dissentir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dissenteixo (cent.), dissentesc (val., bal.), dissentisc (val.) |
| dissenteixes, dissentixes (val.) |
| dissenteix, dissentix (val.) |
| dissentim |
| dissentiu |
| dissenteixen, dissentixen (val.) |
Perfet
| he dissentit |
| has dissentit |
| ha dissentit |
| hem dissentit |
| heu dissentit |
| han dissentit |
Imperfet
| dissentia |
| dissenties |
| dissentia |
| dissentíem |
| dissentíeu |
| dissentien |
Plusquamperfet
| havia dissentit |
| havies dissentit |
| havia dissentit |
| havíem dissentit |
| havíeu dissentit |
| havien dissentit |
Passat simple
| dissentí |
| dissentires |
| dissentí |
| dissentírem |
| dissentíreu |
| dissentiren |
Passat perifràstic
| vaig dissentir |
| vas (vares) dissentir |
| va dissentir |
| vam (vàrem) dissentir |
| vau (vàreu) dissentir |
| van (varen) dissentir |
Passat anterior
| haguí dissentit |
| hagueres dissentit |
| hagué dissentit |
| haguérem dissentit |
| haguéreu dissentit |
| hagueren dissentit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dissentit |
| vas haver dissentit |
| va haver dissentit |
| vam haver dissentit |
| vau haver dissentit |
| van haver dissentit |
Futur
| dissentiré |
| dissentiràs |
| dissentirà |
| dissentirem |
| dissentireu |
| dissentiran |
Futur perfet
| hauré dissentit |
| hauràs dissentit |
| haurà dissentit |
| haurem dissentit |
| haureu dissentit |
| hauran dissentit |
Condicional
| dissentiria |
| dissentiries |
| dissentiria |
| dissentiríem |
| dissentiríeu |
| dissentirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dissentit |
| hauries (hagueres) dissentit |
| hauria (haguera) dissentit |
| hauríem (haguérem) dissentit |
| hauríeu (haguéreu) dissentit |
| haurien (hagueren) dissentit |
Mode subjuntiu
Present
| dissenteixi, dissentesca / dissentisca (val.), dissentesqui (bal.) |
| dissenteixis, dissentesques / dissentisques (val.), dissentesquis (bal.) |
| dissenteixi, dissentesca / dissentisca (val.), dissentesqui (bal.) |
| dissentim, dissentiguem (bal.) |
| dissentiu, dissentigueu (bal.) |
| dissenteixin, dissentesquen / dissentisquen (val.), dissentesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) dissentit |
| hagis (hages) dissentit |
| hagi (haja) dissentit |
| hàgim (hàgem) dissentit |
| hàgiu (hàgeu) dissentit |
| hagin (hagen) dissentit |
Imperfet
| dissentís, dissentira (val.) |
| dissentissis, dissentires (val.), dissentisses |
| dissentís, dissentira (val.) |
| dissentíssim, dissentírem (val.), dissentíssem |
| dissentíssiu, dissentíreu (val.), dissentísseu |
| dissentissin, dissentiren (val.), dissentissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dissentit |
| haguessis (hagueres) dissentit |
| hagués (haguera) dissentit |
| haguéssim (haguérem) dissentit |
| haguéssiu (haguéreu) dissentit |
| haguessin (hagueren) dissentit |
Mode imperatiu
Present
| dissenteix, dissentix (val.) |
| dissenteixi, dissentesca / dissentisca (val.), dissentesqui (bal.) |
| dissentim, dissentiguem (bal.) |
| dissentiu |
| dissenteixin, dissentesquen / dissentisquen (val.), dissentesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dissentir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dissentit |
| Gerundi | dissentint |
| Gerundi compost | havent dissentit |
| Participi | dissentit , dissentida , dissentits , dissentides |
Definició
- Estar en contra d'un parer o de la voluntat d'algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017