Conjugació en català del verb «disceptar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

disceptar

Mode indicatiu

Present
jo discepto (cent.), discepte (val.), discept (bal.)
tu disceptes
ell, ella, vostè discepta
nosaltres disceptem, disceptam (bal.)
vosaltres, vós discepteu, disceptau (bal.)
ells, elles, vostès discepten
Perfet
jo he disceptat
tu has disceptat
ell, ella, vostè ha disceptat
nosaltres hem disceptat
vosaltres, vós heu disceptat
ells, elles, vostès han disceptat
Imperfet
jo disceptava
tu disceptaves
ell, ella, vostè disceptava
nosaltres disceptàvem
vosaltres, vós disceptàveu
ells, elles, vostès disceptaven
Plusquamperfet
jo havia disceptat
tu havies disceptat
ell, ella, vostè havia disceptat
nosaltres havíem disceptat
vosaltres, vós havíeu disceptat
ells, elles, vostès havien disceptat
Passat simple
jo disceptí
tu disceptares
ell, ella, vostè disceptà
nosaltres disceptàrem
vosaltres, vós disceptàreu
ells, elles, vostès disceptaren
Passat perifràstic
jo vaig disceptar
tu vas (vares) disceptar
ell, ella, vostè va disceptar
nosaltres vam (vàrem) disceptar
vosaltres, vós vau (vàreu) disceptar
ells, elles, vostès van (varen) disceptar
Passat anterior
jo haguí disceptat
tu hagueres disceptat
ell, ella, vostè hagué disceptat
nosaltres haguérem disceptat
vosaltres, vós haguéreu disceptat
ells, elles, vostès hagueren disceptat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver disceptat
tu vas haver disceptat
ell, ella, vostè va haver disceptat
nosaltres vam haver disceptat
vosaltres, vós vau haver disceptat
ells, elles, vostès van haver disceptat
Futur
jo disceptaré
tu disceptaràs
ell, ella, vostè disceptarà
nosaltres disceptarem
vosaltres, vós disceptareu
ells, elles, vostès disceptaran
Futur perfet
jo hauré disceptat
tu hauràs disceptat
ell, ella, vostè haurà disceptat
nosaltres haurem disceptat
vosaltres, vós haureu disceptat
ells, elles, vostès hauran disceptat
Condicional
jo disceptaria
tu disceptaries
ell, ella, vostè disceptaria
nosaltres disceptaríem
vosaltres, vós disceptaríeu
ells, elles, vostès disceptarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) disceptat
tu hauries (hagueres) disceptat
ell, ella, vostè hauria (haguera) disceptat
nosaltres hauríem (haguérem) disceptat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) disceptat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) disceptat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

disceptar

Mode subjuntiu

Present
jo discepti, discepte (val.)
tu disceptis, disceptes (val.)
ell, ella, vostè discepti, discepte (val.)
nosaltres disceptem
vosaltres, vós discepteu
ells, elles, vostès disceptin, discepten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) disceptat
tu hagis (hages) disceptat
ell, ella, vostè hagi (haja) disceptat
nosaltres hàgim (hàgem) disceptat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) disceptat
ells, elles, vostès hagin (hagen) disceptat
Imperfet
jo disceptés, disceptara (val.), disceptàs (val., bal.)
tu disceptessis, disceptares (val.), disceptassis (bal.), disceptesses, disceptasses (val., bal.)
ell, ella, vostè disceptés, disceptara (val.), disceptàs (val., bal.)
nosaltres disceptéssim, disceptàrem (val.), disceptàssim (bal.), disceptéssem, disceptàssem (val., bal.)
vosaltres, vós disceptéssiu, disceptàreu (val.), disceptàssiu (bal.), disceptésseu, disceptàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès disceptessin, disceptaren (val.), disceptassin (bal.), disceptessen, disceptassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) disceptat
tu haguessis (hagueres) disceptat
ell, ella, vostè hagués (haguera) disceptat
nosaltres haguéssim (haguérem) disceptat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) disceptat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) disceptat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

disceptar

Mode imperatiu

Present
tu discepta
ell, ella, vostè discepti, discepte (val.)
nosaltres disceptem
vosaltres, vós discepteu, disceptau (bal.)
ells, elles, vostès disceptin, discepten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

disceptar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu disceptar
Infinitiu compost haver disceptat
Gerundi disceptant
Gerundi compost havent disceptat
Participi disceptat, disceptada, disceptats, disceptades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.