Conjugació del verb «detenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

detenir / detindre

Mode indicatiu

Present
jo detinc, detenc (bal.)
tu detens
ell, ella, vostè deté
nosaltres detenim
vosaltres, vós deteniu
ells, elles, vostès detenen
Perfet
jo he detingut, he detengut (bal.)
tu has detingut, has detengut (bal.)
ell, ella, vostè ha detingut, ha detengut (bal.)
nosaltres hem detingut, hem detengut (bal.)
vosaltres, vós heu detingut, heu detengut (bal.)
ells, elles, vostès han detingut, han detengut (bal.)
Imperfet
jo detenia
tu detenies
ell, ella, vostè detenia
nosaltres deteníem
vosaltres, vós deteníeu
ells, elles, vostès detenien
Plusquamperfet
jo havia detingut, havia detengut (bal.)
tu havies detingut, havies detengut (bal.)
ell, ella, vostè havia detingut, havia detengut (bal.)
nosaltres havíem detingut, havíem detengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu detingut, havíeu detengut (bal.)
ells, elles, vostès havien detingut, havien detengut (bal.)
Passat simple
jo detinguí, detenguí (bal.)
tu detingueres, detengueres (bal.)
ell, ella, vostè detingué, detengué (bal.)
nosaltres detinguérem, detenguérem (bal.)
vosaltres, vós detinguéreu, detenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès detingueren, detengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig detenir / detindre
tu vas (vares) detenir / detindre
ell, ella, vostè va detenir / detindre
nosaltres vam (vàrem) detenir / detindre
vosaltres, vós vau (vàreu) detenir / detindre
ells, elles, vostès van (varen) detenir / detindre
Passat anterior
jo haguí detingut, haguí detengut (bal.)
tu hagueres detingut, hagueres detengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué detingut, hagué detengut (bal.)
nosaltres haguérem detingut, haguérem detengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu detingut, haguéreu detengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren detingut, hagueren detengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver detingut, vaig haver detengut (bal.)
tu vas haver detingut, vas haver detengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver detingut, va haver detengut (bal.)
nosaltres vam haver detingut, vam haver detengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver detingut, vau haver detengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver detingut, van haver detengut (bal.)
Futur
jo detindré, detendré (bal.)
tu detindràs, detendràs (bal.)
ell, ella, vostè detindrà, detendrà (bal.)
nosaltres detindrem, detendrem (bal.)
vosaltres, vós detindreu, detendreu (bal.)
ells, elles, vostès detindran, detendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré detingut, hauré detengut (bal.)
tu hauràs detingut, hauràs detengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà detingut, haurà detengut (bal.)
nosaltres haurem detingut, haurem detengut (bal.)
vosaltres, vós haureu detingut, haureu detengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran detingut, hauran detengut (bal.)
Condicional
jo detindria, detendria (bal.)
tu detindries, detendries (bal.)
ell, ella, vostè detindria, detendria (bal.)
nosaltres detindríem, detendríem (bal.)
vosaltres, vós detindríeu, detendríeu (bal.)
ells, elles, vostès detindrien, detendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) detingut, hauria (haguera) detengut (bal.)
tu hauries (hagueres) detingut, hauries (hagueres) detengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) detingut, hauria (haguera) detengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) detingut, hauríem (haguérem) detengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) detingut, hauríeu (haguéreu) detengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) detingut, haurien (hagueren) detengut (bal.)

detenir / detindre

Mode subjuntiu

Present
jo detingui, detinga (val.), detengui (bal.)
tu detinguis, detingues (val.), detenguis (bal.)
ell, ella, vostè detingui, detinga (val.), detengui (bal.)
nosaltres detinguem, detenguem (bal.)
vosaltres, vós detingueu, detengueu (bal.)
ells, elles, vostès detinguin, detinguen (val.), detenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) detingut, hagi (haja) detengut (bal.)
tu hagis (hages) detingut, hagis (hages) detengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) detingut, hagi (haja) detengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) detingut, hàgim (hàgem) detengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) detingut, hàgiu (hàgeu) detengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) detingut, hagin (hagen) detengut (bal.)
Imperfet
jo detingués, detinguera (val.), detengués (bal.)
tu detinguessis, detingueres (val.), detinguesses, detenguessis (bal.)
ell, ella, vostè detingués, detinguera (val.), detengués (bal.)
nosaltres detinguéssim, detinguérem (val.), detinguéssem, detenguéssim (bal.)
vosaltres, vós detinguéssiu, detinguéreu (val.), detinguésseu, detenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès detinguessin, detingueren (val.), detinguessen, detenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) detingut, hagués (haguera) detengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) detingut, haguessis (hagueres) detengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) detingut, hagués (haguera) detengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) detingut, haguéssim (haguérem) detengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) detingut, haguéssiu (haguéreu) detengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) detingut, haguessin (hagueren) detengut (bal.)

detenir / detindre

Imperatiu

Present
tu detingues / deté / detén, detín (val.)
ell, ella, vostè detingui, detinga (val.), detengui (bal.)
nosaltres detinguem, detenguem (bal.)
vosaltres, vós deteniu, detingueu
ells, elles, vostès detinguin, detinguen (val.), detenguin (bal.)

detenir / detindre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu detenir / detindre
Infinitiu compost haver detingut, haver detengut (bal.)
Gerundi detenint
Gerundi compost havent detingut, havent detengut (bal.)
Participi detingut, detengut (bal.), detinguda, detenguda (bal.), detinguts, detenguts (bal.), detingudes, detengudes (bal.)