dissonat
nosaltres hàgim (hàgem) dissonat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dissonat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dissonat
Imperfet
jo dissonés, dissonara (val.), dissonàs (val., bal.)
tu dissonessis, dissonares (val.), dissonassis (bal.), dissonesses, dissonasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dissonés, dissonara (val.), dissonàs (val., bal.)
nosaltres dissonéssim, dissonàrem (val.), dissonàssim (bal.), dissonéssem, dissonàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dissonéssiu, dissonàreu (val.), dissonàssiu (bal.), dissonésseu, dissonàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dissonessin, dissonaren (val.), dissonassin (bal.), dissonessen, dissonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dissonat
tu haguessis (hagueres) dissonat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dissonat
nosaltres haguéssim (haguérem) dissonat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dissonat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dissonat

dissonar

Imperatiu

Present
tu dissona
ell, ella, vostè dissoni, dissone (val.)
nosaltres dissonem
vosaltres, vós dissoneu, dissonau (bal.)
ells, elles, vostès dissonin, dissonen (val.)

dissonar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dissonar
Infinitiu compost haver dissonat
Gerundi dissonant
Gerundi compost havent dissonat
Participi dissonat, dissonada, dissonats, dissonades