Conjugació del verb «desolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desolar

Mode indicatiu

Present
jo desolo (cent.), desole (val.), desol (bal.)
tu desoles
ell, ella, vostè desola
nosaltres desolem, desolam (bal.)
vosaltres, vós desoleu, desolau (bal.)
ells, elles, vostès desolen
Perfet
jo he desolat
tu has desolat
ell, ella, vostè ha desolat
nosaltres hem desolat
vosaltres, vós heu desolat
ells, elles, vostès han desolat
Imperfet
jo desolava
tu desolaves
ell, ella, vostè desolava
nosaltres desolàvem
vosaltres, vós desolàveu
ells, elles, vostès desolaven
Plusquamperfet
jo havia desolat
tu havies desolat
ell, ella, vostè havia desolat
nosaltres havíem desolat
vosaltres, vós havíeu desolat
ells, elles, vostès havien desolat
Passat simple
jo desolí
tu desolares
ell, ella, vostè desolà
nosaltres desolàrem
vosaltres, vós desolàreu
ells, elles, vostès desolaren
Passat perifràstic
jo vaig desolar
tu vas (vares) desolar
ell, ella, vostè va desolar
nosaltres vam (vàrem) desolar
vosaltres, vós vau (vàreu) desolar
ells, elles, vostès van (varen) desolar
Passat anterior
jo haguí desolat
tu hagueres desolat
ell, ella, vostè hagué desolat
nosaltres haguérem desolat
vosaltres, vós haguéreu desolat
ells, elles, vostès hagueren desolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desolat
tu vas haver desolat
ell, ella, vostè va haver desolat
nosaltres vam haver desolat
vosaltres, vós vau haver desolat
ells, elles, vostès van haver desolat
Futur
jo desolaré
tu desolaràs
ell, ella, vostè desolarà
nosaltres desolarem
vosaltres, vós desolareu
ells, elles, vostès desolaran
Futur perfet
jo hauré desolat
tu hauràs desolat
ell, ella, vostè haurà desolat
nosaltres haurem desolat
vosaltres, vós haureu desolat
ells, elles, vostès hauran desolat
Condicional
jo desolaria
tu desolaries
ell, ella, vostè desolaria
nosaltres desolaríem
vosaltres, vós desolaríeu
ells, elles, vostès desolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desolat
tu hauries (hagueres) desolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desolat
nosaltres hauríem (haguérem) desolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desolat

desolar

Mode subjuntiu

Present
jo desoli, desole (val.)
tu desolis, desoles (val.)
ell, ella, vostè desoli, desole (val.)
nosaltres desolem
vosaltres, vós desoleu
ells, elles, vostès desolin, desolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desolat
tu hagis (hages) desolat
ell, ella, vostè hagi (haja) desolat
nosaltres hàgim (hàgem) desolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desolat
Imperfet
jo desolés, desolara (val.), desolàs (val., bal.)
tu desolessis, desolares (val.), desolassis (bal.), desolesses, desolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desolés, desolara (val.), desolàs (val., bal.)
nosaltres desoléssim, desolàrem (val.), desolàssim (bal.), desoléssem, desolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desoléssiu, desolàreu (val.), desolàssiu (bal.), desolésseu, desolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desolessin, desolaren (val.), desolassin (bal.), desolessen, desolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desolat
tu haguessis (hagueres) desolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desolat
nosaltres haguéssim (haguérem) desolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desolat

desolar

Imperatiu

Present
tu desola
ell, ella, vostè desoli, desole (val.)
nosaltres desolem
vosaltres, vós desoleu, desolau (bal.)
ells, elles, vostès desolin, desolen (val.)

desolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desolar
Infinitiu compost haver desolat
Gerundi desolant
Gerundi compost havent desolat
Participi desolat, desolada, desolats, desolades