Conjugació en català del verb «diftongar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

diftongar

Mode indicatiu

Present
jo diftongo (cent.), diftongue (val.), diftong (bal.)
tu diftongues
ell, ella, vostè diftonga
nosaltres diftonguem, diftongam (bal.)
vosaltres, vós diftongueu, diftongau (bal.)
ells, elles, vostès diftonguen
Perfet
jo he diftongat
tu has diftongat
ell, ella, vostè ha diftongat
nosaltres hem diftongat
vosaltres, vós heu diftongat
ells, elles, vostès han diftongat
Imperfet
jo diftongava
tu diftongaves
ell, ella, vostè diftongava
nosaltres diftongàvem
vosaltres, vós diftongàveu
ells, elles, vostès diftongaven
Plusquamperfet
jo havia diftongat
tu havies diftongat
ell, ella, vostè havia diftongat
nosaltres havíem diftongat
vosaltres, vós havíeu diftongat
ells, elles, vostès havien diftongat
Passat simple
jo diftonguí
tu diftongares
ell, ella, vostè diftongà
nosaltres diftongàrem
vosaltres, vós diftongàreu
ells, elles, vostès diftongaren
Passat perifràstic
jo vaig diftongar
tu vas (vares) diftongar
ell, ella, vostè va diftongar
nosaltres vam (vàrem) diftongar
vosaltres, vós vau (vàreu) diftongar
ells, elles, vostès van (varen) diftongar
Passat anterior
jo haguí diftongat
tu hagueres diftongat
ell, ella, vostè hagué diftongat
nosaltres haguérem diftongat
vosaltres, vós haguéreu diftongat
ells, elles, vostès hagueren diftongat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver diftongat
tu vas haver diftongat
ell, ella, vostè va haver diftongat
nosaltres vam haver diftongat
vosaltres, vós vau haver diftongat
ells, elles, vostès van haver diftongat
Futur
jo diftongaré
tu diftongaràs
ell, ella, vostè diftongarà
nosaltres diftongarem
vosaltres, vós diftongareu
ells, elles, vostès diftongaran
Futur perfet
jo hauré diftongat
tu hauràs diftongat
ell, ella, vostè haurà diftongat
nosaltres haurem diftongat
vosaltres, vós haureu diftongat
ells, elles, vostès hauran diftongat
Condicional
jo diftongaria
tu diftongaries
ell, ella, vostè diftongaria
nosaltres diftongaríem
vosaltres, vós diftongaríeu
ells, elles, vostès diftongarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) diftongat
tu hauries (hagueres) diftongat
ell, ella, vostè hauria (haguera) diftongat
nosaltres hauríem (haguérem) diftongat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) diftongat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) diftongat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

diftongar

Mode subjuntiu

Present
jo diftongui, diftongue (val.)
tu diftonguis, diftongues (val.)
ell, ella, vostè diftongui, diftongue (val.)
nosaltres diftonguem
vosaltres, vós diftongueu
ells, elles, vostès diftonguin, diftonguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) diftongat
tu hagis (hages) diftongat
ell, ella, vostè hagi (haja) diftongat
nosaltres hàgim (hàgem) diftongat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) diftongat
ells, elles, vostès hagin (hagen) diftongat
Imperfet
jo diftongués, diftongara (val.), diftongàs (val., bal.)
tu diftonguessis, diftongares (val.), diftongassis (bal.), diftonguesses, diftongasses (val., bal.)
ell, ella, vostè diftongués, diftongara (val.), diftongàs (val., bal.)
nosaltres diftonguéssim, diftongàrem (val.), diftongàssim (bal.), diftonguéssem, diftongàssem (val., bal.)
vosaltres, vós diftonguéssiu, diftongàreu (val.), diftongàssiu (bal.), diftonguésseu, diftongàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès diftonguessin, diftongaren (val.), diftongassin (bal.), diftonguessen, diftongassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) diftongat
tu haguessis (hagueres) diftongat
ell, ella, vostè hagués (haguera) diftongat
nosaltres haguéssim (haguérem) diftongat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) diftongat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) diftongat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

diftongar

Mode imperatiu

Present
tu diftonga
ell, ella, vostè diftongui, diftongue (val.)
nosaltres diftonguem
vosaltres, vós diftongueu, diftongau (bal.)
ells, elles, vostès diftonguin, diftonguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

diftongar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu diftongar
Infinitiu compost haver diftongat
Gerundi diftongant
Gerundi compost havent diftongat
Participi diftongat , diftongada , diftongats , diftongades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

diftongar

  1. Reduir dues vocals a diftong.
    2. «[Pompeu Fabra] remarca que la llengua castellana en general diftonga sempre, mentre que la catalana no. I en els casos en què com a excepció el castellà no diftonga, la llengua catalana ho fa.» (Miscel·lània Joan Veny, 2005, L'Abadia de Montserrat, p. 166, )

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.