desplaure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desplac |
| desplaus |
| desplau |
| desplaem |
| desplaeu |
| desplauen |
Perfet
| he desplagut |
| has desplagut |
| ha desplagut |
| hem desplagut |
| heu desplagut |
| han desplagut |
Imperfet
| desplaïa |
| desplaïes |
| desplaïa |
| desplaíem |
| desplaíeu |
| desplaïen |
Plusquamperfet
| havia desplagut |
| havies desplagut |
| havia desplagut |
| havíem desplagut |
| havíeu desplagut |
| havien desplagut |
Passat simple
| desplaguí |
| desplagueres |
| desplagué |
| desplaguérem |
| desplaguéreu |
| desplagueren |
Passat perifràstic
| vaig desplaure |
| vas (vares) desplaure |
| va desplaure |
| vam (vàrem) desplaure |
| vau (vàreu) desplaure |
| van (varen) desplaure |
Passat anterior
| haguí desplagut |
| hagueres desplagut |
| hagué desplagut |
| haguérem desplagut |
| haguéreu desplagut |
| hagueren desplagut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desplagut |
| vas haver desplagut |
| va haver desplagut |
| vam haver desplagut |
| vau haver desplagut |
| van haver desplagut |
Futur
| desplauré |
| desplauràs |
| desplaurà |
| desplaurem |
| desplaureu |
| desplauran |
Futur perfet
| hauré desplagut |
| hauràs desplagut |
| haurà desplagut |
| haurem desplagut |
| haureu desplagut |
| hauran desplagut |
Condicional
| desplauria |
| desplauries |
| desplauria |
| desplauríem |
| desplauríeu |
| desplaurien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desplagut |
| hauries (hagueres) desplagut |
| hauria (haguera) desplagut |
| hauríem (haguérem) desplagut |
| hauríeu (haguéreu) desplagut |
| haurien (hagueren) desplagut |
Mode subjuntiu
Present
| desplagui, desplaga (val.) |
| desplaguis, desplagues (val.) |
| desplagui, desplaga (val.) |
| desplaguem |
| desplagueu |
| desplaguin, desplaguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desplagut |
| hagis (hages) desplagut |
| hagi (haja) desplagut |
| hàgim (hàgem) desplagut |
| hàgiu (hàgeu) desplagut |
| hagin (hagen) desplagut |
Imperfet
| desplagués, desplaguera (val.) |
| desplaguessis, desplagueres (val.), desplaguesses |
| desplagués, desplaguera (val.) |
| desplaguéssim, desplaguérem (val.), desplaguéssem |
| desplaguéssiu, desplaguéreu (val.), desplaguésseu |
| desplaguessin, desplagueren (val.), desplaguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desplagut |
| haguessis (hagueres) desplagut |
| hagués (haguera) desplagut |
| haguéssim (haguérem) desplagut |
| haguéssiu (haguéreu) desplagut |
| haguessin (hagueren) desplagut |
Mode imperatiu
Present
| desplau |
| desplagui, desplaga (val.) |
| desplaguem |
| desplaeu |
| desplaguin, desplaguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desplaure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desplagut |
| Gerundi | desplaent |
| Gerundi compost | havent desplagut |
| Participi | desplagut , desplaguda , desplaguts , desplagudes |
Definició
- Disgustar, desagradar, no plaure.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017