Conjugació en català del verb «dissociar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

dissociar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals

Mode indicatiu

Present
dissocio (cent.), dissocie (val.), dissocii (bal.)
dissocies
dissocia
dissociem, dissociam (bal.)
dissocieu, dissociau (bal.)
dissocien
Perfet
he dissociat
has dissociat
ha dissociat
hem dissociat
heu dissociat
han dissociat
Imperfet
dissociava
dissociaves
dissociava
dissociàvem
dissociàveu
dissociaven
Plusquamperfet
havia dissociat
havies dissociat
havia dissociat
havíem dissociat
havíeu dissociat
havien dissociat
Passat simple
dissocií
dissociares
dissocià
dissociàrem
dissociàreu
dissociaren
Passat perifràstic
vaig dissociar
vas (vares) dissociar
va dissociar
vam (vàrem) dissociar
vau (vàreu) dissociar
van (varen) dissociar
Passat anterior
haguí dissociat
hagueres dissociat
hagué dissociat
haguérem dissociat
haguéreu dissociat
hagueren dissociat
Passat anterior perifràstic
vaig haver dissociat
vas haver dissociat
va haver dissociat
vam haver dissociat
vau haver dissociat
van haver dissociat
Futur
dissociaré
dissociaràs
dissociarà
dissociarem
dissociareu
dissociaran
Futur perfet
hauré dissociat
hauràs dissociat
haurà dissociat
haurem dissociat
haureu dissociat
hauran dissociat
Condicional
dissociaria
dissociaries
dissociaria
dissociaríem
dissociaríeu
dissociarien
Condicional perfet
hauria (haguera) dissociat
hauries (hagueres) dissociat
hauria (haguera) dissociat
hauríem (haguérem) dissociat
hauríeu (haguéreu) dissociat
haurien (hagueren) dissociat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
dissociï, dissocie (val.)
dissociïs, dissocies (val.)
dissociï, dissocie (val.)
dissociem
dissocieu
dissociïn, dissocien (val.)
Perfet
hagi (haja) dissociat
hagis (hages) dissociat
hagi (haja) dissociat
hàgim (hàgem) dissociat
hàgiu (hàgeu) dissociat
hagin (hagen) dissociat
Imperfet
dissociés, dissociara (val.), dissociàs (val., bal.)
dissociessis, dissociares (val.), dissociassis (bal.), dissociesses, dissociasses (val., bal.)
dissociés, dissociara (val.), dissociàs (val., bal.)
dissociéssim, dissociàrem (val.), dissociàssim (bal.), dissociéssem, dissociàssem (val., bal.)
dissociéssiu, dissociàreu (val.), dissociàssiu (bal.), dissociésseu, dissociàsseu (val., bal.)
dissociessin, dissociaren (val.), dissociassin (bal.), dissociessen, dissociassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) dissociat
haguessis (hagueres) dissociat
hagués (haguera) dissociat
haguéssim (haguérem) dissociat
haguéssiu (haguéreu) dissociat
haguessin (hagueren) dissociat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
dissocia
dissociï, dissocie (val.)
dissociem
dissocieu, dissociau (bal.)
dissociïn, dissocien (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dissociar
Infinitiu compost haver dissociat
Gerundi dissociant
Gerundi compost havent dissociat
Participi dissociat , dissociada , dissociats , dissociades

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.