Conjugació del verb «dignar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

dignar

Mode indicatiu

Present
jo digno (cent.), digne (val.), dign (bal.)
tu dignes
ell, ella, vostè digna
nosaltres dignem, dignam (bal.)
vosaltres, vós digneu, dignau (bal.)
ells, elles, vostès dignen
Perfet
jo he dignat
tu has dignat
ell, ella, vostè ha dignat
nosaltres hem dignat
vosaltres, vós heu dignat
ells, elles, vostès han dignat
Imperfet
jo dignava
tu dignaves
ell, ella, vostè dignava
nosaltres dignàvem
vosaltres, vós dignàveu
ells, elles, vostès dignaven
Plusquamperfet
jo havia dignat
tu havies dignat
ell, ella, vostè havia dignat
nosaltres havíem dignat
vosaltres, vós havíeu dignat
ells, elles, vostès havien dignat
Passat simple
jo digní
tu dignares
ell, ella, vostè dignà
nosaltres dignàrem
vosaltres, vós dignàreu
ells, elles, vostès dignaren
Passat perifràstic
jo vaig dignar
tu vas (vares) dignar
ell, ella, vostè va dignar
nosaltres vam (vàrem) dignar
vosaltres, vós vau (vàreu) dignar
ells, elles, vostès van (varen) dignar
Passat anterior
jo haguí dignat
tu hagueres dignat
ell, ella, vostè hagué dignat
nosaltres haguérem dignat
vosaltres, vós haguéreu dignat
ells, elles, vostès hagueren dignat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver dignat
tu vas haver dignat
ell, ella, vostè va haver dignat
nosaltres vam haver dignat
vosaltres, vós vau haver dignat
ells, elles, vostès van haver dignat
Futur
jo dignaré
tu dignaràs
ell, ella, vostè dignarà
nosaltres dignarem
vosaltres, vós dignareu
ells, elles, vostès dignaran
Futur perfet
jo hauré dignat
tu hauràs dignat
ell, ella, vostè haurà dignat
nosaltres haurem dignat
vosaltres, vós haureu dignat
ells, elles, vostès hauran dignat
Condicional
jo dignaria
tu dignaries
ell, ella, vostè dignaria
nosaltres dignaríem
vosaltres, vós dignaríeu
ells, elles, vostès dignarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) dignat
tu hauries (hagueres) dignat
ell, ella, vostè hauria (haguera) dignat
nosaltres hauríem (haguérem) dignat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) dignat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) dignat

dignar

Mode subjuntiu

Present
jo digni, digne (val.)
tu dignis, dignes (val.)
ell, ella, vostè digni, digne (val.)
nosaltres dignem
vosaltres, vós digneu
ells, elles, vostès dignin, dignen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) dignat
tu hagis (hages) dignat
ell, ella, vostè hagi (haja) dignat
nosaltres hàgim (hàgem) dignat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) dignat
ells, elles, vostès hagin (hagen) dignat
Imperfet
jo dignés, dignara (val.), dignàs (val., bal.)
tu dignessis, dignares (val.), dignassis (bal.), dignesses, dignasses (val., bal.)
ell, ella, vostè dignés, dignara (val.), dignàs (val., bal.)
nosaltres dignéssim, dignàrem (val.), dignàssim (bal.), dignéssem, dignàssem (val., bal.)
vosaltres, vós dignéssiu, dignàreu (val.), dignàssiu (bal.), dignésseu, dignàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès dignessin, dignaren (val.), dignassin (bal.), dignessen, dignassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) dignat
tu haguessis (hagueres) dignat
ell, ella, vostè hagués (haguera) dignat
nosaltres haguéssim (haguérem) dignat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) dignat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) dignat

dignar

Imperatiu

Present
tu digna
ell, ella, vostè digni, digne (val.)
nosaltres dignem
vosaltres, vós digneu, dignau (bal.)
ells, elles, vostès dignin, dignen (val.)

dignar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu dignar
Infinitiu compost haver dignat
Gerundi dignant
Gerundi compost havent dignat
Participi dignat, dignada, dignats, dignades