desnaturar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desnaturo (cent.), desnature (val.), desnatur (bal.) |
| desnatures |
| desnatura |
| desnaturem, desnaturam (bal.) |
| desnatureu, desnaturau (bal.) |
| desnaturen |
Perfet
| he desnaturat |
| has desnaturat |
| ha desnaturat |
| hem desnaturat |
| heu desnaturat |
| han desnaturat |
Imperfet
| desnaturava |
| desnaturaves |
| desnaturava |
| desnaturàvem |
| desnaturàveu |
| desnaturaven |
Plusquamperfet
| havia desnaturat |
| havies desnaturat |
| havia desnaturat |
| havíem desnaturat |
| havíeu desnaturat |
| havien desnaturat |
Passat simple
| desnaturí |
| desnaturares |
| desnaturà |
| desnaturàrem |
| desnaturàreu |
| desnaturaren |
Passat perifràstic
| vaig desnaturar |
| vas (vares) desnaturar |
| va desnaturar |
| vam (vàrem) desnaturar |
| vau (vàreu) desnaturar |
| van (varen) desnaturar |
Passat anterior
| haguí desnaturat |
| hagueres desnaturat |
| hagué desnaturat |
| haguérem desnaturat |
| haguéreu desnaturat |
| hagueren desnaturat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desnaturat |
| vas haver desnaturat |
| va haver desnaturat |
| vam haver desnaturat |
| vau haver desnaturat |
| van haver desnaturat |
Futur
| desnaturaré |
| desnaturaràs |
| desnaturarà |
| desnaturarem |
| desnaturareu |
| desnaturaran |
Futur perfet
| hauré desnaturat |
| hauràs desnaturat |
| haurà desnaturat |
| haurem desnaturat |
| haureu desnaturat |
| hauran desnaturat |
Condicional
| desnaturaria |
| desnaturaries |
| desnaturaria |
| desnaturaríem |
| desnaturaríeu |
| desnaturarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desnaturat |
| hauries (hagueres) desnaturat |
| hauria (haguera) desnaturat |
| hauríem (haguérem) desnaturat |
| hauríeu (haguéreu) desnaturat |
| haurien (hagueren) desnaturat |
Mode subjuntiu
Present
| desnaturi, desnature (val.) |
| desnaturis, desnatures (val.) |
| desnaturi, desnature (val.) |
| desnaturem |
| desnatureu |
| desnaturin, desnaturen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desnaturat |
| hagis (hages) desnaturat |
| hagi (haja) desnaturat |
| hàgim (hàgem) desnaturat |
| hàgiu (hàgeu) desnaturat |
| hagin (hagen) desnaturat |
Imperfet
| desnaturés, desnaturara (val.), desnaturàs (val., bal.) |
| desnaturessis, desnaturares (val.), desnaturassis (bal.), desnaturesses, desnaturasses (val., bal.) |
| desnaturés, desnaturara (val.), desnaturàs (val., bal.) |
| desnaturéssim, desnaturàrem (val.), desnaturàssim (bal.), desnaturéssem, desnaturàssem (val., bal.) |
| desnaturéssiu, desnaturàreu (val.), desnaturàssiu (bal.), desnaturésseu, desnaturàsseu (val., bal.) |
| desnaturessin, desnaturaren (val.), desnaturassin (bal.), desnaturessen, desnaturassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desnaturat |
| haguessis (hagueres) desnaturat |
| hagués (haguera) desnaturat |
| haguéssim (haguérem) desnaturat |
| haguéssiu (haguéreu) desnaturat |
| haguessin (hagueren) desnaturat |
Mode imperatiu
Present
| desnatura |
| desnaturi, desnature (val.) |
| desnaturem |
| desnatureu, desnaturau (bal.) |
| desnaturin, desnaturen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desnaturar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desnaturat |
| Gerundi | desnaturant |
| Gerundi compost | havent desnaturat |
| Participi | desnaturat , desnaturada , desnaturats , desnaturades |
Definició
- desnaturalitzar
- Trencar el vincle de vassallatge respecte al senyor natural.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017