dislocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| disloco (cent.), disloque (val.), disloc (bal.) |
| disloques |
| disloca |
| disloquem, dislocam (bal.) |
| disloqueu, dislocau (bal.) |
| disloquen |
Perfet
| he dislocat |
| has dislocat |
| ha dislocat |
| hem dislocat |
| heu dislocat |
| han dislocat |
Imperfet
| dislocava |
| dislocaves |
| dislocava |
| dislocàvem |
| dislocàveu |
| dislocaven |
Plusquamperfet
| havia dislocat |
| havies dislocat |
| havia dislocat |
| havíem dislocat |
| havíeu dislocat |
| havien dislocat |
Passat simple
| disloquí |
| dislocares |
| dislocà |
| dislocàrem |
| dislocàreu |
| dislocaren |
Passat perifràstic
| vaig dislocar |
| vas (vares) dislocar |
| va dislocar |
| vam (vàrem) dislocar |
| vau (vàreu) dislocar |
| van (varen) dislocar |
Passat anterior
| haguí dislocat |
| hagueres dislocat |
| hagué dislocat |
| haguérem dislocat |
| haguéreu dislocat |
| hagueren dislocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dislocat |
| vas haver dislocat |
| va haver dislocat |
| vam haver dislocat |
| vau haver dislocat |
| van haver dislocat |
Futur
| dislocaré |
| dislocaràs |
| dislocarà |
| dislocarem |
| dislocareu |
| dislocaran |
Futur perfet
| hauré dislocat |
| hauràs dislocat |
| haurà dislocat |
| haurem dislocat |
| haureu dislocat |
| hauran dislocat |
Condicional
| dislocaria |
| dislocaries |
| dislocaria |
| dislocaríem |
| dislocaríeu |
| dislocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dislocat |
| hauries (hagueres) dislocat |
| hauria (haguera) dislocat |
| hauríem (haguérem) dislocat |
| hauríeu (haguéreu) dislocat |
| haurien (hagueren) dislocat |
Mode subjuntiu
Present
| disloqui, disloque (val.) |
| disloquis, disloques (val.) |
| disloqui, disloque (val.) |
| disloquem |
| disloqueu |
| disloquin, disloquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dislocat |
| hagis (hages) dislocat |
| hagi (haja) dislocat |
| hàgim (hàgem) dislocat |
| hàgiu (hàgeu) dislocat |
| hagin (hagen) dislocat |
Imperfet
| disloqués, dislocara (val.), dislocàs (val., bal.) |
| disloquessis, dislocares (val.), dislocassis (bal.), disloquesses, dislocasses (val., bal.) |
| disloqués, dislocara (val.), dislocàs (val., bal.) |
| disloquéssim, dislocàrem (val.), dislocàssim (bal.), disloquéssem, dislocàssem (val., bal.) |
| disloquéssiu, dislocàreu (val.), dislocàssiu (bal.), disloquésseu, dislocàsseu (val., bal.) |
| disloquessin, dislocaren (val.), dislocassin (bal.), disloquessen, dislocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dislocat |
| haguessis (hagueres) dislocat |
| hagués (haguera) dislocat |
| haguéssim (haguérem) dislocat |
| haguéssiu (haguéreu) dislocat |
| haguessin (hagueren) dislocat |
Mode imperatiu
Present
| disloca |
| disloqui, disloque (val.) |
| disloquem |
| disloqueu, dislocau (bal.) |
| disloquin, disloquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dislocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dislocat |
| Gerundi | dislocant |
| Gerundi compost | havent dislocat |
| Participi | dislocat , dislocada , dislocats , dislocades |
Definició
- Treure una cosa del seu lloc.
- Sortir un os de la seva articulació.
- descompondre, desmembrar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017