desmarcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desmarco (cent.), desmarque (val.), desmarc (bal.) |
| desmarques |
| desmarca |
| desmarquem, desmarcam (bal.) |
| desmarqueu, desmarcau (bal.) |
| desmarquen |
Perfet
| he desmarcat |
| has desmarcat |
| ha desmarcat |
| hem desmarcat |
| heu desmarcat |
| han desmarcat |
Imperfet
| desmarcava |
| desmarcaves |
| desmarcava |
| desmarcàvem |
| desmarcàveu |
| desmarcaven |
Plusquamperfet
| havia desmarcat |
| havies desmarcat |
| havia desmarcat |
| havíem desmarcat |
| havíeu desmarcat |
| havien desmarcat |
Passat simple
| desmarquí |
| desmarcares |
| desmarcà |
| desmarcàrem |
| desmarcàreu |
| desmarcaren |
Passat perifràstic
| vaig desmarcar |
| vas (vares) desmarcar |
| va desmarcar |
| vam (vàrem) desmarcar |
| vau (vàreu) desmarcar |
| van (varen) desmarcar |
Passat anterior
| haguí desmarcat |
| hagueres desmarcat |
| hagué desmarcat |
| haguérem desmarcat |
| haguéreu desmarcat |
| hagueren desmarcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desmarcat |
| vas haver desmarcat |
| va haver desmarcat |
| vam haver desmarcat |
| vau haver desmarcat |
| van haver desmarcat |
Futur
| desmarcaré |
| desmarcaràs |
| desmarcarà |
| desmarcarem |
| desmarcareu |
| desmarcaran |
Futur perfet
| hauré desmarcat |
| hauràs desmarcat |
| haurà desmarcat |
| haurem desmarcat |
| haureu desmarcat |
| hauran desmarcat |
Condicional
| desmarcaria |
| desmarcaries |
| desmarcaria |
| desmarcaríem |
| desmarcaríeu |
| desmarcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desmarcat |
| hauries (hagueres) desmarcat |
| hauria (haguera) desmarcat |
| hauríem (haguérem) desmarcat |
| hauríeu (haguéreu) desmarcat |
| haurien (hagueren) desmarcat |
Mode subjuntiu
Present
| desmarqui, desmarque (val.) |
| desmarquis, desmarques (val.) |
| desmarqui, desmarque (val.) |
| desmarquem |
| desmarqueu |
| desmarquin, desmarquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desmarcat |
| hagis (hages) desmarcat |
| hagi (haja) desmarcat |
| hàgim (hàgem) desmarcat |
| hàgiu (hàgeu) desmarcat |
| hagin (hagen) desmarcat |
Imperfet
| desmarqués, desmarcara (val.), desmarcàs (val., bal.) |
| desmarquessis, desmarcares (val.), desmarcassis (bal.), desmarquesses, desmarcasses (val., bal.) |
| desmarqués, desmarcara (val.), desmarcàs (val., bal.) |
| desmarquéssim, desmarcàrem (val.), desmarcàssim (bal.), desmarquéssem, desmarcàssem (val., bal.) |
| desmarquéssiu, desmarcàreu (val.), desmarcàssiu (bal.), desmarquésseu, desmarcàsseu (val., bal.) |
| desmarquessin, desmarcaren (val.), desmarcassin (bal.), desmarquessen, desmarcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desmarcat |
| haguessis (hagueres) desmarcat |
| hagués (haguera) desmarcat |
| haguéssim (haguérem) desmarcat |
| haguéssiu (haguéreu) desmarcat |
| haguessin (hagueren) desmarcat |
Mode imperatiu
Present
| desmarca |
| desmarqui, desmarque (val.) |
| desmarquem |
| desmarqueu, desmarcau (bal.) |
| desmarquin, desmarquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desmarcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desmarcat |
| Gerundi | desmarcant |
| Gerundi compost | havent desmarcat |
| Participi | desmarcat , desmarcada , desmarcats , desmarcades |
Definició
- Alliberar-se del marcatge d'un adversari.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017