Conjugació del verb «devanir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

devanir

Mode indicatiu

Present
jo devaneixo (cent.), devanesc (val., bal.), devanisc (val.)
tu devaneixes, devanixes (val.)
ell, ella, vostè devaneix, devanix (val.)
nosaltres devanim
vosaltres, vós devaniu
ells, elles, vostès devaneixen, devanixen (val.)
Perfet
jo he devanit
tu has devanit
ell, ella, vostè ha devanit
nosaltres hem devanit
vosaltres, vós heu devanit
ells, elles, vostès han devanit
Imperfet
jo devania
tu devanies
ell, ella, vostè devania
nosaltres devaníem
vosaltres, vós devaníeu
ells, elles, vostès devanien
Plusquamperfet
jo havia devanit
tu havies devanit
ell, ella, vostè havia devanit
nosaltres havíem devanit
vosaltres, vós havíeu devanit
ells, elles, vostès havien devanit
Passat simple
jo devaní
tu devanires
ell, ella, vostè devaní
nosaltres devanírem
vosaltres, vós devaníreu
ells, elles, vostès devaniren
Passat perifràstic
jo vaig devanir
tu vas (vares) devanir
ell, ella, vostè va devanir
nosaltres vam (vàrem) devanir
vosaltres, vós vau (vàreu) devanir
ells, elles, vostès van (varen) devanir
Passat anterior
jo haguí devanit
tu hagueres devanit
ell, ella, vostè hagué devanit
nosaltres haguérem devanit
vosaltres, vós haguéreu devanit
ells, elles, vostès hagueren devanit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver devanit
tu vas haver devanit
ell, ella, vostè va haver devanit
nosaltres vam haver devanit
vosaltres, vós vau haver devanit
ells, elles, vostès van haver devanit
Futur
jo devaniré
tu devaniràs
ell, ella, vostè devanirà
nosaltres devanirem
vosaltres, vós devanireu
ells, elles, vostès devaniran
Futur perfet
jo hauré devanit
tu hauràs devanit
ell, ella, vostè haurà devanit
nosaltres haurem devanit
vosaltres, vós haureu devanit
ells, elles, vostès hauran devanit
Condicional
jo devaniria
tu devaniries
ell, ella, vostè devaniria
nosaltres devaniríem
vosaltres, vós devaniríeu
ells, elles, vostès devanirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) devanit
tu hauries (hagueres) devanit
ell, ella, vostè hauria (haguera) devanit
nosaltres hauríem (haguérem) devanit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) devanit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) devanit

devanir

Mode subjuntiu

Present
jo devaneixi, devanesca / devanisca (val.), devanesqui (bal.)
tu devaneixis, devanesques / devanisques (val.), devanesquis (bal.)
ell, ella, vostè devaneixi, devanesca / devanisca (val.), devanesqui (bal.)
nosaltres devanim, devaniguem (bal.)
vosaltres, vós devaniu, devanigueu (bal.)
ells, elles, vostès devaneixin, devanesquen / devanisquen (val.), devanesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) devanit
tu hagis (hages) devanit
ell, ella, vostè hagi (haja) devanit
nosaltres hàgim (hàgem) devanit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) devanit
ells, elles, vostès hagin (hagen) devanit
Imperfet
jo devanís, devanira (val.)
tu devanissis, devanires (val.), devanisses
ell, ella, vostè devanís, devanira (val.)
nosaltres devaníssim, devanírem (val.), devaníssem
vosaltres, vós devaníssiu, devaníreu (val.), devanísseu
ells, elles, vostès devanissin, devaniren (val.), devanissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) devanit
tu haguessis (hagueres) devanit
ell, ella, vostè hagués (haguera) devanit
nosaltres haguéssim (haguérem) devanit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) devanit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) devanit

devanir

Imperatiu

Present
tu devaneix, devanix (val.)
ell, ella, vostè devaneixi, devanesca / devanisca (val.), devanesqui (bal.)
nosaltres devanim, devaniguem (bal.)
vosaltres, vós devaniu
ells, elles, vostès devaneixin, devanesquen / devanisquen (val.), devanesquin (bal.)

devanir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu devanir
Infinitiu compost haver devanit
Gerundi devanint
Gerundi compost havent devanit
Participi devanit, devanida, devanits, devanides