Conjugació del verb «deure»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

deure

Mode indicatiu

Present
jo dec
tu deus
ell, ella, vostè deu
nosaltres devem
vosaltres, vós deveu
ells, elles, vostès deuen
Perfet
jo he degut
tu has degut
ell, ella, vostè ha degut
nosaltres hem degut
vosaltres, vós heu degut
ells, elles, vostès han degut
Imperfet
jo devia
tu devies
ell, ella, vostè devia
nosaltres devíem
vosaltres, vós devíeu
ells, elles, vostès devien
Plusquamperfet
jo havia degut
tu havies degut
ell, ella, vostè havia degut
nosaltres havíem degut
vosaltres, vós havíeu degut
ells, elles, vostès havien degut
Passat simple
jo deguí
tu degueres
ell, ella, vostè degué
nosaltres deguérem
vosaltres, vós deguéreu
ells, elles, vostès degueren
Passat perifràstic
jo vaig deure
tu vas (vares) deure
ell, ella, vostè va deure
nosaltres vam (vàrem) deure
vosaltres, vós vau (vàreu) deure
ells, elles, vostès van (varen) deure
Passat anterior
jo haguí degut
tu hagueres degut
ell, ella, vostè hagué degut
nosaltres haguérem degut
vosaltres, vós haguéreu degut
ells, elles, vostès hagueren degut
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver degut
tu vas haver degut
ell, ella, vostè va haver degut
nosaltres vam haver degut
vosaltres, vós vau haver degut
ells, elles, vostès van haver degut
Futur
jo deuré
tu deuràs
ell, ella, vostè deurà
nosaltres deurem
vosaltres, vós deureu
ells, elles, vostès deuran
Futur perfet
jo hauré degut
tu hauràs degut
ell, ella, vostè haurà degut
nosaltres haurem degut
vosaltres, vós haureu degut
ells, elles, vostès hauran degut
Condicional
jo deuria
tu deuries
ell, ella, vostè deuria
nosaltres deuríem
vosaltres, vós deuríeu
ells, elles, vostès deurien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) degut
tu hauries (hagueres) degut
ell, ella, vostè hauria (haguera) degut
nosaltres hauríem (haguérem) degut
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) degut
ells, elles, vostès haurien (hagueren) degut

deure

Mode subjuntiu

Present
jo degui, dega (val.)
tu deguis, degues (val.)
ell, ella, vostè degui, dega (val.)
nosaltres deguem
vosaltres, vós degueu
ells, elles, vostès deguin, deguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) degut
tu hagis (hages) degut
ell, ella, vostè hagi (haja) degut
nosaltres hàgim (hàgem) degut
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) degut
ells, elles, vostès hagin (hagen) degut
Imperfet
jo degués, deguera (val.)
tu deguessis, degueres (val.), deguesses
ell, ella, vostè degués, deguera (val.)
nosaltres deguéssim, deguérem (val.), deguéssem
vosaltres, vós deguéssiu, deguéreu (val.), deguésseu
ells, elles, vostès deguessin, degueren (val.), deguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) degut
tu haguessis (hagueres) degut
ell, ella, vostè hagués (haguera) degut
nosaltres haguéssim (haguérem) degut
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) degut
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) degut

deure

Imperatiu

Present
tu deu
ell, ella, vostè degui, dega (val.)
nosaltres deguem
vosaltres, vós deveu
ells, elles, vostès deguin, deguen (val.)

deure

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu deure
Infinitiu compost haver degut
Gerundi devent
Gerundi compost havent degut
Participi degut, deguda, deguts, degudes