desfermar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desfermo (cent.), desferme (val.), desferm (bal.) |
| desfermes |
| desferma |
| desfermem, desfermam (bal.) |
| desfermeu, desfermau (bal.) |
| desfermen |
Perfet
| he desfermat |
| has desfermat |
| ha desfermat |
| hem desfermat |
| heu desfermat |
| han desfermat |
Imperfet
| desfermava |
| desfermaves |
| desfermava |
| desfermàvem |
| desfermàveu |
| desfermaven |
Plusquamperfet
| havia desfermat |
| havies desfermat |
| havia desfermat |
| havíem desfermat |
| havíeu desfermat |
| havien desfermat |
Passat simple
| desfermí |
| desfermares |
| desfermà |
| desfermàrem |
| desfermàreu |
| desfermaren |
Passat perifràstic
| vaig desfermar |
| vas (vares) desfermar |
| va desfermar |
| vam (vàrem) desfermar |
| vau (vàreu) desfermar |
| van (varen) desfermar |
Passat anterior
| haguí desfermat |
| hagueres desfermat |
| hagué desfermat |
| haguérem desfermat |
| haguéreu desfermat |
| hagueren desfermat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desfermat |
| vas haver desfermat |
| va haver desfermat |
| vam haver desfermat |
| vau haver desfermat |
| van haver desfermat |
Futur
| desfermaré |
| desfermaràs |
| desfermarà |
| desfermarem |
| desfermareu |
| desfermaran |
Futur perfet
| hauré desfermat |
| hauràs desfermat |
| haurà desfermat |
| haurem desfermat |
| haureu desfermat |
| hauran desfermat |
Condicional
| desfermaria |
| desfermaries |
| desfermaria |
| desfermaríem |
| desfermaríeu |
| desfermarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desfermat |
| hauries (hagueres) desfermat |
| hauria (haguera) desfermat |
| hauríem (haguérem) desfermat |
| hauríeu (haguéreu) desfermat |
| haurien (hagueren) desfermat |
Mode subjuntiu
Present
| desfermi, desferme (val.) |
| desfermis, desfermes (val.) |
| desfermi, desferme (val.) |
| desfermem |
| desfermeu |
| desfermin, desfermen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desfermat |
| hagis (hages) desfermat |
| hagi (haja) desfermat |
| hàgim (hàgem) desfermat |
| hàgiu (hàgeu) desfermat |
| hagin (hagen) desfermat |
Imperfet
| desfermés, desfermara (val.), desfermàs (val., bal.) |
| desfermessis, desfermares (val.), desfermassis (bal.), desfermesses, desfermasses (val., bal.) |
| desfermés, desfermara (val.), desfermàs (val., bal.) |
| desferméssim, desfermàrem (val.), desfermàssim (bal.), desferméssem, desfermàssem (val., bal.) |
| desferméssiu, desfermàreu (val.), desfermàssiu (bal.), desfermésseu, desfermàsseu (val., bal.) |
| desfermessin, desfermaren (val.), desfermassin (bal.), desfermessen, desfermassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desfermat |
| haguessis (hagueres) desfermat |
| hagués (haguera) desfermat |
| haguéssim (haguérem) desfermat |
| haguéssiu (haguéreu) desfermat |
| haguessin (hagueren) desfermat |
Mode imperatiu
Present
| desferma |
| desfermi, desferme (val.) |
| desfermem |
| desfermeu, desfermau (bal.) |
| desfermin, desfermen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desfermar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desfermat |
| Gerundi | desfermant |
| Gerundi compost | havent desfermat |
| Participi | desfermat , desfermada , desfermats , desfermades |
Definició
- Deslliurar una cosa del lligam o fixament que la reté.
- Un animal, deslliurar-se d'un lligament que el reté.
- Metafòricament, una tempesta, una guerra, un incendi, etc., iniciar-se amb fúria.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017