despistar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| despisto (cent.), despiste (val.), despist (bal.) |
| despistes |
| despista |
| despistem, despistam (bal.) |
| despisteu, despistau (bal.) |
| despisten |
Perfet
| he despistat |
| has despistat |
| ha despistat |
| hem despistat |
| heu despistat |
| han despistat |
Imperfet
| despistava |
| despistaves |
| despistava |
| despistàvem |
| despistàveu |
| despistaven |
Plusquamperfet
| havia despistat |
| havies despistat |
| havia despistat |
| havíem despistat |
| havíeu despistat |
| havien despistat |
Passat simple
| despistí |
| despistares |
| despistà |
| despistàrem |
| despistàreu |
| despistaren |
Passat perifràstic
| vaig despistar |
| vas (vares) despistar |
| va despistar |
| vam (vàrem) despistar |
| vau (vàreu) despistar |
| van (varen) despistar |
Passat anterior
| haguí despistat |
| hagueres despistat |
| hagué despistat |
| haguérem despistat |
| haguéreu despistat |
| hagueren despistat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver despistat |
| vas haver despistat |
| va haver despistat |
| vam haver despistat |
| vau haver despistat |
| van haver despistat |
Futur
| despistaré |
| despistaràs |
| despistarà |
| despistarem |
| despistareu |
| despistaran |
Futur perfet
| hauré despistat |
| hauràs despistat |
| haurà despistat |
| haurem despistat |
| haureu despistat |
| hauran despistat |
Condicional
| despistaria |
| despistaries |
| despistaria |
| despistaríem |
| despistaríeu |
| despistarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) despistat |
| hauries (hagueres) despistat |
| hauria (haguera) despistat |
| hauríem (haguérem) despistat |
| hauríeu (haguéreu) despistat |
| haurien (hagueren) despistat |
Mode subjuntiu
Present
| despisti, despiste (val.) |
| despistis, despistes (val.) |
| despisti, despiste (val.) |
| despistem |
| despisteu |
| despistin, despisten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) despistat |
| hagis (hages) despistat |
| hagi (haja) despistat |
| hàgim (hàgem) despistat |
| hàgiu (hàgeu) despistat |
| hagin (hagen) despistat |
Imperfet
| despistés, despistara (val.), despistàs (val., bal.) |
| despistessis, despistares (val.), despistassis (bal.), despistesses, despistasses (val., bal.) |
| despistés, despistara (val.), despistàs (val., bal.) |
| despistéssim, despistàrem (val.), despistàssim (bal.), despistéssem, despistàssem (val., bal.) |
| despistéssiu, despistàreu (val.), despistàssiu (bal.), despistésseu, despistàsseu (val., bal.) |
| despistessin, despistaren (val.), despistassin (bal.), despistessen, despistassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) despistat |
| haguessis (hagueres) despistat |
| hagués (haguera) despistat |
| haguéssim (haguérem) despistat |
| haguéssiu (haguéreu) despistat |
| haguessin (hagueren) despistat |
Mode imperatiu
Present
| despista |
| despisti, despiste (val.) |
| despistem |
| despisteu, despistau (bal.) |
| despistin, despisten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | despistar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver despistat |
| Gerundi | despistant |
| Gerundi compost | havent despistat |
| Participi | despistat , despistada , despistats , despistades |
Definició
- Fer perdre la pista als que empaiten.
- Perdre el fil d'un raonament, perdre l'atenció.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017