discórrer
Mode indicatiu
Present
jo | discorro (cent.), discórrec (val.), discorr (bal.) |
---|---|
tu | discorres, discorrs (bal.) |
ell, ella, vostè | discorre, discorr (bal.) |
nosaltres | discorrem |
vosaltres, vós | discorreu |
ells, elles, vostès | discorren |
Perfet
jo | he discorregut |
---|---|
tu | has discorregut |
ell, ella, vostè | ha discorregut |
nosaltres | hem discorregut |
vosaltres, vós | heu discorregut |
ells, elles, vostès | han discorregut |
Imperfet
jo | discorria |
---|---|
tu | discorries |
ell, ella, vostè | discorria |
nosaltres | discorríem |
vosaltres, vós | discorríeu |
ells, elles, vostès | discorrien |
Plusquamperfet
jo | havia discorregut |
---|---|
tu | havies discorregut |
ell, ella, vostè | havia discorregut |
nosaltres | havíem discorregut |
vosaltres, vós | havíeu discorregut |
ells, elles, vostès | havien discorregut |
Passat simple
jo | discorreguí |
---|---|
tu | discorregueres |
ell, ella, vostè | discorregué |
nosaltres | discorreguérem |
vosaltres, vós | discorreguéreu |
ells, elles, vostès | discorregueren |
Passat perifràstic
jo | vaig discórrer |
---|---|
tu | vas (vares) discórrer |
ell, ella, vostè | va discórrer |
nosaltres | vam (vàrem) discórrer |
vosaltres, vós | vau (vàreu) discórrer |
ells, elles, vostès | van (varen) discórrer |
Passat anterior
jo | haguí discorregut |
---|---|
tu | hagueres discorregut |
ell, ella, vostè | hagué discorregut |
nosaltres | haguérem discorregut |
vosaltres, vós | haguéreu discorregut |
ells, elles, vostès | hagueren discorregut |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver discorregut |
---|---|
tu | vas haver discorregut |
ell, ella, vostè | va haver discorregut |
nosaltres | vam haver discorregut |
vosaltres, vós | vau haver discorregut |
ells, elles, vostès | van haver discorregut |
Futur
jo | discorreré |
---|---|
tu | discorreràs |
ell, ella, vostè | discorrerà |
nosaltres | discorrerem |
vosaltres, vós | discorrereu |
ells, elles, vostès | discorreran |
Futur perfet
jo | hauré discorregut |
---|---|
tu | hauràs discorregut |
ell, ella, vostè | haurà discorregut |
nosaltres | haurem discorregut |
vosaltres, vós | haureu discorregut |
ells, elles, vostès | hauran discorregut |
Condicional
jo | discorreria |
---|---|
tu | discorreries |
ell, ella, vostè | discorreria |
nosaltres | discorreríem |
vosaltres, vós | discorreríeu |
ells, elles, vostès | discorrerien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) discorregut |
---|---|
tu | hauries (hagueres) discorregut |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) discorregut |
nosaltres | hauríem (haguérem) discorregut |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) discorregut |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) discorregut |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discórrer
Mode subjuntiu
Present
jo | discorri, discórrega (val.) |
---|---|
tu | discorris, discórregues (val.) |
ell, ella, vostè | discorri, discórrega (val.) |
nosaltres | discorreguem / discorrem |
vosaltres, vós | discorregueu / discorreu |
ells, elles, vostès | discorrin, discórreguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) discorregut |
---|---|
tu | hagis (hages) discorregut |
ell, ella, vostè | hagi (haja) discorregut |
nosaltres | hàgim (hàgem) discorregut |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) discorregut |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) discorregut |
Imperfet
jo | discorregués, discorreguera (val.) |
---|---|
tu | discorreguessis, discorregueres (val.), discorreguesses |
ell, ella, vostè | discorregués, discorreguera (val.) |
nosaltres | discorreguéssim, discorreguérem (val.), discorreguéssem |
vosaltres, vós | discorreguéssiu, discorreguéreu (val.), discorreguésseu |
ells, elles, vostès | discorreguessin, discorregueren (val.), discorreguessen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) discorregut |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) discorregut |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) discorregut |
nosaltres | haguéssim (haguérem) discorregut |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) discorregut |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) discorregut |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discórrer
Mode imperatiu
Present
tu | discorre, discorr (bal.) |
---|---|
ell, ella, vostè | discorri, discórrega (val.) |
nosaltres | discorreguem / discorrem |
vosaltres, vós | discorreu |
ells, elles, vostès | discorrin, discórreguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discórrer
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | discórrer |
---|---|
Infinitiu compost | haver discorregut |
Gerundi | discorrent |
Gerundi compost | havent discorregut |
Participi | discorregut, discorreguda, discorreguts, discorregudes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
discórrer
- Raonar amb mètode i extensivament una sèrie d’idees.
- Idear desprès de reflexionar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.