deure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dec |
| deus |
| deu |
| devem |
| deveu |
| deuen |
Perfet
| he degut |
| has degut |
| ha degut |
| hem degut |
| heu degut |
| han degut |
Imperfet
| devia |
| devies |
| devia |
| devíem |
| devíeu |
| devien |
Plusquamperfet
| havia degut |
| havies degut |
| havia degut |
| havíem degut |
| havíeu degut |
| havien degut |
Passat simple
| deguí |
| degueres |
| degué |
| deguérem |
| deguéreu |
| degueren |
Passat perifràstic
| vaig deure |
| vas (vares) deure |
| va deure |
| vam (vàrem) deure |
| vau (vàreu) deure |
| van (varen) deure |
Passat anterior
| haguí degut |
| hagueres degut |
| hagué degut |
| haguérem degut |
| haguéreu degut |
| hagueren degut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver degut |
| vas haver degut |
| va haver degut |
| vam haver degut |
| vau haver degut |
| van haver degut |
Futur
| deuré |
| deuràs |
| deurà |
| deurem |
| deureu |
| deuran |
Futur perfet
| hauré degut |
| hauràs degut |
| haurà degut |
| haurem degut |
| haureu degut |
| hauran degut |
Condicional
| deuria |
| deuries |
| deuria |
| deuríem |
| deuríeu |
| deurien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) degut |
| hauries (hagueres) degut |
| hauria (haguera) degut |
| hauríem (haguérem) degut |
| hauríeu (haguéreu) degut |
| haurien (hagueren) degut |
Mode subjuntiu
Present
| degui, dega (val.) |
| deguis, degues (val.) |
| degui, dega (val.) |
| deguem |
| degueu |
| deguin, deguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) degut |
| hagis (hages) degut |
| hagi (haja) degut |
| hàgim (hàgem) degut |
| hàgiu (hàgeu) degut |
| hagin (hagen) degut |
Imperfet
| degués, deguera (val.) |
| deguessis, degueres (val.), deguesses |
| degués, deguera (val.) |
| deguéssim, deguérem (val.), deguéssem |
| deguéssiu, deguéreu (val.), deguésseu |
| deguessin, degueren (val.), deguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) degut |
| haguessis (hagueres) degut |
| hagués (haguera) degut |
| haguéssim (haguérem) degut |
| haguéssiu (haguéreu) degut |
| haguessin (hagueren) degut |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver degut |
| Gerundi | devent |
| Gerundi compost | havent degut |
| Participi | degut , deguda , deguts , degudes |
Definició
- Tenir una obligació pendent amb algú altre.
- Haver de tornar un objecte o un favor.
- Estar forçat a fer alguna cosa.
- Seguit d’infinitiu, ser probable o possible.
- A aquesta hora els nens ja deuen dormir.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017