Conjugació en català del verb «dimitir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dimitir

Mode indicatiu

Present
jo dimiteixo (cent.), dimitesc (val., bal.), dimitisc (val.)
tu dimiteixes, dimitixes (val.)
ell, ella, vostè dimiteix, dimitix (val.)
nosaltres dimitim
vosaltres, vós dimitiu
ells, elles, vostès dimiteixen, dimitixen (val.)
Perfet
jo he dimitit
tu has dimitit
ell, ella, vostè ha dimitit
nosaltres hem dimitit
vosaltres, vós heu dimitit
ells, elles, vostès han dimitit
Imperfet
jo dimitia
tu dimities
ell, ella, vostè dimitia
nosaltres dimitíem
vosaltres, vós dimitíeu
ells, elles, vostès dimitien
Plusquamperfet
jo havia dimitit
tu havies dimitit
ell, ella, vostè havia dimitit
nosaltres havíem dimitit
vosaltres, vós havíeu dimitit
ells, elles, vostès havien dimitit
Passat simple
jo dimití
tu dimitires
ell, ella, vostè dimití
nosaltres dimitírem
vosaltres, vós dimitíreu
ells, elles, vostès dimitiren
Passat perifràstic
jo vaig dimitir
tu vas (vares) dimitir
ell, ella, vostè va dimitir
nosaltres vam (vàrem) dimitir
vosaltres, vós vau (vàreu) dimitir
ells, elles, vostès van (varen) dimitir
Passat anterior
jo haguí dimitit
tu hagueres dimitit
ell, ella, vostè hagué dimitit
nosaltres haguérem dimitit
vosaltres, vós haguéreu dimitit
ells, elles, vostès hagueren dimitit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dimitit
tu vas haver dimitit
ell, ella, vostè va haver dimitit
nosaltres vam haver dimitit
vosaltres, vós vau haver dimitit
ells, elles, vostès van haver dimitit
Futur
jo dimitiré
tu dimitiràs
ell, ella, vostè dimitirà
nosaltres dimitirem
vosaltres, vós dimitireu
ells, elles, vostès dimitiran
Futur perfet
jo hauré dimitit
tu hauràs dimitit
ell, ella, vostè haurà dimitit
nosaltres haurem dimitit
vosaltres, vós haureu dimitit
ells, elles, vostès hauran dimitit
Condicional
jo dimitiria
tu dimitiries
ell, ella, vostè dimitiria
nosaltres dimitiríem
vosaltres, vós dimitiríeu
ells, elles, vostès dimitirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dimitit
tu hauries (hagueres) dimitit
ell, ella, vostè hauria (haguera) dimitit
nosaltres hauríem (haguérem) dimitit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dimitit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dimitit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dimitir

Mode subjuntiu

Present
jo dimiteixi, dimitesca / dimitisca (val.), dimitesqui (bal.)
tu dimiteixis, dimitesques / dimitisques (val.), dimitesquis (bal.)
ell, ella, vostè dimiteixi, dimitesca / dimitisca (val.), dimitesqui (bal.)
nosaltres dimitim, dimitiguem (bal.)
vosaltres, vós dimitiu, dimitigueu (bal.)
ells, elles, vostès dimiteixin, dimitesquen / dimitisquen (val.), dimitesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) dimitit
tu hagis (hages) dimitit
ell, ella, vostè hagi (haja) dimitit
nosaltres hàgim (hàgem) dimitit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dimitit
ells, elles, vostès hagin (hagen) dimitit
Imperfet
jo dimitís, dimitira (val.)
tu dimitissis, dimitires (val.), dimitisses
ell, ella, vostè dimitís, dimitira (val.)
nosaltres dimitíssim, dimitírem (val.), dimitíssem
vosaltres, vós dimitíssiu, dimitíreu (val.), dimitísseu
ells, elles, vostès dimitissin, dimitiren (val.), dimitissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dimitit
tu haguessis (hagueres) dimitit
ell, ella, vostè hagués (haguera) dimitit
nosaltres haguéssim (haguérem) dimitit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dimitit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dimitit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dimitir

Mode imperatiu

Present
tu dimiteix, dimitix (val.)
ell, ella, vostè dimiteixi, dimitesca / dimitisca (val.), dimitesqui (bal.)
nosaltres dimitim, dimitiguem (bal.)
vosaltres, vós dimitiu
ells, elles, vostès dimiteixin, dimitesquen / dimitisquen (val.), dimitesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dimitir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dimitir
Infinitiu compost haver dimitit
Gerundi dimitint
Gerundi compost havent dimitit
Participi dimitit, dimitida, dimitits, dimitides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

dimitir

  1. Renunciar un càrrec.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.