desordir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desordeixo (cent.), desordesc (val., bal.), desordisc (val.) |
| desordeixes, desordixes (val.) |
| desordeix, desordix (val.) |
| desordim |
| desordiu |
| desordeixen, desordixen (val.) |
Perfet
| he desordit |
| has desordit |
| ha desordit |
| hem desordit |
| heu desordit |
| han desordit |
Imperfet
| desordia |
| desordies |
| desordia |
| desordíem |
| desordíeu |
| desordien |
Plusquamperfet
| havia desordit |
| havies desordit |
| havia desordit |
| havíem desordit |
| havíeu desordit |
| havien desordit |
Passat simple
| desordí |
| desordires |
| desordí |
| desordírem |
| desordíreu |
| desordiren |
Passat perifràstic
| vaig desordir |
| vas (vares) desordir |
| va desordir |
| vam (vàrem) desordir |
| vau (vàreu) desordir |
| van (varen) desordir |
Passat anterior
| haguí desordit |
| hagueres desordit |
| hagué desordit |
| haguérem desordit |
| haguéreu desordit |
| hagueren desordit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desordit |
| vas haver desordit |
| va haver desordit |
| vam haver desordit |
| vau haver desordit |
| van haver desordit |
Futur
| desordiré |
| desordiràs |
| desordirà |
| desordirem |
| desordireu |
| desordiran |
Futur perfet
| hauré desordit |
| hauràs desordit |
| haurà desordit |
| haurem desordit |
| haureu desordit |
| hauran desordit |
Condicional
| desordiria |
| desordiries |
| desordiria |
| desordiríem |
| desordiríeu |
| desordirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desordit |
| hauries (hagueres) desordit |
| hauria (haguera) desordit |
| hauríem (haguérem) desordit |
| hauríeu (haguéreu) desordit |
| haurien (hagueren) desordit |
Mode subjuntiu
Present
| desordeixi, desordesca / desordisca (val.), desordesqui (bal.) |
| desordeixis, desordesques / desordisques (val.), desordesquis (bal.) |
| desordeixi, desordesca / desordisca (val.), desordesqui (bal.) |
| desordim, desordiguem (bal.) |
| desordiu, desordigueu (bal.) |
| desordeixin, desordesquen / desordisquen (val.), desordesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) desordit |
| hagis (hages) desordit |
| hagi (haja) desordit |
| hàgim (hàgem) desordit |
| hàgiu (hàgeu) desordit |
| hagin (hagen) desordit |
Imperfet
| desordís, desordira (val.) |
| desordissis, desordires (val.), desordisses |
| desordís, desordira (val.) |
| desordíssim, desordírem (val.), desordíssem |
| desordíssiu, desordíreu (val.), desordísseu |
| desordissin, desordiren (val.), desordissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desordit |
| haguessis (hagueres) desordit |
| hagués (haguera) desordit |
| haguéssim (haguérem) desordit |
| haguéssiu (haguéreu) desordit |
| haguessin (hagueren) desordit |
Mode imperatiu
Present
| desordeix, desordix (val.) |
| desordeixi, desordesca / desordisca (val.), desordesqui (bal.) |
| desordim, desordiguem (bal.) |
| desordiu |
| desordeixin, desordesquen / desordisquen (val.), desordesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desordir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desordit |
| Gerundi | desordint |
| Gerundi compost | havent desordit |
| Participi | desordit , desordida , desordits , desordides |
Definició
- Desfer l'ordit.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017