Conjugació en català del verb «dismutar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dismutar

Mode indicatiu

Present
jo dismuto (cent.), dismute (val.), dismut (bal.)
tu dismutes
ell, ella, vostè dismuta
nosaltres dismutem, dismutam (bal.)
vosaltres, vós dismuteu, dismutau (bal.)
ells, elles, vostès dismuten
Perfet
jo he dismutat
tu has dismutat
ell, ella, vostè ha dismutat
nosaltres hem dismutat
vosaltres, vós heu dismutat
ells, elles, vostès han dismutat
Imperfet
jo dismutava
tu dismutaves
ell, ella, vostè dismutava
nosaltres dismutàvem
vosaltres, vós dismutàveu
ells, elles, vostès dismutaven
Plusquamperfet
jo havia dismutat
tu havies dismutat
ell, ella, vostè havia dismutat
nosaltres havíem dismutat
vosaltres, vós havíeu dismutat
ells, elles, vostès havien dismutat
Passat simple
jo dismutí
tu dismutares
ell, ella, vostè dismutà
nosaltres dismutàrem
vosaltres, vós dismutàreu
ells, elles, vostès dismutaren
Passat perifràstic
jo vaig dismutar
tu vas (vares) dismutar
ell, ella, vostè va dismutar
nosaltres vam (vàrem) dismutar
vosaltres, vós vau (vàreu) dismutar
ells, elles, vostès van (varen) dismutar
Passat anterior
jo haguí dismutat
tu hagueres dismutat
ell, ella, vostè hagué dismutat
nosaltres haguérem dismutat
vosaltres, vós haguéreu dismutat
ells, elles, vostès hagueren dismutat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dismutat
tu vas haver dismutat
ell, ella, vostè va haver dismutat
nosaltres vam haver dismutat
vosaltres, vós vau haver dismutat
ells, elles, vostès van haver dismutat
Futur
jo dismutaré
tu dismutaràs
ell, ella, vostè dismutarà
nosaltres dismutarem
vosaltres, vós dismutareu
ells, elles, vostès dismutaran
Futur perfet
jo hauré dismutat
tu hauràs dismutat
ell, ella, vostè haurà dismutat
nosaltres haurem dismutat
vosaltres, vós haureu dismutat
ells, elles, vostès hauran dismutat
Condicional
jo dismutaria
tu dismutaries
ell, ella, vostè dismutaria
nosaltres dismutaríem
vosaltres, vós dismutaríeu
ells, elles, vostès dismutarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dismutat
tu hauries (hagueres) dismutat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dismutat
nosaltres hauríem (haguérem) dismutat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dismutat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dismutat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dismutar

Mode subjuntiu

Present
jo dismuti, dismute (val.)
tu dismutis, dismutes (val.)
ell, ella, vostè dismuti, dismute (val.)
nosaltres dismutem
vosaltres, vós dismuteu
ells, elles, vostès dismutin, dismuten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dismutat
tu hagis (hages) dismutat
ell, ella, vostè hagi (haja) dismutat
nosaltres hàgim (hàgem) dismutat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dismutat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dismutat
Imperfet
jo dismutés, dismutara (val.), dismutàs (val., bal.)
tu dismutessis, dismutares (val.), dismutassis (bal.), dismutesses, dismutasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dismutés, dismutara (val.), dismutàs (val., bal.)
nosaltres dismutéssim, dismutàrem (val.), dismutàssim (bal.), dismutéssem, dismutàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dismutéssiu, dismutàreu (val.), dismutàssiu (bal.), dismutésseu, dismutàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dismutessin, dismutaren (val.), dismutassin (bal.), dismutessen, dismutassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dismutat
tu haguessis (hagueres) dismutat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dismutat
nosaltres haguéssim (haguérem) dismutat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dismutat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dismutat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dismutar

Mode imperatiu

Present
tu dismuta
ell, ella, vostè dismuti, dismute (val.)
nosaltres dismutem
vosaltres, vós dismuteu, dismutau (bal.)
ells, elles, vostès dismutin, dismuten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dismutar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dismutar
Infinitiu compost haver dismutat
Gerundi dismutant
Gerundi compost havent dismutat
Participi dismutat, dismutada, dismutats, dismutades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.