desparellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desparello (cent.), desparelle (val.), desparell (bal.) |
| desparelles |
| desparella |
| desparellem, desparellam (bal.) |
| desparelleu, desparellau (bal.) |
| desparellen |
Perfet
| he desparellat |
| has desparellat |
| ha desparellat |
| hem desparellat |
| heu desparellat |
| han desparellat |
Imperfet
| desparellava |
| desparellaves |
| desparellava |
| desparellàvem |
| desparellàveu |
| desparellaven |
Plusquamperfet
| havia desparellat |
| havies desparellat |
| havia desparellat |
| havíem desparellat |
| havíeu desparellat |
| havien desparellat |
Passat simple
| desparellí |
| desparellares |
| desparellà |
| desparellàrem |
| desparellàreu |
| desparellaren |
Passat perifràstic
| vaig desparellar |
| vas (vares) desparellar |
| va desparellar |
| vam (vàrem) desparellar |
| vau (vàreu) desparellar |
| van (varen) desparellar |
Passat anterior
| haguí desparellat |
| hagueres desparellat |
| hagué desparellat |
| haguérem desparellat |
| haguéreu desparellat |
| hagueren desparellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desparellat |
| vas haver desparellat |
| va haver desparellat |
| vam haver desparellat |
| vau haver desparellat |
| van haver desparellat |
Futur
| desparellaré |
| desparellaràs |
| desparellarà |
| desparellarem |
| desparellareu |
| desparellaran |
Futur perfet
| hauré desparellat |
| hauràs desparellat |
| haurà desparellat |
| haurem desparellat |
| haureu desparellat |
| hauran desparellat |
Condicional
| desparellaria |
| desparellaries |
| desparellaria |
| desparellaríem |
| desparellaríeu |
| desparellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desparellat |
| hauries (hagueres) desparellat |
| hauria (haguera) desparellat |
| hauríem (haguérem) desparellat |
| hauríeu (haguéreu) desparellat |
| haurien (hagueren) desparellat |
Mode subjuntiu
Present
| desparelli, desparelle (val.) |
| desparellis, desparelles (val.) |
| desparelli, desparelle (val.) |
| desparellem |
| desparelleu |
| desparellin, desparellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desparellat |
| hagis (hages) desparellat |
| hagi (haja) desparellat |
| hàgim (hàgem) desparellat |
| hàgiu (hàgeu) desparellat |
| hagin (hagen) desparellat |
Imperfet
| desparellés, desparellara (val.), desparellàs (val., bal.) |
| desparellessis, desparellares (val.), desparellassis (bal.), desparellesses, desparellasses (val., bal.) |
| desparellés, desparellara (val.), desparellàs (val., bal.) |
| desparelléssim, desparellàrem (val.), desparellàssim (bal.), desparelléssem, desparellàssem (val., bal.) |
| desparelléssiu, desparellàreu (val.), desparellàssiu (bal.), desparellésseu, desparellàsseu (val., bal.) |
| desparellessin, desparellaren (val.), desparellassin (bal.), desparellessen, desparellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desparellat |
| haguessis (hagueres) desparellat |
| hagués (haguera) desparellat |
| haguéssim (haguérem) desparellat |
| haguéssiu (haguéreu) desparellat |
| haguessin (hagueren) desparellat |
Mode imperatiu
Present
| desparella |
| desparelli, desparelle (val.) |
| desparellem |
| desparelleu, desparellau (bal.) |
| desparellin, desparellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desparellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desparellat |
| Gerundi | desparellant |
| Gerundi compost | havent desparellat |
| Participi | desparellat , desparellada , desparellats , desparellades |
Definició
- Separar un parell de coses destinades a anar plegades.
- desparar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017