deslluir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desllueixo (cent.), deslluesc (val., bal.), deslluïsc (val.) |
| desllueixes, deslluïxes (val.) |
| desllueix, deslluïx (val.) |
| deslluïm |
| deslluïu |
| desllueixen, deslluïxen (val.) |
Perfet
| he deslluït |
| has deslluït |
| ha deslluït |
| hem deslluït |
| heu deslluït |
| han deslluït |
Imperfet
| deslluïa |
| deslluïes |
| deslluïa |
| deslluíem |
| deslluíeu |
| deslluïen |
Plusquamperfet
| havia deslluït |
| havies deslluït |
| havia deslluït |
| havíem deslluït |
| havíeu deslluït |
| havien deslluït |
Passat simple
| deslluí |
| deslluïres |
| deslluí |
| deslluírem |
| deslluíreu |
| deslluïren |
Passat perifràstic
| vaig deslluir |
| vas (vares) deslluir |
| va deslluir |
| vam (vàrem) deslluir |
| vau (vàreu) deslluir |
| van (varen) deslluir |
Passat anterior
| haguí deslluït |
| hagueres deslluït |
| hagué deslluït |
| haguérem deslluït |
| haguéreu deslluït |
| hagueren deslluït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver deslluït |
| vas haver deslluït |
| va haver deslluït |
| vam haver deslluït |
| vau haver deslluït |
| van haver deslluït |
Futur
| deslluiré |
| deslluiràs |
| deslluirà |
| deslluirem |
| deslluireu |
| deslluiran |
Futur perfet
| hauré deslluït |
| hauràs deslluït |
| haurà deslluït |
| haurem deslluït |
| haureu deslluït |
| hauran deslluït |
Condicional
| deslluiria |
| deslluiries |
| deslluiria |
| deslluiríem |
| deslluiríeu |
| deslluirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) deslluït |
| hauries (hagueres) deslluït |
| hauria (haguera) deslluït |
| hauríem (haguérem) deslluït |
| hauríeu (haguéreu) deslluït |
| haurien (hagueren) deslluït |
Mode subjuntiu
Present
| desllueixi, deslluesca / deslluïsca (val.), deslluesqui (bal.) |
| desllueixis, deslluesques / deslluïsques (val.), deslluesquis (bal.) |
| desllueixi, deslluesca / deslluïsca (val.), deslluesqui (bal.) |
| deslluïm, deslluïguem (bal.) |
| deslluïu, deslluïgueu (bal.) |
| desllueixin, deslluesquen / deslluïsquen (val.), deslluesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) deslluït |
| hagis (hages) deslluït |
| hagi (haja) deslluït |
| hàgim (hàgem) deslluït |
| hàgiu (hàgeu) deslluït |
| hagin (hagen) deslluït |
Imperfet
| deslluís, deslluïra (val.) |
| deslluïssis, deslluïres (val.), deslluïsses |
| deslluís, deslluïra (val.) |
| deslluíssim, deslluírem (val.), deslluíssem |
| deslluíssiu, deslluíreu (val.), deslluísseu |
| deslluïssin, deslluïren (val.), deslluïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) deslluït |
| haguessis (hagueres) deslluït |
| hagués (haguera) deslluït |
| haguéssim (haguérem) deslluït |
| haguéssiu (haguéreu) deslluït |
| haguessin (hagueren) deslluït |
Mode imperatiu
Present
| desllueix, deslluïx (val.) |
| desllueixi, deslluesca / deslluïsca (val.), deslluesqui (bal.) |
| deslluïm, deslluïguem (bal.) |
| deslluïu |
| desllueixin, deslluesquen / deslluïsquen (val.), deslluesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deslluir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver deslluït |
| Gerundi | deslluint |
| Gerundi compost | havent deslluït |
| Participi | deslluït , deslluïda , deslluïts , deslluïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017