Conjugació en català del verb «desorientar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desorientar

Mode indicatiu

Present
jo desoriento (cent.), desoriente (val.), desorient (bal.)
tu desorientes
ell, ella, vostè desorienta
nosaltres desorientem, desorientam (bal.)
vosaltres, vós desorienteu, desorientau (bal.)
ells, elles, vostès desorienten
Perfet
jo he desorientat
tu has desorientat
ell, ella, vostè ha desorientat
nosaltres hem desorientat
vosaltres, vós heu desorientat
ells, elles, vostès han desorientat
Imperfet
jo desorientava
tu desorientaves
ell, ella, vostè desorientava
nosaltres desorientàvem
vosaltres, vós desorientàveu
ells, elles, vostès desorientaven
Plusquamperfet
jo havia desorientat
tu havies desorientat
ell, ella, vostè havia desorientat
nosaltres havíem desorientat
vosaltres, vós havíeu desorientat
ells, elles, vostès havien desorientat
Passat simple
jo desorientí
tu desorientares
ell, ella, vostè desorientà
nosaltres desorientàrem
vosaltres, vós desorientàreu
ells, elles, vostès desorientaren
Passat perifràstic
jo vaig desorientar
tu vas (vares) desorientar
ell, ella, vostè va desorientar
nosaltres vam (vàrem) desorientar
vosaltres, vós vau (vàreu) desorientar
ells, elles, vostès van (varen) desorientar
Passat anterior
jo haguí desorientat
tu hagueres desorientat
ell, ella, vostè hagué desorientat
nosaltres haguérem desorientat
vosaltres, vós haguéreu desorientat
ells, elles, vostès hagueren desorientat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desorientat
tu vas haver desorientat
ell, ella, vostè va haver desorientat
nosaltres vam haver desorientat
vosaltres, vós vau haver desorientat
ells, elles, vostès van haver desorientat
Futur
jo desorientaré
tu desorientaràs
ell, ella, vostè desorientarà
nosaltres desorientarem
vosaltres, vós desorientareu
ells, elles, vostès desorientaran
Futur perfet
jo hauré desorientat
tu hauràs desorientat
ell, ella, vostè haurà desorientat
nosaltres haurem desorientat
vosaltres, vós haureu desorientat
ells, elles, vostès hauran desorientat
Condicional
jo desorientaria
tu desorientaries
ell, ella, vostè desorientaria
nosaltres desorientaríem
vosaltres, vós desorientaríeu
ells, elles, vostès desorientarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desorientat
tu hauries (hagueres) desorientat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desorientat
nosaltres hauríem (haguérem) desorientat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desorientat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desorientat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desorientar

Mode subjuntiu

Present
jo desorienti, desoriente (val.)
tu desorientis, desorientes (val.)
ell, ella, vostè desorienti, desoriente (val.)
nosaltres desorientem
vosaltres, vós desorienteu
ells, elles, vostès desorientin, desorienten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desorientat
tu hagis (hages) desorientat
ell, ella, vostè hagi (haja) desorientat
nosaltres hàgim (hàgem) desorientat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desorientat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desorientat
Imperfet
jo desorientés, desorientara (val.), desorientàs (val., bal.)
tu desorientessis, desorientares (val.), desorientassis (bal.), desorientesses, desorientasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desorientés, desorientara (val.), desorientàs (val., bal.)
nosaltres desorientéssim, desorientàrem (val.), desorientàssim (bal.), desorientéssem, desorientàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desorientéssiu, desorientàreu (val.), desorientàssiu (bal.), desorientésseu, desorientàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desorientessin, desorientaren (val.), desorientassin (bal.), desorientessen, desorientassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desorientat
tu haguessis (hagueres) desorientat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desorientat
nosaltres haguéssim (haguérem) desorientat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desorientat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desorientat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desorientar

Mode imperatiu

Present
tu desorienta
ell, ella, vostè desorienti, desoriente (val.)
nosaltres desorientem
vosaltres, vós desorienteu, desorientau (bal.)
ells, elles, vostès desorientin, desorienten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desorientar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desorientar
Infinitiu compost haver desorientat
Gerundi desorientant
Gerundi compost havent desorientat
Participi desorientat, desorientada, desorientats, desorientades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desorientar

  1. Causar la pèrdua d'orientació
  2. Causar inseguretat, desconcertar.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.