Conjugació del verb «dindar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dindar

Mode indicatiu

Present
jo dindo (cent.), dinde (val.), dind (bal.)
tu dindes
ell, ella, vostè dinda
nosaltres dindem, dindam (bal.)
vosaltres, vós dindeu, dindau (bal.)
ells, elles, vostès dinden
Perfet
jo he dindat
tu has dindat
ell, ella, vostè ha dindat
nosaltres hem dindat
vosaltres, vós heu dindat
ells, elles, vostès han dindat
Imperfet
jo dindava
tu dindaves
ell, ella, vostè dindava
nosaltres dindàvem
vosaltres, vós dindàveu
ells, elles, vostès dindaven
Plusquamperfet
jo havia dindat
tu havies dindat
ell, ella, vostè havia dindat
nosaltres havíem dindat
vosaltres, vós havíeu dindat
ells, elles, vostès havien dindat
Passat simple
jo dindí
tu dindares
ell, ella, vostè dindà
nosaltres dindàrem
vosaltres, vós dindàreu
ells, elles, vostès dindaren
Passat perifràstic
jo vaig dindar
tu vas (vares) dindar
ell, ella, vostè va dindar
nosaltres vam (vàrem) dindar
vosaltres, vós vau (vàreu) dindar
ells, elles, vostès van (varen) dindar
Passat anterior
jo haguí dindat
tu hagueres dindat
ell, ella, vostè hagué dindat
nosaltres haguérem dindat
vosaltres, vós haguéreu dindat
ells, elles, vostès hagueren dindat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dindat
tu vas haver dindat
ell, ella, vostè va haver dindat
nosaltres vam haver dindat
vosaltres, vós vau haver dindat
ells, elles, vostès van haver dindat
Futur
jo dindaré
tu dindaràs
ell, ella, vostè dindarà
nosaltres dindarem
vosaltres, vós dindareu
ells, elles, vostès dindaran
Futur perfet
jo hauré dindat
tu hauràs dindat
ell, ella, vostè haurà dindat
nosaltres haurem dindat
vosaltres, vós haureu dindat
ells, elles, vostès hauran dindat
Condicional
jo dindaria
tu dindaries
ell, ella, vostè dindaria
nosaltres dindaríem
vosaltres, vós dindaríeu
ells, elles, vostès dindarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dindat
tu hauries (hagueres) dindat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dindat
nosaltres hauríem (haguérem) dindat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dindat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dindat

dindar

Mode subjuntiu

Present
jo dindi, dinde (val.)
tu dindis, dindes (val.)
ell, ella, vostè dindi, dinde (val.)
nosaltres dindem
vosaltres, vós dindeu
ells, elles, vostès dindin, dinden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dindat
tu hagis (hages) dindat
ell, ella, vostè hagi (haja) dindat
nosaltres hàgim (hàgem) dindat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dindat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dindat
Imperfet
jo dindés, dindara (val.), dindàs (val., bal.)
tu dindessis, dindares (val.), dindassis (bal.), dindesses, dindasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dindés, dindara (val.), dindàs (val., bal.)
nosaltres dindéssim, dindàrem (val.), dindàssim (bal.), dindéssem, dindàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dindéssiu, dindàreu (val.), dindàssiu (bal.), dindésseu, dindàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dindessin, dindaren (val.), dindassin (bal.), dindessen, dindassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dindat
tu haguessis (hagueres) dindat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dindat
nosaltres haguéssim (haguérem) dindat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dindat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dindat

dindar

Imperatiu

Present
tu dinda
ell, ella, vostè dindi, dinde (val.)
nosaltres dindem
vosaltres, vós dindeu, dindau (bal.)
ells, elles, vostès dindin, dinden (val.)

dindar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dindar
Infinitiu compost haver dindat
Gerundi dindant
Gerundi compost havent dindat
Participi dindat, dindada, dindats, dindades