desviar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desvio (cent.), desvie (val.), desvii (bal.) |
| desvies |
| desvia |
| desviem, desviam (bal.) |
| desvieu, desviau (bal.) |
| desvien |
Perfet
| he desviat |
| has desviat |
| ha desviat |
| hem desviat |
| heu desviat |
| han desviat |
Imperfet
| desviava |
| desviaves |
| desviava |
| desviàvem |
| desviàveu |
| desviaven |
Plusquamperfet
| havia desviat |
| havies desviat |
| havia desviat |
| havíem desviat |
| havíeu desviat |
| havien desviat |
Passat simple
| desvií |
| desviares |
| desvià |
| desviàrem |
| desviàreu |
| desviaren |
Passat perifràstic
| vaig desviar |
| vas (vares) desviar |
| va desviar |
| vam (vàrem) desviar |
| vau (vàreu) desviar |
| van (varen) desviar |
Passat anterior
| haguí desviat |
| hagueres desviat |
| hagué desviat |
| haguérem desviat |
| haguéreu desviat |
| hagueren desviat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desviat |
| vas haver desviat |
| va haver desviat |
| vam haver desviat |
| vau haver desviat |
| van haver desviat |
Futur
| desviaré |
| desviaràs |
| desviarà |
| desviarem |
| desviareu |
| desviaran |
Futur perfet
| hauré desviat |
| hauràs desviat |
| haurà desviat |
| haurem desviat |
| haureu desviat |
| hauran desviat |
Condicional
| desviaria |
| desviaries |
| desviaria |
| desviaríem |
| desviaríeu |
| desviarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desviat |
| hauries (hagueres) desviat |
| hauria (haguera) desviat |
| hauríem (haguérem) desviat |
| hauríeu (haguéreu) desviat |
| haurien (hagueren) desviat |
Mode subjuntiu
Present
| desviï, desvie (val.) |
| desviïs, desvies (val.) |
| desviï, desvie (val.) |
| desviem |
| desvieu |
| desviïn, desvien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desviat |
| hagis (hages) desviat |
| hagi (haja) desviat |
| hàgim (hàgem) desviat |
| hàgiu (hàgeu) desviat |
| hagin (hagen) desviat |
Imperfet
| desviés, desviara (val.), desviàs (val., bal.) |
| desviessis, desviares (val.), desviassis (bal.), desviesses, desviasses (val., bal.) |
| desviés, desviara (val.), desviàs (val., bal.) |
| desviéssim, desviàrem (val.), desviàssim (bal.), desviéssem, desviàssem (val., bal.) |
| desviéssiu, desviàreu (val.), desviàssiu (bal.), desviésseu, desviàsseu (val., bal.) |
| desviessin, desviaren (val.), desviassin (bal.), desviessen, desviassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desviat |
| haguessis (hagueres) desviat |
| hagués (haguera) desviat |
| haguéssim (haguérem) desviat |
| haguéssiu (haguéreu) desviat |
| haguessin (hagueren) desviat |
Mode imperatiu
Present
| desvia |
| desviï, desvie (val.) |
| desviem |
| desvieu, desviau (bal.) |
| desviïn, desvien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desviar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desviat |
| Gerundi | desviant |
| Gerundi compost | havent desviat |
| Participi | desviat , desviada , desviats , desviades |
Definició
- Separar-se del camí esperat o normal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017