desflorir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desfloreixo (cent.), desfloresc (val., bal.), desflorisc (val.) |
| desfloreixes, desflorixes (val.) |
| desfloreix, desflorix (val.) |
| desflorim |
| desfloriu |
| desfloreixen, desflorixen (val.) |
Perfet
| he desflorit |
| has desflorit |
| ha desflorit |
| hem desflorit |
| heu desflorit |
| han desflorit |
Imperfet
| desfloria |
| desflories |
| desfloria |
| desfloríem |
| desfloríeu |
| desflorien |
Plusquamperfet
| havia desflorit |
| havies desflorit |
| havia desflorit |
| havíem desflorit |
| havíeu desflorit |
| havien desflorit |
Passat simple
| desflorí |
| desflorires |
| desflorí |
| desflorírem |
| desfloríreu |
| desfloriren |
Passat perifràstic
| vaig desflorir |
| vas (vares) desflorir |
| va desflorir |
| vam (vàrem) desflorir |
| vau (vàreu) desflorir |
| van (varen) desflorir |
Passat anterior
| haguí desflorit |
| hagueres desflorit |
| hagué desflorit |
| haguérem desflorit |
| haguéreu desflorit |
| hagueren desflorit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desflorit |
| vas haver desflorit |
| va haver desflorit |
| vam haver desflorit |
| vau haver desflorit |
| van haver desflorit |
Futur
| desfloriré |
| desfloriràs |
| desflorirà |
| desflorirem |
| desflorireu |
| desfloriran |
Futur perfet
| hauré desflorit |
| hauràs desflorit |
| haurà desflorit |
| haurem desflorit |
| haureu desflorit |
| hauran desflorit |
Condicional
| desfloriria |
| desfloriries |
| desfloriria |
| desfloriríem |
| desfloriríeu |
| desfloririen |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desflorit |
| hauries (hagueres) desflorit |
| hauria (haguera) desflorit |
| hauríem (haguérem) desflorit |
| hauríeu (haguéreu) desflorit |
| haurien (hagueren) desflorit |
Mode subjuntiu
Present
| desfloreixi, desfloresca / desflorisca (val.), desfloresqui (bal.) |
| desfloreixis, desfloresques / desflorisques (val.), desfloresquis (bal.) |
| desfloreixi, desfloresca / desflorisca (val.), desfloresqui (bal.) |
| desflorim, desfloriguem (bal.) |
| desfloriu, desflorigueu (bal.) |
| desfloreixin, desfloresquen / desflorisquen (val.), desfloresquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) desflorit |
| hagis (hages) desflorit |
| hagi (haja) desflorit |
| hàgim (hàgem) desflorit |
| hàgiu (hàgeu) desflorit |
| hagin (hagen) desflorit |
Imperfet
| desflorís, desflorira (val.) |
| desflorissis, desflorires (val.), desflorisses |
| desflorís, desflorira (val.) |
| desfloríssim, desflorírem (val.), desfloríssem |
| desfloríssiu, desfloríreu (val.), desflorísseu |
| desflorissin, desfloriren (val.), desflorissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desflorit |
| haguessis (hagueres) desflorit |
| hagués (haguera) desflorit |
| haguéssim (haguérem) desflorit |
| haguéssiu (haguéreu) desflorit |
| haguessin (hagueren) desflorit |
Mode imperatiu
Present
| desfloreix, desflorix (val.) |
| desfloreixi, desfloresca / desflorisca (val.), desfloresqui (bal.) |
| desflorim, desfloriguem (bal.) |
| desfloriu |
| desfloreixin, desfloresquen / desflorisquen (val.), desfloresquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desflorir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desflorit |
| Gerundi | desflorint |
| Gerundi compost | havent desflorit |
| Participi | desflorit , desflorida , desflorits , desflorides |
Definició
- Perdre les flors una planta.
- Eliminar els fongs que s'han instal·lat en una superfície.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017