desfrenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desfreno (cent.), desfrene (val.), desfrèn (bal.) |
| desfrenes |
| desfrena |
| desfrenem, desfrenam (bal.) |
| desfreneu, desfrenau (bal.) |
| desfrenen |
Perfet
| he desfrenat |
| has desfrenat |
| ha desfrenat |
| hem desfrenat |
| heu desfrenat |
| han desfrenat |
Imperfet
| desfrenava |
| desfrenaves |
| desfrenava |
| desfrenàvem |
| desfrenàveu |
| desfrenaven |
Plusquamperfet
| havia desfrenat |
| havies desfrenat |
| havia desfrenat |
| havíem desfrenat |
| havíeu desfrenat |
| havien desfrenat |
Passat simple
| desfrení |
| desfrenares |
| desfrenà |
| desfrenàrem |
| desfrenàreu |
| desfrenaren |
Passat perifràstic
| vaig desfrenar |
| vas (vares) desfrenar |
| va desfrenar |
| vam (vàrem) desfrenar |
| vau (vàreu) desfrenar |
| van (varen) desfrenar |
Passat anterior
| haguí desfrenat |
| hagueres desfrenat |
| hagué desfrenat |
| haguérem desfrenat |
| haguéreu desfrenat |
| hagueren desfrenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desfrenat |
| vas haver desfrenat |
| va haver desfrenat |
| vam haver desfrenat |
| vau haver desfrenat |
| van haver desfrenat |
Futur
| desfrenaré |
| desfrenaràs |
| desfrenarà |
| desfrenarem |
| desfrenareu |
| desfrenaran |
Futur perfet
| hauré desfrenat |
| hauràs desfrenat |
| haurà desfrenat |
| haurem desfrenat |
| haureu desfrenat |
| hauran desfrenat |
Condicional
| desfrenaria |
| desfrenaries |
| desfrenaria |
| desfrenaríem |
| desfrenaríeu |
| desfrenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desfrenat |
| hauries (hagueres) desfrenat |
| hauria (haguera) desfrenat |
| hauríem (haguérem) desfrenat |
| hauríeu (haguéreu) desfrenat |
| haurien (hagueren) desfrenat |
Mode subjuntiu
Present
| desfreni, desfrene (val.) |
| desfrenis, desfrenes (val.) |
| desfreni, desfrene (val.) |
| desfrenem |
| desfreneu |
| desfrenin, desfrenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desfrenat |
| hagis (hages) desfrenat |
| hagi (haja) desfrenat |
| hàgim (hàgem) desfrenat |
| hàgiu (hàgeu) desfrenat |
| hagin (hagen) desfrenat |
Imperfet
| desfrenés, desfrenara (val.), desfrenàs (val., bal.) |
| desfrenessis, desfrenares (val.), desfrenassis (bal.), desfrenesses, desfrenasses (val., bal.) |
| desfrenés, desfrenara (val.), desfrenàs (val., bal.) |
| desfrenéssim, desfrenàrem (val.), desfrenàssim (bal.), desfrenéssem, desfrenàssem (val., bal.) |
| desfrenéssiu, desfrenàreu (val.), desfrenàssiu (bal.), desfrenésseu, desfrenàsseu (val., bal.) |
| desfrenessin, desfrenaren (val.), desfrenassin (bal.), desfrenessen, desfrenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desfrenat |
| haguessis (hagueres) desfrenat |
| hagués (haguera) desfrenat |
| haguéssim (haguérem) desfrenat |
| haguéssiu (haguéreu) desfrenat |
| haguessin (hagueren) desfrenat |
Mode imperatiu
Present
| desfrena |
| desfreni, desfrene (val.) |
| desfrenem |
| desfreneu, desfrenau (bal.) |
| desfrenin, desfrenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desfrenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desfrenat |
| Gerundi | desfrenant |
| Gerundi compost | havent desfrenat |
| Participi | desfrenat , desfrenada , desfrenats , desfrenades |
Definició
- Treure el fre, especialment a un vehicle.
- desencadenar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017