Conjugació en català del verb «desordir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desordir

Mode indicatiu

Present
jo desordeixo (cent.), desordesc (val., bal.), desordisc (val.)
tu desordeixes, desordixes (val.)
ell, ella, vostè desordeix, desordix (val.)
nosaltres desordim
vosaltres, vós desordiu
ells, elles, vostès desordeixen, desordixen (val.)
Perfet
jo he desordit
tu has desordit
ell, ella, vostè ha desordit
nosaltres hem desordit
vosaltres, vós heu desordit
ells, elles, vostès han desordit
Imperfet
jo desordia
tu desordies
ell, ella, vostè desordia
nosaltres desordíem
vosaltres, vós desordíeu
ells, elles, vostès desordien
Plusquamperfet
jo havia desordit
tu havies desordit
ell, ella, vostè havia desordit
nosaltres havíem desordit
vosaltres, vós havíeu desordit
ells, elles, vostès havien desordit
Passat simple
jo desordí
tu desordires
ell, ella, vostè desordí
nosaltres desordírem
vosaltres, vós desordíreu
ells, elles, vostès desordiren
Passat perifràstic
jo vaig desordir
tu vas (vares) desordir
ell, ella, vostè va desordir
nosaltres vam (vàrem) desordir
vosaltres, vós vau (vàreu) desordir
ells, elles, vostès van (varen) desordir
Passat anterior
jo haguí desordit
tu hagueres desordit
ell, ella, vostè hagué desordit
nosaltres haguérem desordit
vosaltres, vós haguéreu desordit
ells, elles, vostès hagueren desordit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desordit
tu vas haver desordit
ell, ella, vostè va haver desordit
nosaltres vam haver desordit
vosaltres, vós vau haver desordit
ells, elles, vostès van haver desordit
Futur
jo desordiré
tu desordiràs
ell, ella, vostè desordirà
nosaltres desordirem
vosaltres, vós desordireu
ells, elles, vostès desordiran
Futur perfet
jo hauré desordit
tu hauràs desordit
ell, ella, vostè haurà desordit
nosaltres haurem desordit
vosaltres, vós haureu desordit
ells, elles, vostès hauran desordit
Condicional
jo desordiria
tu desordiries
ell, ella, vostè desordiria
nosaltres desordiríem
vosaltres, vós desordiríeu
ells, elles, vostès desordirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desordit
tu hauries (hagueres) desordit
ell, ella, vostè hauria (haguera) desordit
nosaltres hauríem (haguérem) desordit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desordit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desordit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desordir

Mode subjuntiu

Present
jo desordeixi, desordesca / desordisca (val.), desordesqui (bal.)
tu desordeixis, desordesques / desordisques (val.), desordesquis (bal.)
ell, ella, vostè desordeixi, desordesca / desordisca (val.), desordesqui (bal.)
nosaltres desordim, desordiguem (bal.)
vosaltres, vós desordiu, desordigueu (bal.)
ells, elles, vostès desordeixin, desordesquen / desordisquen (val.), desordesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) desordit
tu hagis (hages) desordit
ell, ella, vostè hagi (haja) desordit
nosaltres hàgim (hàgem) desordit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desordit
ells, elles, vostès hagin (hagen) desordit
Imperfet
jo desordís, desordira (val.)
tu desordissis, desordires (val.), desordisses
ell, ella, vostè desordís, desordira (val.)
nosaltres desordíssim, desordírem (val.), desordíssem
vosaltres, vós desordíssiu, desordíreu (val.), desordísseu
ells, elles, vostès desordissin, desordiren (val.), desordissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desordit
tu haguessis (hagueres) desordit
ell, ella, vostè hagués (haguera) desordit
nosaltres haguéssim (haguérem) desordit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desordit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desordit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desordir

Mode imperatiu

Present
tu desordeix, desordix (val.)
ell, ella, vostè desordeixi, desordesca / desordisca (val.), desordesqui (bal.)
nosaltres desordim, desordiguem (bal.)
vosaltres, vós desordiu
ells, elles, vostès desordeixin, desordesquen / desordisquen (val.), desordesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desordir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desordir
Infinitiu compost haver desordit
Gerundi desordint
Gerundi compost havent desordit
Participi desordit, desordida, desordits, desordides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desordir

  1. Desfer l'ordit.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.