desgavellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desgavello (cent.), desgavelle (val.), desgavell (bal.) |
| desgavelles |
| desgavella |
| desgavellem, desgavellam (bal.) |
| desgavelleu, desgavellau (bal.) |
| desgavellen |
Perfet
| he desgavellat |
| has desgavellat |
| ha desgavellat |
| hem desgavellat |
| heu desgavellat |
| han desgavellat |
Imperfet
| desgavellava |
| desgavellaves |
| desgavellava |
| desgavellàvem |
| desgavellàveu |
| desgavellaven |
Plusquamperfet
| havia desgavellat |
| havies desgavellat |
| havia desgavellat |
| havíem desgavellat |
| havíeu desgavellat |
| havien desgavellat |
Passat simple
| desgavellí |
| desgavellares |
| desgavellà |
| desgavellàrem |
| desgavellàreu |
| desgavellaren |
Passat perifràstic
| vaig desgavellar |
| vas (vares) desgavellar |
| va desgavellar |
| vam (vàrem) desgavellar |
| vau (vàreu) desgavellar |
| van (varen) desgavellar |
Passat anterior
| haguí desgavellat |
| hagueres desgavellat |
| hagué desgavellat |
| haguérem desgavellat |
| haguéreu desgavellat |
| hagueren desgavellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desgavellat |
| vas haver desgavellat |
| va haver desgavellat |
| vam haver desgavellat |
| vau haver desgavellat |
| van haver desgavellat |
Futur
| desgavellaré |
| desgavellaràs |
| desgavellarà |
| desgavellarem |
| desgavellareu |
| desgavellaran |
Futur perfet
| hauré desgavellat |
| hauràs desgavellat |
| haurà desgavellat |
| haurem desgavellat |
| haureu desgavellat |
| hauran desgavellat |
Condicional
| desgavellaria |
| desgavellaries |
| desgavellaria |
| desgavellaríem |
| desgavellaríeu |
| desgavellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desgavellat |
| hauries (hagueres) desgavellat |
| hauria (haguera) desgavellat |
| hauríem (haguérem) desgavellat |
| hauríeu (haguéreu) desgavellat |
| haurien (hagueren) desgavellat |
Mode subjuntiu
Present
| desgavelli, desgavelle (val.) |
| desgavellis, desgavelles (val.) |
| desgavelli, desgavelle (val.) |
| desgavellem |
| desgavelleu |
| desgavellin, desgavellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desgavellat |
| hagis (hages) desgavellat |
| hagi (haja) desgavellat |
| hàgim (hàgem) desgavellat |
| hàgiu (hàgeu) desgavellat |
| hagin (hagen) desgavellat |
Imperfet
| desgavellés, desgavellara (val.), desgavellàs (val., bal.) |
| desgavellessis, desgavellares (val.), desgavellassis (bal.), desgavellesses, desgavellasses (val., bal.) |
| desgavellés, desgavellara (val.), desgavellàs (val., bal.) |
| desgavelléssim, desgavellàrem (val.), desgavellàssim (bal.), desgavelléssem, desgavellàssem (val., bal.) |
| desgavelléssiu, desgavellàreu (val.), desgavellàssiu (bal.), desgavellésseu, desgavellàsseu (val., bal.) |
| desgavellessin, desgavellaren (val.), desgavellassin (bal.), desgavellessen, desgavellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desgavellat |
| haguessis (hagueres) desgavellat |
| hagués (haguera) desgavellat |
| haguéssim (haguérem) desgavellat |
| haguéssiu (haguéreu) desgavellat |
| haguessin (hagueren) desgavellat |
Mode imperatiu
Present
| desgavella |
| desgavelli, desgavelle (val.) |
| desgavellem |
| desgavelleu, desgavellau (bal.) |
| desgavellin, desgavellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desgavellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desgavellat |
| Gerundi | desgavellant |
| Gerundi compost | havent desgavellat |
| Participi | desgavellat , desgavellada , desgavellats , desgavellades |
Definició
- Desfer les gavelles d'espigues.
- Muntar un desordre.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017