dissonar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dissono (cent.), dissone (val.), disson (bal.) |
| dissones |
| dissona |
| dissonem, dissonam (bal.) |
| dissoneu, dissonau (bal.) |
| dissonen |
Perfet
| he dissonat |
| has dissonat |
| ha dissonat |
| hem dissonat |
| heu dissonat |
| han dissonat |
Imperfet
| dissonava |
| dissonaves |
| dissonava |
| dissonàvem |
| dissonàveu |
| dissonaven |
Plusquamperfet
| havia dissonat |
| havies dissonat |
| havia dissonat |
| havíem dissonat |
| havíeu dissonat |
| havien dissonat |
Passat simple
| dissoní |
| dissonares |
| dissonà |
| dissonàrem |
| dissonàreu |
| dissonaren |
Passat perifràstic
| vaig dissonar |
| vas (vares) dissonar |
| va dissonar |
| vam (vàrem) dissonar |
| vau (vàreu) dissonar |
| van (varen) dissonar |
Passat anterior
| haguí dissonat |
| hagueres dissonat |
| hagué dissonat |
| haguérem dissonat |
| haguéreu dissonat |
| hagueren dissonat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dissonat |
| vas haver dissonat |
| va haver dissonat |
| vam haver dissonat |
| vau haver dissonat |
| van haver dissonat |
Futur
| dissonaré |
| dissonaràs |
| dissonarà |
| dissonarem |
| dissonareu |
| dissonaran |
Futur perfet
| hauré dissonat |
| hauràs dissonat |
| haurà dissonat |
| haurem dissonat |
| haureu dissonat |
| hauran dissonat |
Condicional
| dissonaria |
| dissonaries |
| dissonaria |
| dissonaríem |
| dissonaríeu |
| dissonarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dissonat |
| hauries (hagueres) dissonat |
| hauria (haguera) dissonat |
| hauríem (haguérem) dissonat |
| hauríeu (haguéreu) dissonat |
| haurien (hagueren) dissonat |
Mode subjuntiu
Present
| dissoni, dissone (val.) |
| dissonis, dissones (val.) |
| dissoni, dissone (val.) |
| dissonem |
| dissoneu |
| dissonin, dissonen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dissonat |
| hagis (hages) dissonat |
| hagi (haja) dissonat |
| hàgim (hàgem) dissonat |
| hàgiu (hàgeu) dissonat |
| hagin (hagen) dissonat |
Imperfet
| dissonés, dissonara (val.), dissonàs (val., bal.) |
| dissonessis, dissonares (val.), dissonassis (bal.), dissonesses, dissonasses (val., bal.) |
| dissonés, dissonara (val.), dissonàs (val., bal.) |
| dissonéssim, dissonàrem (val.), dissonàssim (bal.), dissonéssem, dissonàssem (val., bal.) |
| dissonéssiu, dissonàreu (val.), dissonàssiu (bal.), dissonésseu, dissonàsseu (val., bal.) |
| dissonessin, dissonaren (val.), dissonassin (bal.), dissonessen, dissonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dissonat |
| haguessis (hagueres) dissonat |
| hagués (haguera) dissonat |
| haguéssim (haguérem) dissonat |
| haguéssiu (haguéreu) dissonat |
| haguessin (hagueren) dissonat |
Mode imperatiu
Present
| dissona |
| dissoni, dissone (val.) |
| dissonem |
| dissoneu, dissonau (bal.) |
| dissonin, dissonen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dissonar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dissonat |
| Gerundi | dissonant |
| Gerundi compost | havent dissonat |
| Participi | dissonat , dissonada , dissonats , dissonades |
Definició
- Formar una combinació inharmoniosa, poc agradable a l’orella.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017