desflorar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desfloro (cent.), desflore (val.), desflor (bal.) |
| desflores |
| desflora |
| desflorem, desfloram (bal.) |
| desfloreu, desflorau (bal.) |
| desfloren |
Perfet
| he desflorat |
| has desflorat |
| ha desflorat |
| hem desflorat |
| heu desflorat |
| han desflorat |
Imperfet
| desflorava |
| desfloraves |
| desflorava |
| desfloràvem |
| desfloràveu |
| desfloraven |
Plusquamperfet
| havia desflorat |
| havies desflorat |
| havia desflorat |
| havíem desflorat |
| havíeu desflorat |
| havien desflorat |
Passat simple
| desflorí |
| desflorares |
| desflorà |
| desfloràrem |
| desfloràreu |
| desfloraren |
Passat perifràstic
| vaig desflorar |
| vas (vares) desflorar |
| va desflorar |
| vam (vàrem) desflorar |
| vau (vàreu) desflorar |
| van (varen) desflorar |
Passat anterior
| haguí desflorat |
| hagueres desflorat |
| hagué desflorat |
| haguérem desflorat |
| haguéreu desflorat |
| hagueren desflorat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desflorat |
| vas haver desflorat |
| va haver desflorat |
| vam haver desflorat |
| vau haver desflorat |
| van haver desflorat |
Futur
| desfloraré |
| desfloraràs |
| desflorarà |
| desflorarem |
| desflorareu |
| desfloraran |
Futur perfet
| hauré desflorat |
| hauràs desflorat |
| haurà desflorat |
| haurem desflorat |
| haureu desflorat |
| hauran desflorat |
Condicional
| desfloraria |
| desfloraries |
| desfloraria |
| desfloraríem |
| desfloraríeu |
| desflorarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desflorat |
| hauries (hagueres) desflorat |
| hauria (haguera) desflorat |
| hauríem (haguérem) desflorat |
| hauríeu (haguéreu) desflorat |
| haurien (hagueren) desflorat |
Mode subjuntiu
Present
| desflori, desflore (val.) |
| desfloris, desflores (val.) |
| desflori, desflore (val.) |
| desflorem |
| desfloreu |
| desflorin, desfloren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desflorat |
| hagis (hages) desflorat |
| hagi (haja) desflorat |
| hàgim (hàgem) desflorat |
| hàgiu (hàgeu) desflorat |
| hagin (hagen) desflorat |
Imperfet
| desflorés, desflorara (val.), desfloràs (val., bal.) |
| desfloressis, desflorares (val.), desflorassis (bal.), desfloresses, desflorasses (val., bal.) |
| desflorés, desflorara (val.), desfloràs (val., bal.) |
| desfloréssim, desfloràrem (val.), desfloràssim (bal.), desfloréssem, desfloràssem (val., bal.) |
| desfloréssiu, desfloràreu (val.), desfloràssiu (bal.), desflorésseu, desfloràsseu (val., bal.) |
| desfloressin, desfloraren (val.), desflorassin (bal.), desfloressen, desflorassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desflorat |
| haguessis (hagueres) desflorat |
| hagués (haguera) desflorat |
| haguéssim (haguérem) desflorat |
| haguéssiu (haguéreu) desflorat |
| haguessin (hagueren) desflorat |
Mode imperatiu
Present
| desflora |
| desflori, desflore (val.) |
| desflorem |
| desfloreu, desflorau (bal.) |
| desflorin, desfloren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desflorar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desflorat |
| Gerundi | desflorant |
| Gerundi compost | havent desflorat |
| Participi | desflorat , desflorada , desflorats , desflorades |
Definició
- Arrencar les flors a una planta; destruir una flor.
- Perdre la virginitat una dona; trencar-se l'himen.
- Fer quelcom per primera vegada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017