devanir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| devaneixo (cent.), devanesc (val., bal.), devanisc (val.) |
| devaneixes, devanixes (val.) |
| devaneix, devanix (val.) |
| devanim |
| devaniu |
| devaneixen, devanixen (val.) |
Perfet
| he devanit |
| has devanit |
| ha devanit |
| hem devanit |
| heu devanit |
| han devanit |
Imperfet
| devania |
| devanies |
| devania |
| devaníem |
| devaníeu |
| devanien |
Plusquamperfet
| havia devanit |
| havies devanit |
| havia devanit |
| havíem devanit |
| havíeu devanit |
| havien devanit |
Passat simple
| devaní |
| devanires |
| devaní |
| devanírem |
| devaníreu |
| devaniren |
Passat perifràstic
| vaig devanir |
| vas (vares) devanir |
| va devanir |
| vam (vàrem) devanir |
| vau (vàreu) devanir |
| van (varen) devanir |
Passat anterior
| haguí devanit |
| hagueres devanit |
| hagué devanit |
| haguérem devanit |
| haguéreu devanit |
| hagueren devanit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver devanit |
| vas haver devanit |
| va haver devanit |
| vam haver devanit |
| vau haver devanit |
| van haver devanit |
Futur
| devaniré |
| devaniràs |
| devanirà |
| devanirem |
| devanireu |
| devaniran |
Futur perfet
| hauré devanit |
| hauràs devanit |
| haurà devanit |
| haurem devanit |
| haureu devanit |
| hauran devanit |
Condicional
| devaniria |
| devaniries |
| devaniria |
| devaniríem |
| devaniríeu |
| devanirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) devanit |
| hauries (hagueres) devanit |
| hauria (haguera) devanit |
| hauríem (haguérem) devanit |
| hauríeu (haguéreu) devanit |
| haurien (hagueren) devanit |
Mode subjuntiu
Present
| devaneixi, devanesca / devanisca (val.), devanesqui (bal.) |
| devaneixis, devanesques / devanisques (val.), devanesquis (bal.) |
| devaneixi, devanesca / devanisca (val.), devanesqui (bal.) |
| devanim, devaniguem (bal.) |
| devaniu, devanigueu (bal.) |
| devaneixin, devanesquen / devanisquen (val.), devanesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) devanit |
| hagis (hages) devanit |
| hagi (haja) devanit |
| hàgim (hàgem) devanit |
| hàgiu (hàgeu) devanit |
| hagin (hagen) devanit |
Imperfet
| devanís, devanira (val.) |
| devanissis, devanires (val.), devanisses |
| devanís, devanira (val.) |
| devaníssim, devanírem (val.), devaníssem |
| devaníssiu, devaníreu (val.), devanísseu |
| devanissin, devaniren (val.), devanissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) devanit |
| haguessis (hagueres) devanit |
| hagués (haguera) devanit |
| haguéssim (haguérem) devanit |
| haguéssiu (haguéreu) devanit |
| haguessin (hagueren) devanit |
Mode imperatiu
Present
| devaneix, devanix (val.) |
| devaneixi, devanesca / devanisca (val.), devanesqui (bal.) |
| devanim, devaniguem (bal.) |
| devaniu |
| devaneixin, devanesquen / devanisquen (val.), devanesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | devanir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver devanit |
| Gerundi | devanint |
| Gerundi compost | havent devanit |
| Participi | devanit , devanida , devanits , devanides |
Definició
- envanir-se
- distreure's
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017