deshabituar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| deshabituo (cent.), deshabitue (val.), deshabituu (bal.) |
| deshabitues |
| deshabitua |
| deshabituem, deshabituam (bal.) |
| deshabitueu, deshabituau (bal.) |
| deshabituen |
Perfet
| he deshabituat |
| has deshabituat |
| ha deshabituat |
| hem deshabituat |
| heu deshabituat |
| han deshabituat |
Imperfet
| deshabituava |
| deshabituaves |
| deshabituava |
| deshabituàvem |
| deshabituàveu |
| deshabituaven |
Plusquamperfet
| havia deshabituat |
| havies deshabituat |
| havia deshabituat |
| havíem deshabituat |
| havíeu deshabituat |
| havien deshabituat |
Passat simple
| deshabituí |
| deshabituares |
| deshabituà |
| deshabituàrem |
| deshabituàreu |
| deshabituaren |
Passat perifràstic
| vaig deshabituar |
| vas (vares) deshabituar |
| va deshabituar |
| vam (vàrem) deshabituar |
| vau (vàreu) deshabituar |
| van (varen) deshabituar |
Passat anterior
| haguí deshabituat |
| hagueres deshabituat |
| hagué deshabituat |
| haguérem deshabituat |
| haguéreu deshabituat |
| hagueren deshabituat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver deshabituat |
| vas haver deshabituat |
| va haver deshabituat |
| vam haver deshabituat |
| vau haver deshabituat |
| van haver deshabituat |
Futur
| deshabituaré |
| deshabituaràs |
| deshabituarà |
| deshabituarem |
| deshabituareu |
| deshabituaran |
Futur perfet
| hauré deshabituat |
| hauràs deshabituat |
| haurà deshabituat |
| haurem deshabituat |
| haureu deshabituat |
| hauran deshabituat |
Condicional
| deshabituaria |
| deshabituaries |
| deshabituaria |
| deshabituaríem |
| deshabituaríeu |
| deshabituarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) deshabituat |
| hauries (hagueres) deshabituat |
| hauria (haguera) deshabituat |
| hauríem (haguérem) deshabituat |
| hauríeu (haguéreu) deshabituat |
| haurien (hagueren) deshabituat |
Mode subjuntiu
Present
| deshabituï, deshabitue (val.) |
| deshabituïs, deshabitues (val.) |
| deshabituï, deshabitue (val.) |
| deshabituem |
| deshabitueu |
| deshabituïn, deshabituen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) deshabituat |
| hagis (hages) deshabituat |
| hagi (haja) deshabituat |
| hàgim (hàgem) deshabituat |
| hàgiu (hàgeu) deshabituat |
| hagin (hagen) deshabituat |
Imperfet
| deshabitués, deshabituara (val.), deshabituàs (val., bal.) |
| deshabituessis, deshabituares (val.), deshabituassis (bal.), deshabituesses, deshabituasses (val., bal.) |
| deshabitués, deshabituara (val.), deshabituàs (val., bal.) |
| deshabituéssim, deshabituàrem (val.), deshabituàssim (bal.), deshabituéssem, deshabituàssem (val., bal.) |
| deshabituéssiu, deshabituàreu (val.), deshabituàssiu (bal.), deshabituésseu, deshabituàsseu (val., bal.) |
| deshabituessin, deshabituaren (val.), deshabituassin (bal.), deshabituessen, deshabituassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) deshabituat |
| haguessis (hagueres) deshabituat |
| hagués (haguera) deshabituat |
| haguéssim (haguérem) deshabituat |
| haguéssiu (haguéreu) deshabituat |
| haguessin (hagueren) deshabituat |
Mode imperatiu
Present
| deshabitua |
| deshabituï, deshabitue (val.) |
| deshabituem |
| deshabitueu, deshabituau (bal.) |
| deshabituïn, deshabituen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deshabituar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver deshabituat |
| Gerundi | deshabituant |
| Gerundi compost | havent deshabituat |
| Participi | deshabituat , deshabituada , deshabituats , deshabituades |
Definició
- Perdre l'hàbit o costum.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017