desolar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desolo (cent.), desole (val.), desol (bal.) |
| desoles |
| desola |
| desolem, desolam (bal.) |
| desoleu, desolau (bal.) |
| desolen |
Perfet
| he desolat |
| has desolat |
| ha desolat |
| hem desolat |
| heu desolat |
| han desolat |
Imperfet
| desolava |
| desolaves |
| desolava |
| desolàvem |
| desolàveu |
| desolaven |
Plusquamperfet
| havia desolat |
| havies desolat |
| havia desolat |
| havíem desolat |
| havíeu desolat |
| havien desolat |
Passat simple
| desolí |
| desolares |
| desolà |
| desolàrem |
| desolàreu |
| desolaren |
Passat perifràstic
| vaig desolar |
| vas (vares) desolar |
| va desolar |
| vam (vàrem) desolar |
| vau (vàreu) desolar |
| van (varen) desolar |
Passat anterior
| haguí desolat |
| hagueres desolat |
| hagué desolat |
| haguérem desolat |
| haguéreu desolat |
| hagueren desolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desolat |
| vas haver desolat |
| va haver desolat |
| vam haver desolat |
| vau haver desolat |
| van haver desolat |
Futur
| desolaré |
| desolaràs |
| desolarà |
| desolarem |
| desolareu |
| desolaran |
Futur perfet
| hauré desolat |
| hauràs desolat |
| haurà desolat |
| haurem desolat |
| haureu desolat |
| hauran desolat |
Condicional
| desolaria |
| desolaries |
| desolaria |
| desolaríem |
| desolaríeu |
| desolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desolat |
| hauries (hagueres) desolat |
| hauria (haguera) desolat |
| hauríem (haguérem) desolat |
| hauríeu (haguéreu) desolat |
| haurien (hagueren) desolat |
Mode subjuntiu
Present
| desoli, desole (val.) |
| desolis, desoles (val.) |
| desoli, desole (val.) |
| desolem |
| desoleu |
| desolin, desolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desolat |
| hagis (hages) desolat |
| hagi (haja) desolat |
| hàgim (hàgem) desolat |
| hàgiu (hàgeu) desolat |
| hagin (hagen) desolat |
Imperfet
| desolés, desolara (val.), desolàs (val., bal.) |
| desolessis, desolares (val.), desolassis (bal.), desolesses, desolasses (val., bal.) |
| desolés, desolara (val.), desolàs (val., bal.) |
| desoléssim, desolàrem (val.), desolàssim (bal.), desoléssem, desolàssem (val., bal.) |
| desoléssiu, desolàreu (val.), desolàssiu (bal.), desolésseu, desolàsseu (val., bal.) |
| desolessin, desolaren (val.), desolassin (bal.), desolessen, desolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desolat |
| haguessis (hagueres) desolat |
| hagués (haguera) desolat |
| haguéssim (haguérem) desolat |
| haguéssiu (haguéreu) desolat |
| haguessin (hagueren) desolat |
Mode imperatiu
Present
| desola |
| desoli, desole (val.) |
| desolem |
| desoleu, desolau (bal.) |
| desolin, desolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desolat |
| Gerundi | desolant |
| Gerundi compost | havent desolat |
| Participi | desolat , desolada , desolats , desolades |
Definició
- Quedar un lloc solitari, desèrtic o aïllat.
- Sentir-se emocionalment molt afectat per una pena i sense consol possible.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017