desplantar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desplanto (cent.), desplante (val.), desplant (bal.) |
| desplantes |
| desplanta |
| desplantem, desplantam (bal.) |
| desplanteu, desplantau (bal.) |
| desplanten |
Perfet
| he desplantat |
| has desplantat |
| ha desplantat |
| hem desplantat |
| heu desplantat |
| han desplantat |
Imperfet
| desplantava |
| desplantaves |
| desplantava |
| desplantàvem |
| desplantàveu |
| desplantaven |
Plusquamperfet
| havia desplantat |
| havies desplantat |
| havia desplantat |
| havíem desplantat |
| havíeu desplantat |
| havien desplantat |
Passat simple
| desplantí |
| desplantares |
| desplantà |
| desplantàrem |
| desplantàreu |
| desplantaren |
Passat perifràstic
| vaig desplantar |
| vas (vares) desplantar |
| va desplantar |
| vam (vàrem) desplantar |
| vau (vàreu) desplantar |
| van (varen) desplantar |
Passat anterior
| haguí desplantat |
| hagueres desplantat |
| hagué desplantat |
| haguérem desplantat |
| haguéreu desplantat |
| hagueren desplantat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desplantat |
| vas haver desplantat |
| va haver desplantat |
| vam haver desplantat |
| vau haver desplantat |
| van haver desplantat |
Futur
| desplantaré |
| desplantaràs |
| desplantarà |
| desplantarem |
| desplantareu |
| desplantaran |
Futur perfet
| hauré desplantat |
| hauràs desplantat |
| haurà desplantat |
| haurem desplantat |
| haureu desplantat |
| hauran desplantat |
Condicional
| desplantaria |
| desplantaries |
| desplantaria |
| desplantaríem |
| desplantaríeu |
| desplantarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desplantat |
| hauries (hagueres) desplantat |
| hauria (haguera) desplantat |
| hauríem (haguérem) desplantat |
| hauríeu (haguéreu) desplantat |
| haurien (hagueren) desplantat |
Mode subjuntiu
Present
| desplanti, desplante (val.) |
| desplantis, desplantes (val.) |
| desplanti, desplante (val.) |
| desplantem |
| desplanteu |
| desplantin, desplanten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desplantat |
| hagis (hages) desplantat |
| hagi (haja) desplantat |
| hàgim (hàgem) desplantat |
| hàgiu (hàgeu) desplantat |
| hagin (hagen) desplantat |
Imperfet
| desplantés, desplantara (val.), desplantàs (val., bal.) |
| desplantessis, desplantares (val.), desplantassis (bal.), desplantesses, desplantasses (val., bal.) |
| desplantés, desplantara (val.), desplantàs (val., bal.) |
| desplantéssim, desplantàrem (val.), desplantàssim (bal.), desplantéssem, desplantàssem (val., bal.) |
| desplantéssiu, desplantàreu (val.), desplantàssiu (bal.), desplantésseu, desplantàsseu (val., bal.) |
| desplantessin, desplantaren (val.), desplantassin (bal.), desplantessen, desplantassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desplantat |
| haguessis (hagueres) desplantat |
| hagués (haguera) desplantat |
| haguéssim (haguérem) desplantat |
| haguéssiu (haguéreu) desplantat |
| haguessin (hagueren) desplantat |
Mode imperatiu
Present
| desplanta |
| desplanti, desplante (val.) |
| desplantem |
| desplanteu, desplantau (bal.) |
| desplantin, desplanten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desplantar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desplantat |
| Gerundi | desplantant |
| Gerundi compost | havent desplantat |
| Participi | desplantat , desplantada , desplantats , desplantades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017