detonar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| detono (cent.), detone (val.), deton (bal.) |
| detones |
| detona |
| detonem, detonam (bal.) |
| detoneu, detonau (bal.) |
| detonen |
Perfet
| he detonat |
| has detonat |
| ha detonat |
| hem detonat |
| heu detonat |
| han detonat |
Imperfet
| detonava |
| detonaves |
| detonava |
| detonàvem |
| detonàveu |
| detonaven |
Plusquamperfet
| havia detonat |
| havies detonat |
| havia detonat |
| havíem detonat |
| havíeu detonat |
| havien detonat |
Passat simple
| detoní |
| detonares |
| detonà |
| detonàrem |
| detonàreu |
| detonaren |
Passat perifràstic
| vaig detonar |
| vas (vares) detonar |
| va detonar |
| vam (vàrem) detonar |
| vau (vàreu) detonar |
| van (varen) detonar |
Passat anterior
| haguí detonat |
| hagueres detonat |
| hagué detonat |
| haguérem detonat |
| haguéreu detonat |
| hagueren detonat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver detonat |
| vas haver detonat |
| va haver detonat |
| vam haver detonat |
| vau haver detonat |
| van haver detonat |
Futur
| detonaré |
| detonaràs |
| detonarà |
| detonarem |
| detonareu |
| detonaran |
Futur perfet
| hauré detonat |
| hauràs detonat |
| haurà detonat |
| haurem detonat |
| haureu detonat |
| hauran detonat |
Condicional
| detonaria |
| detonaries |
| detonaria |
| detonaríem |
| detonaríeu |
| detonarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) detonat |
| hauries (hagueres) detonat |
| hauria (haguera) detonat |
| hauríem (haguérem) detonat |
| hauríeu (haguéreu) detonat |
| haurien (hagueren) detonat |
Mode subjuntiu
Present
| detoni, detone (val.) |
| detonis, detones (val.) |
| detoni, detone (val.) |
| detonem |
| detoneu |
| detonin, detonen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) detonat |
| hagis (hages) detonat |
| hagi (haja) detonat |
| hàgim (hàgem) detonat |
| hàgiu (hàgeu) detonat |
| hagin (hagen) detonat |
Imperfet
| detonés, detonara (val.), detonàs (val., bal.) |
| detonessis, detonares (val.), detonassis (bal.), detonesses, detonasses (val., bal.) |
| detonés, detonara (val.), detonàs (val., bal.) |
| detonéssim, detonàrem (val.), detonàssim (bal.), detonéssem, detonàssem (val., bal.) |
| detonéssiu, detonàreu (val.), detonàssiu (bal.), detonésseu, detonàsseu (val., bal.) |
| detonessin, detonaren (val.), detonassin (bal.), detonessen, detonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) detonat |
| haguessis (hagueres) detonat |
| hagués (haguera) detonat |
| haguéssim (haguérem) detonat |
| haguéssiu (haguéreu) detonat |
| haguessin (hagueren) detonat |
Mode imperatiu
Present
| detona |
| detoni, detone (val.) |
| detonem |
| detoneu, detonau (bal.) |
| detonin, detonen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | detonar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver detonat |
| Gerundi | detonant |
| Gerundi compost | havent detonat |
| Participi | detonat , detonada , detonats , detonades |
Definició
- fer un soroll fort i sobtat en esclatar un dispositiu
- provocar una explosió o un esclat
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017