desunir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desuneixo (cent.), desunesc (val., bal.), desunisc (val.) |
| desuneixes, desunixes (val.) |
| desuneix, desunix (val.) |
| desunim |
| desuniu |
| desuneixen, desunixen (val.) |
Perfet
| he desunit |
| has desunit |
| ha desunit |
| hem desunit |
| heu desunit |
| han desunit |
Imperfet
| desunia |
| desunies |
| desunia |
| desuníem |
| desuníeu |
| desunien |
Plusquamperfet
| havia desunit |
| havies desunit |
| havia desunit |
| havíem desunit |
| havíeu desunit |
| havien desunit |
Passat simple
| desuní |
| desunires |
| desuní |
| desunírem |
| desuníreu |
| desuniren |
Passat perifràstic
| vaig desunir |
| vas (vares) desunir |
| va desunir |
| vam (vàrem) desunir |
| vau (vàreu) desunir |
| van (varen) desunir |
Passat anterior
| haguí desunit |
| hagueres desunit |
| hagué desunit |
| haguérem desunit |
| haguéreu desunit |
| hagueren desunit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desunit |
| vas haver desunit |
| va haver desunit |
| vam haver desunit |
| vau haver desunit |
| van haver desunit |
Futur
| desuniré |
| desuniràs |
| desunirà |
| desunirem |
| desunireu |
| desuniran |
Futur perfet
| hauré desunit |
| hauràs desunit |
| haurà desunit |
| haurem desunit |
| haureu desunit |
| hauran desunit |
Condicional
| desuniria |
| desuniries |
| desuniria |
| desuniríem |
| desuniríeu |
| desunirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desunit |
| hauries (hagueres) desunit |
| hauria (haguera) desunit |
| hauríem (haguérem) desunit |
| hauríeu (haguéreu) desunit |
| haurien (hagueren) desunit |
Mode subjuntiu
Present
| desuneixi, desunesca / desunisca (val.), desunesqui (bal.) |
| desuneixis, desunesques / desunisques (val.), desunesquis (bal.) |
| desuneixi, desunesca / desunisca (val.), desunesqui (bal.) |
| desunim, desuniguem (bal.) |
| desuniu, desunigueu (bal.) |
| desuneixin, desunesquen / desunisquen (val.), desunesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) desunit |
| hagis (hages) desunit |
| hagi (haja) desunit |
| hàgim (hàgem) desunit |
| hàgiu (hàgeu) desunit |
| hagin (hagen) desunit |
Imperfet
| desunís, desunira (val.) |
| desunissis, desunires (val.), desunisses |
| desunís, desunira (val.) |
| desuníssim, desunírem (val.), desuníssem |
| desuníssiu, desuníreu (val.), desunísseu |
| desunissin, desuniren (val.), desunissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desunit |
| haguessis (hagueres) desunit |
| hagués (haguera) desunit |
| haguéssim (haguérem) desunit |
| haguéssiu (haguéreu) desunit |
| haguessin (hagueren) desunit |
Mode imperatiu
Present
| desuneix, desunix (val.) |
| desuneixi, desunesca / desunisca (val.), desunesqui (bal.) |
| desunim, desuniguem (bal.) |
| desuniu |
| desuneixin, desunesquen / desunisquen (val.), desunesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desunir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desunit |
| Gerundi | desunint |
| Gerundi compost | havent desunit |
| Participi | desunit , desunida , desunits , desunides |
Definició
- Trencar o eliminar el que lligava uns elements que formaven una unió.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017