disputar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| disputo (cent.), dispute (val.), disput (bal.) |
| disputes |
| disputa |
| disputem, disputam (bal.) |
| disputeu, disputau (bal.) |
| disputen |
Perfet
| he disputat |
| has disputat |
| ha disputat |
| hem disputat |
| heu disputat |
| han disputat |
Imperfet
| disputava |
| disputaves |
| disputava |
| disputàvem |
| disputàveu |
| disputaven |
Plusquamperfet
| havia disputat |
| havies disputat |
| havia disputat |
| havíem disputat |
| havíeu disputat |
| havien disputat |
Passat simple
| disputí |
| disputares |
| disputà |
| disputàrem |
| disputàreu |
| disputaren |
Passat perifràstic
| vaig disputar |
| vas (vares) disputar |
| va disputar |
| vam (vàrem) disputar |
| vau (vàreu) disputar |
| van (varen) disputar |
Passat anterior
| haguí disputat |
| hagueres disputat |
| hagué disputat |
| haguérem disputat |
| haguéreu disputat |
| hagueren disputat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver disputat |
| vas haver disputat |
| va haver disputat |
| vam haver disputat |
| vau haver disputat |
| van haver disputat |
Futur
| disputaré |
| disputaràs |
| disputarà |
| disputarem |
| disputareu |
| disputaran |
Futur perfet
| hauré disputat |
| hauràs disputat |
| haurà disputat |
| haurem disputat |
| haureu disputat |
| hauran disputat |
Condicional
| disputaria |
| disputaries |
| disputaria |
| disputaríem |
| disputaríeu |
| disputarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) disputat |
| hauries (hagueres) disputat |
| hauria (haguera) disputat |
| hauríem (haguérem) disputat |
| hauríeu (haguéreu) disputat |
| haurien (hagueren) disputat |
Mode subjuntiu
Present
| disputi, dispute (val.) |
| disputis, disputes (val.) |
| disputi, dispute (val.) |
| disputem |
| disputeu |
| disputin, disputen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) disputat |
| hagis (hages) disputat |
| hagi (haja) disputat |
| hàgim (hàgem) disputat |
| hàgiu (hàgeu) disputat |
| hagin (hagen) disputat |
Imperfet
| disputés, disputara (val.), disputàs (val., bal.) |
| disputessis, disputares (val.), disputassis (bal.), disputesses, disputasses (val., bal.) |
| disputés, disputara (val.), disputàs (val., bal.) |
| disputéssim, disputàrem (val.), disputàssim (bal.), disputéssem, disputàssem (val., bal.) |
| disputéssiu, disputàreu (val.), disputàssiu (bal.), disputésseu, disputàsseu (val., bal.) |
| disputessin, disputaren (val.), disputassin (bal.), disputessen, disputassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) disputat |
| haguessis (hagueres) disputat |
| hagués (haguera) disputat |
| haguéssim (haguérem) disputat |
| haguéssiu (haguéreu) disputat |
| haguessin (hagueren) disputat |
Mode imperatiu
Present
| disputa |
| disputi, dispute (val.) |
| disputem |
| disputeu, disputau (bal.) |
| disputin, disputen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | disputar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver disputat |
| Gerundi | disputant |
| Gerundi compost | havent disputat |
| Participi | disputat , disputada , disputats , disputades |
Definició
- Discutir diferents punts de vista entre diferents persones.
- Discutir amb vehemència sobre qualsevol cosa.
- Lluitar per la possessió d'alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017