Conjugació del verb «difamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

difamar

Mode indicatiu

Present
jo difamo (cent.), difame (val.), difam (bal.)
tu difames
ell, ella, vostè difama
nosaltres difamem, difamam (bal.)
vosaltres, vós difameu, difamau (bal.)
ells, elles, vostès difamen
Perfet
jo he difamat
tu has difamat
ell, ella, vostè ha difamat
nosaltres hem difamat
vosaltres, vós heu difamat
ells, elles, vostès han difamat
Imperfet
jo difamava
tu difamaves
ell, ella, vostè difamava
nosaltres difamàvem
vosaltres, vós difamàveu
ells, elles, vostès difamaven
Plusquamperfet
jo havia difamat
tu havies difamat
ell, ella, vostè havia difamat
nosaltres havíem difamat
vosaltres, vós havíeu difamat
ells, elles, vostès havien difamat
Passat simple
jo difamí
tu difamares
ell, ella, vostè difamà
nosaltres difamàrem
vosaltres, vós difamàreu
ells, elles, vostès difamaren
Passat perifràstic
jo vaig difamar
tu vas (vares) difamar
ell, ella, vostè va difamar
nosaltres vam (vàrem) difamar
vosaltres, vós vau (vàreu) difamar
ells, elles, vostès van (varen) difamar
Passat anterior
jo haguí difamat
tu hagueres difamat
ell, ella, vostè hagué difamat
nosaltres haguérem difamat
vosaltres, vós haguéreu difamat
ells, elles, vostès hagueren difamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver difamat
tu vas haver difamat
ell, ella, vostè va haver difamat
nosaltres vam haver difamat
vosaltres, vós vau haver difamat
ells, elles, vostès van haver difamat
Futur
jo difamaré
tu difamaràs
ell, ella, vostè difamarà
nosaltres difamarem
vosaltres, vós difamareu
ells, elles, vostès difamaran
Futur perfet
jo hauré difamat
tu hauràs difamat
ell, ella, vostè haurà difamat
nosaltres haurem difamat
vosaltres, vós haureu difamat
ells, elles, vostès hauran difamat
Condicional
jo difamaria
tu difamaries
ell, ella, vostè difamaria
nosaltres difamaríem
vosaltres, vós difamaríeu
ells, elles, vostès difamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) difamat
tu hauries (hagueres) difamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) difamat
nosaltres hauríem (haguérem) difamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) difamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) difamat

difamar

Mode subjuntiu

Present
jo difami, difame (val.)
tu difamis, difames (val.)
ell, ella, vostè difami, difame (val.)
nosaltres difamem
vosaltres, vós difameu
ells, elles, vostès difamin, difamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) difamat
tu hagis (hages) difamat
ell, ella, vostè hagi (haja) difamat
nosaltres hàgim (hàgem) difamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) difamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) difamat
Imperfet
jo difamés, difamara (val.), difamàs (val., bal.)
tu difamessis, difamares (val.), difamassis (bal.), difamesses, difamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè difamés, difamara (val.), difamàs (val., bal.)
nosaltres difaméssim, difamàrem (val.), difamàssim (bal.), difaméssem, difamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós difaméssiu, difamàreu (val.), difamàssiu (bal.), difamésseu, difamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès difamessin, difamaren (val.), difamassin (bal.), difamessen, difamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) difamat
tu haguessis (hagueres) difamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) difamat
nosaltres haguéssim (haguérem) difamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) difamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) difamat

difamar

Imperatiu

Present
tu difama
ell, ella, vostè difami, difame (val.)
nosaltres difamem
vosaltres, vós difameu, difamau (bal.)
ells, elles, vostès difamin, difamen (val.)

difamar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu difamar
Infinitiu compost haver difamat
Gerundi difamant
Gerundi compost havent difamat
Participi difamat, difamada, difamats, difamades