dictar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dicto (cent.), dicte (val.), dict (bal.) |
| dictes |
| dicta |
| dictem, dictam (bal.) |
| dicteu, dictau (bal.) |
| dicten |
Perfet
| he dictat |
| has dictat |
| ha dictat |
| hem dictat |
| heu dictat |
| han dictat |
Imperfet
| dictava |
| dictaves |
| dictava |
| dictàvem |
| dictàveu |
| dictaven |
Plusquamperfet
| havia dictat |
| havies dictat |
| havia dictat |
| havíem dictat |
| havíeu dictat |
| havien dictat |
Passat simple
| dictí |
| dictares |
| dictà |
| dictàrem |
| dictàreu |
| dictaren |
Passat perifràstic
| vaig dictar |
| vas (vares) dictar |
| va dictar |
| vam (vàrem) dictar |
| vau (vàreu) dictar |
| van (varen) dictar |
Passat anterior
| haguí dictat |
| hagueres dictat |
| hagué dictat |
| haguérem dictat |
| haguéreu dictat |
| hagueren dictat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dictat |
| vas haver dictat |
| va haver dictat |
| vam haver dictat |
| vau haver dictat |
| van haver dictat |
Futur
| dictaré |
| dictaràs |
| dictarà |
| dictarem |
| dictareu |
| dictaran |
Futur perfet
| hauré dictat |
| hauràs dictat |
| haurà dictat |
| haurem dictat |
| haureu dictat |
| hauran dictat |
Condicional
| dictaria |
| dictaries |
| dictaria |
| dictaríem |
| dictaríeu |
| dictarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dictat |
| hauries (hagueres) dictat |
| hauria (haguera) dictat |
| hauríem (haguérem) dictat |
| hauríeu (haguéreu) dictat |
| haurien (hagueren) dictat |
Mode subjuntiu
Present
| dicti, dicte (val.) |
| dictis, dictes (val.) |
| dicti, dicte (val.) |
| dictem |
| dicteu |
| dictin, dicten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dictat |
| hagis (hages) dictat |
| hagi (haja) dictat |
| hàgim (hàgem) dictat |
| hàgiu (hàgeu) dictat |
| hagin (hagen) dictat |
Imperfet
| dictés, dictara (val.), dictàs (val., bal.) |
| dictessis, dictares (val.), dictassis (bal.), dictesses, dictasses (val., bal.) |
| dictés, dictara (val.), dictàs (val., bal.) |
| dictéssim, dictàrem (val.), dictàssim (bal.), dictéssem, dictàssem (val., bal.) |
| dictéssiu, dictàreu (val.), dictàssiu (bal.), dictésseu, dictàsseu (val., bal.) |
| dictessin, dictaren (val.), dictassin (bal.), dictessen, dictassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dictat |
| haguessis (hagueres) dictat |
| hagués (haguera) dictat |
| haguéssim (haguérem) dictat |
| haguéssiu (haguéreu) dictat |
| haguessin (hagueren) dictat |
Mode imperatiu
Present
| dicta |
| dicti, dicte (val.) |
| dictem |
| dicteu, dictau (bal.) |
| dictin, dicten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dictar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dictat |
| Gerundi | dictant |
| Gerundi compost | havent dictat |
| Participi | dictat , dictada , dictats , dictades |
Definició
- Dir coses esperant que algú les anoti o les repeteixi.
- Donar ordres.
- Expressar un jutge tribunal una sentència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017