dessolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dessolo (cent.), dessole (val.), dessol (bal.) |
| dessoles |
| dessola |
| dessolem, dessolam (bal.) |
| dessoleu, dessolau (bal.) |
| dessolen |
Perfet
| he dessolat |
| has dessolat |
| ha dessolat |
| hem dessolat |
| heu dessolat |
| han dessolat |
Imperfet
| dessolava |
| dessolaves |
| dessolava |
| dessolàvem |
| dessolàveu |
| dessolaven |
Plusquamperfet
| havia dessolat |
| havies dessolat |
| havia dessolat |
| havíem dessolat |
| havíeu dessolat |
| havien dessolat |
Passat simple
| dessolí |
| dessolares |
| dessolà |
| dessolàrem |
| dessolàreu |
| dessolaren |
Passat perifràstic
| vaig dessolar |
| vas (vares) dessolar |
| va dessolar |
| vam (vàrem) dessolar |
| vau (vàreu) dessolar |
| van (varen) dessolar |
Passat anterior
| haguí dessolat |
| hagueres dessolat |
| hagué dessolat |
| haguérem dessolat |
| haguéreu dessolat |
| hagueren dessolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dessolat |
| vas haver dessolat |
| va haver dessolat |
| vam haver dessolat |
| vau haver dessolat |
| van haver dessolat |
Futur
| dessolaré |
| dessolaràs |
| dessolarà |
| dessolarem |
| dessolareu |
| dessolaran |
Futur perfet
| hauré dessolat |
| hauràs dessolat |
| haurà dessolat |
| haurem dessolat |
| haureu dessolat |
| hauran dessolat |
Condicional
| dessolaria |
| dessolaries |
| dessolaria |
| dessolaríem |
| dessolaríeu |
| dessolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dessolat |
| hauries (hagueres) dessolat |
| hauria (haguera) dessolat |
| hauríem (haguérem) dessolat |
| hauríeu (haguéreu) dessolat |
| haurien (hagueren) dessolat |
Mode subjuntiu
Present
| dessoli, dessole (val.) |
| dessolis, dessoles (val.) |
| dessoli, dessole (val.) |
| dessolem |
| dessoleu |
| dessolin, dessolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dessolat |
| hagis (hages) dessolat |
| hagi (haja) dessolat |
| hàgim (hàgem) dessolat |
| hàgiu (hàgeu) dessolat |
| hagin (hagen) dessolat |
Imperfet
| dessolés, dessolara (val.), dessolàs (val., bal.) |
| dessolessis, dessolares (val.), dessolassis (bal.), dessolesses, dessolasses (val., bal.) |
| dessolés, dessolara (val.), dessolàs (val., bal.) |
| dessoléssim, dessolàrem (val.), dessolàssim (bal.), dessoléssem, dessolàssem (val., bal.) |
| dessoléssiu, dessolàreu (val.), dessolàssiu (bal.), dessolésseu, dessolàsseu (val., bal.) |
| dessolessin, dessolaren (val.), dessolassin (bal.), dessolessen, dessolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dessolat |
| haguessis (hagueres) dessolat |
| hagués (haguera) dessolat |
| haguéssim (haguérem) dessolat |
| haguéssiu (haguéreu) dessolat |
| haguessin (hagueren) dessolat |
Mode imperatiu
Present
| dessola |
| dessoli, dessole (val.) |
| dessolem |
| dessoleu, dessolau (bal.) |
| dessolin, dessolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dessolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dessolat |
| Gerundi | dessolant |
| Gerundi compost | havent dessolat |
| Participi | dessolat , dessolada , dessolats , dessolades |
Definició
- Perdre o llevar la sola de la sabata.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017