Conjugació del verb «desmanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desmanar

Mode indicatiu

Present
jo desmano (cent.), desmane (val.), desman (bal.)
tu desmanes
ell, ella, vostè desmana
nosaltres desmanem, desmanam (bal.)
vosaltres, vós desmaneu, desmanau (bal.)
ells, elles, vostès desmanen
Perfet
jo he desmanat
tu has desmanat
ell, ella, vostè ha desmanat
nosaltres hem desmanat
vosaltres, vós heu desmanat
ells, elles, vostès han desmanat
Imperfet
jo desmanava
tu desmanaves
ell, ella, vostè desmanava
nosaltres desmanàvem
vosaltres, vós desmanàveu
ells, elles, vostès desmanaven
Plusquamperfet
jo havia desmanat
tu havies desmanat
ell, ella, vostè havia desmanat
nosaltres havíem desmanat
vosaltres, vós havíeu desmanat
ells, elles, vostès havien desmanat
Passat simple
jo desmaní
tu desmanares
ell, ella, vostè desmanà
nosaltres desmanàrem
vosaltres, vós desmanàreu
ells, elles, vostès desmanaren
Passat perifràstic
jo vaig desmanar
tu vas (vares) desmanar
ell, ella, vostè va desmanar
nosaltres vam (vàrem) desmanar
vosaltres, vós vau (vàreu) desmanar
ells, elles, vostès van (varen) desmanar
Passat anterior
jo haguí desmanat
tu hagueres desmanat
ell, ella, vostè hagué desmanat
nosaltres haguérem desmanat
vosaltres, vós haguéreu desmanat
ells, elles, vostès hagueren desmanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desmanat
tu vas haver desmanat
ell, ella, vostè va haver desmanat
nosaltres vam haver desmanat
vosaltres, vós vau haver desmanat
ells, elles, vostès van haver desmanat
Futur
jo desmanaré
tu desmanaràs
ell, ella, vostè desmanarà
nosaltres desmanarem
vosaltres, vós desmanareu
ells, elles, vostès desmanaran
Futur perfet
jo hauré desmanat
tu hauràs desmanat
ell, ella, vostè haurà desmanat
nosaltres haurem desmanat
vosaltres, vós haureu desmanat
ells, elles, vostès hauran desmanat
Condicional
jo desmanaria
tu desmanaries
ell, ella, vostè desmanaria
nosaltres desmanaríem
vosaltres, vós desmanaríeu
ells, elles, vostès desmanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desmanat
tu hauries (hagueres) desmanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desmanat
nosaltres hauríem (haguérem) desmanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desmanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desmanat

desmanar

Mode subjuntiu

Present
jo desmani, desmane (val.)
tu desmanis, desmanes (val.)
ell, ella, vostè desmani, desmane (val.)
nosaltres desmanem
vosaltres, vós desmaneu
ells, elles, vostès desmanin, desmanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desmanat
tu hagis (hages) desmanat
ell, ella, vostè hagi (haja) desmanat
nosaltres hàgim (hàgem) desmanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desmanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desmanat
Imperfet
jo desmanés, desmanara (val.), desmanàs (val., bal.)
tu desmanessis, desmanares (val.), desmanassis (bal.), desmanesses, desmanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desmanés, desmanara (val.), desmanàs (val., bal.)
nosaltres desmanéssim, desmanàrem (val.), desmanàssim (bal.), desmanéssem, desmanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desmanéssiu, desmanàreu (val.), desmanàssiu (bal.), desmanésseu, desmanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desmanessin, desmanaren (val.), desmanassin (bal.), desmanessen, desmanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desmanat
tu haguessis (hagueres) desmanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desmanat
nosaltres haguéssim (haguérem) desmanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desmanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desmanat

desmanar

Imperatiu

Present
tu desmana
ell, ella, vostè desmani, desmane (val.)
nosaltres desmanem
vosaltres, vós desmaneu, desmanau (bal.)
ells, elles, vostès desmanin, desmanen (val.)

desmanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desmanar
Infinitiu compost haver desmanat
Gerundi desmanant
Gerundi compost havent desmanat
Participi desmanat, desmanada, desmanats, desmanades