destinar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| destino (cent.), destine (val.), destín (bal.) |
| destines |
| destina |
| destinem, destinam (bal.) |
| destineu, destinau (bal.) |
| destinen |
Perfet
| he destinat |
| has destinat |
| ha destinat |
| hem destinat |
| heu destinat |
| han destinat |
Imperfet
| destinava |
| destinaves |
| destinava |
| destinàvem |
| destinàveu |
| destinaven |
Plusquamperfet
| havia destinat |
| havies destinat |
| havia destinat |
| havíem destinat |
| havíeu destinat |
| havien destinat |
Passat simple
| destiní |
| destinares |
| destinà |
| destinàrem |
| destinàreu |
| destinaren |
Passat perifràstic
| vaig destinar |
| vas (vares) destinar |
| va destinar |
| vam (vàrem) destinar |
| vau (vàreu) destinar |
| van (varen) destinar |
Passat anterior
| haguí destinat |
| hagueres destinat |
| hagué destinat |
| haguérem destinat |
| haguéreu destinat |
| hagueren destinat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver destinat |
| vas haver destinat |
| va haver destinat |
| vam haver destinat |
| vau haver destinat |
| van haver destinat |
Futur
| destinaré |
| destinaràs |
| destinarà |
| destinarem |
| destinareu |
| destinaran |
Futur perfet
| hauré destinat |
| hauràs destinat |
| haurà destinat |
| haurem destinat |
| haureu destinat |
| hauran destinat |
Condicional
| destinaria |
| destinaries |
| destinaria |
| destinaríem |
| destinaríeu |
| destinarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) destinat |
| hauries (hagueres) destinat |
| hauria (haguera) destinat |
| hauríem (haguérem) destinat |
| hauríeu (haguéreu) destinat |
| haurien (hagueren) destinat |
Mode subjuntiu
Present
| destini, destine (val.) |
| destinis, destines (val.) |
| destini, destine (val.) |
| destinem |
| destineu |
| destinin, destinen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) destinat |
| hagis (hages) destinat |
| hagi (haja) destinat |
| hàgim (hàgem) destinat |
| hàgiu (hàgeu) destinat |
| hagin (hagen) destinat |
Imperfet
| destinés, destinara (val.), destinàs (val., bal.) |
| destinessis, destinares (val.), destinassis (bal.), destinesses, destinasses (val., bal.) |
| destinés, destinara (val.), destinàs (val., bal.) |
| destinéssim, destinàrem (val.), destinàssim (bal.), destinéssem, destinàssem (val., bal.) |
| destinéssiu, destinàreu (val.), destinàssiu (bal.), destinésseu, destinàsseu (val., bal.) |
| destinessin, destinaren (val.), destinassin (bal.), destinessen, destinassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) destinat |
| haguessis (hagueres) destinat |
| hagués (haguera) destinat |
| haguéssim (haguérem) destinat |
| haguéssiu (haguéreu) destinat |
| haguessin (hagueren) destinat |
Mode imperatiu
Present
| destina |
| destini, destine (val.) |
| destinem |
| destineu, destinau (bal.) |
| destinin, destinen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | destinar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver destinat |
| Gerundi | destinant |
| Gerundi compost | havent destinat |
| Participi | destinat , destinada , destinats , destinades |
Definició
- Fixar el destí, la sort, d'algú o d'alguna cosa
- Determinar, designar, la condició futura d’algú o d’alguna cosa.
- Decidir per endavant allò que un farà.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017