dirimir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dirimeixo (cent.), dirimesc (val., bal.), dirimisc (val.) |
| dirimeixes, dirimixes (val.) |
| dirimeix, dirimix (val.) |
| dirimim |
| dirimiu |
| dirimeixen, dirimixen (val.) |
Perfet
| he dirimit |
| has dirimit |
| ha dirimit |
| hem dirimit |
| heu dirimit |
| han dirimit |
Imperfet
| dirimia |
| dirimies |
| dirimia |
| dirimíem |
| dirimíeu |
| dirimien |
Plusquamperfet
| havia dirimit |
| havies dirimit |
| havia dirimit |
| havíem dirimit |
| havíeu dirimit |
| havien dirimit |
Passat simple
| dirimí |
| dirimires |
| dirimí |
| dirimírem |
| dirimíreu |
| dirimiren |
Passat perifràstic
| vaig dirimir |
| vas (vares) dirimir |
| va dirimir |
| vam (vàrem) dirimir |
| vau (vàreu) dirimir |
| van (varen) dirimir |
Passat anterior
| haguí dirimit |
| hagueres dirimit |
| hagué dirimit |
| haguérem dirimit |
| haguéreu dirimit |
| hagueren dirimit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dirimit |
| vas haver dirimit |
| va haver dirimit |
| vam haver dirimit |
| vau haver dirimit |
| van haver dirimit |
Futur
| dirimiré |
| dirimiràs |
| dirimirà |
| dirimirem |
| dirimireu |
| dirimiran |
Futur perfet
| hauré dirimit |
| hauràs dirimit |
| haurà dirimit |
| haurem dirimit |
| haureu dirimit |
| hauran dirimit |
Condicional
| dirimiria |
| dirimiries |
| dirimiria |
| dirimiríem |
| dirimiríeu |
| dirimirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dirimit |
| hauries (hagueres) dirimit |
| hauria (haguera) dirimit |
| hauríem (haguérem) dirimit |
| hauríeu (haguéreu) dirimit |
| haurien (hagueren) dirimit |
Mode subjuntiu
Present
| dirimeixi, dirimesca / dirimisca (val.), dirimesqui (bal.) |
| dirimeixis, dirimesques / dirimisques (val.), dirimesquis (bal.) |
| dirimeixi, dirimesca / dirimisca (val.), dirimesqui (bal.) |
| dirimim, dirimiguem (bal.) |
| dirimiu, dirimigueu (bal.) |
| dirimeixin, dirimesquen / dirimisquen (val.), dirimesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) dirimit |
| hagis (hages) dirimit |
| hagi (haja) dirimit |
| hàgim (hàgem) dirimit |
| hàgiu (hàgeu) dirimit |
| hagin (hagen) dirimit |
Imperfet
| dirimís, dirimira (val.) |
| dirimissis, dirimires (val.), dirimisses |
| dirimís, dirimira (val.) |
| dirimíssim, dirimírem (val.), dirimíssem |
| dirimíssiu, dirimíreu (val.), dirimísseu |
| dirimissin, dirimiren (val.), dirimissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dirimit |
| haguessis (hagueres) dirimit |
| hagués (haguera) dirimit |
| haguéssim (haguérem) dirimit |
| haguéssiu (haguéreu) dirimit |
| haguessin (hagueren) dirimit |
Mode imperatiu
Present
| dirimeix, dirimix (val.) |
| dirimeixi, dirimesca / dirimisca (val.), dirimesqui (bal.) |
| dirimim, dirimiguem (bal.) |
| dirimiu |
| dirimeixin, dirimesquen / dirimisquen (val.), dirimesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dirimir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dirimit |
| Gerundi | dirimint |
| Gerundi compost | havent dirimit |
| Participi | dirimit , dirimida , dirimits , dirimides |
Definició
- Donar per acabada una discussió imposant o acordant la solució.
- Desfer el contracte que unia un grup de persones.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017