dissonar
Mode indicatiu
Present
jo | dissono (cent.), dissone (val.), disson (bal.) |
---|---|
tu | dissones |
ell, ella, vostè | dissona |
nosaltres | dissonem, dissonam (bal.) |
vosaltres, vós | dissoneu, dissonau (bal.) |
ells, elles, vostès | dissonen |
Perfet
jo | he dissonat |
---|---|
tu | has dissonat |
ell, ella, vostè | ha dissonat |
nosaltres | hem dissonat |
vosaltres, vós | heu dissonat |
ells, elles, vostès | han dissonat |
Imperfet
jo | dissonava |
---|---|
tu | dissonaves |
ell, ella, vostè | dissonava |
nosaltres | dissonàvem |
vosaltres, vós | dissonàveu |
ells, elles, vostès | dissonaven |
Plusquamperfet
jo | havia dissonat |
---|---|
tu | havies dissonat |
ell, ella, vostè | havia dissonat |
nosaltres | havíem dissonat |
vosaltres, vós | havíeu dissonat |
ells, elles, vostès | havien dissonat |
Passat simple
jo | dissoní |
---|---|
tu | dissonares |
ell, ella, vostè | dissonà |
nosaltres | dissonàrem |
vosaltres, vós | dissonàreu |
ells, elles, vostès | dissonaren |
Passat perifràstic
jo | vaig dissonar |
---|---|
tu | vas (vares) dissonar |
ell, ella, vostè | va dissonar |
nosaltres | vam (vàrem) dissonar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) dissonar |
ells, elles, vostès | van (varen) dissonar |
Passat anterior
jo | haguí dissonat |
---|---|
tu | hagueres dissonat |
ell, ella, vostè | hagué dissonat |
nosaltres | haguérem dissonat |
vosaltres, vós | haguéreu dissonat |
ells, elles, vostès | hagueren dissonat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver dissonat |
---|---|
tu | vas haver dissonat |
ell, ella, vostè | va haver dissonat |
nosaltres | vam haver dissonat |
vosaltres, vós | vau haver dissonat |
ells, elles, vostès | van haver dissonat |
Futur
jo | dissonaré |
---|---|
tu | dissonaràs |
ell, ella, vostè | dissonarà |
nosaltres | dissonarem |
vosaltres, vós | dissonareu |
ells, elles, vostès | dissonaran |
Futur perfet
jo | hauré dissonat |
---|---|
tu | hauràs dissonat |
ell, ella, vostè | haurà dissonat |
nosaltres | haurem dissonat |
vosaltres, vós | haureu dissonat |
ells, elles, vostès | hauran dissonat |
Condicional
jo | dissonaria |
---|---|
tu | dissonaries |
ell, ella, vostè | dissonaria |
nosaltres | dissonaríem |
vosaltres, vós | dissonaríeu |
ells, elles, vostès | dissonarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) dissonat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) dissonat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) dissonat |
nosaltres | hauríem (haguérem) dissonat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) dissonat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) dissonat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dissonar
Mode subjuntiu
Present
jo | dissoni, dissone (val.) |
---|---|
tu | dissonis, dissones (val.) |
ell, ella, vostè | dissoni, dissone (val.) |
nosaltres | dissonem |
vosaltres, vós | dissoneu |
ells, elles, vostès | dissonin, dissonen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) dissonat |
---|---|
tu | hagis (hages) dissonat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) dissonat |
nosaltres | hàgim (hàgem) dissonat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) dissonat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) dissonat |
Imperfet
jo | dissonés, dissonara (val.), dissonàs (val., bal.) |
---|---|
tu | dissonessis, dissonares (val.), dissonassis (bal.), dissonesses, dissonasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | dissonés, dissonara (val.), dissonàs (val., bal.) |
nosaltres | dissonéssim, dissonàrem (val.), dissonàssim (bal.), dissonéssem, dissonàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | dissonéssiu, dissonàreu (val.), dissonàssiu (bal.), dissonésseu, dissonàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | dissonessin, dissonaren (val.), dissonassin (bal.), dissonessen, dissonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) dissonat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) dissonat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) dissonat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) dissonat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) dissonat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) dissonat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dissonar
Mode imperatiu
Present
tu | dissona |
---|---|
ell, ella, vostè | dissoni, dissone (val.) |
nosaltres | dissonem |
vosaltres, vós | dissoneu, dissonau (bal.) |
ells, elles, vostès | dissonin, dissonen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dissonar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | dissonar |
---|---|
Infinitiu compost | haver dissonat |
Gerundi | dissonant |
Gerundi compost | havent dissonat |
Participi | dissonat, dissonada, dissonats, dissonades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dissonar
Formar una combinació inharmoniosa, poc agradable a l’orella.La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.