disceptar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| discepto (cent.), discepte (val.), discept (bal.) |
| disceptes |
| discepta |
| disceptem, disceptam (bal.) |
| discepteu, disceptau (bal.) |
| discepten |
Perfet
| he disceptat |
| has disceptat |
| ha disceptat |
| hem disceptat |
| heu disceptat |
| han disceptat |
Imperfet
| disceptava |
| disceptaves |
| disceptava |
| disceptàvem |
| disceptàveu |
| disceptaven |
Plusquamperfet
| havia disceptat |
| havies disceptat |
| havia disceptat |
| havíem disceptat |
| havíeu disceptat |
| havien disceptat |
Passat simple
| disceptí |
| disceptares |
| disceptà |
| disceptàrem |
| disceptàreu |
| disceptaren |
Passat perifràstic
| vaig disceptar |
| vas (vares) disceptar |
| va disceptar |
| vam (vàrem) disceptar |
| vau (vàreu) disceptar |
| van (varen) disceptar |
Passat anterior
| haguí disceptat |
| hagueres disceptat |
| hagué disceptat |
| haguérem disceptat |
| haguéreu disceptat |
| hagueren disceptat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver disceptat |
| vas haver disceptat |
| va haver disceptat |
| vam haver disceptat |
| vau haver disceptat |
| van haver disceptat |
Futur
| disceptaré |
| disceptaràs |
| disceptarà |
| disceptarem |
| disceptareu |
| disceptaran |
Futur perfet
| hauré disceptat |
| hauràs disceptat |
| haurà disceptat |
| haurem disceptat |
| haureu disceptat |
| hauran disceptat |
Condicional
| disceptaria |
| disceptaries |
| disceptaria |
| disceptaríem |
| disceptaríeu |
| disceptarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) disceptat |
| hauries (hagueres) disceptat |
| hauria (haguera) disceptat |
| hauríem (haguérem) disceptat |
| hauríeu (haguéreu) disceptat |
| haurien (hagueren) disceptat |
Mode subjuntiu
Present
| discepti, discepte (val.) |
| disceptis, disceptes (val.) |
| discepti, discepte (val.) |
| disceptem |
| discepteu |
| disceptin, discepten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) disceptat |
| hagis (hages) disceptat |
| hagi (haja) disceptat |
| hàgim (hàgem) disceptat |
| hàgiu (hàgeu) disceptat |
| hagin (hagen) disceptat |
Imperfet
| disceptés, disceptara (val.), disceptàs (val., bal.) |
| disceptessis, disceptares (val.), disceptassis (bal.), disceptesses, disceptasses (val., bal.) |
| disceptés, disceptara (val.), disceptàs (val., bal.) |
| disceptéssim, disceptàrem (val.), disceptàssim (bal.), disceptéssem, disceptàssem (val., bal.) |
| disceptéssiu, disceptàreu (val.), disceptàssiu (bal.), disceptésseu, disceptàsseu (val., bal.) |
| disceptessin, disceptaren (val.), disceptassin (bal.), disceptessen, disceptassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) disceptat |
| haguessis (hagueres) disceptat |
| hagués (haguera) disceptat |
| haguéssim (haguérem) disceptat |
| haguéssiu (haguéreu) disceptat |
| haguessin (hagueren) disceptat |
Mode imperatiu
Present
| discepta |
| discepti, discepte (val.) |
| disceptem |
| discepteu, disceptau (bal.) |
| disceptin, discepten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | disceptar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver disceptat |
| Gerundi | disceptant |
| Gerundi compost | havent disceptat |
| Participi | disceptat , disceptada , disceptats , disceptades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017