desfer
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desfaig, desfaç (bal.) |
| desfàs |
| desfà |
| desfem, desfeim (bal.) |
| desfeu, desfeis (bal.) |
| desfan |
Perfet
| he desfet |
| has desfet |
| ha desfet |
| hem desfet |
| heu desfet |
| han desfet |
Imperfet
| desfeia |
| desfeies |
| desfeia |
| desfèiem / desféiem |
| desfèieu / desféieu |
| desfeien |
Plusquamperfet
| havia desfet |
| havies desfet |
| havia desfet |
| havíem desfet |
| havíeu desfet |
| havien desfet |
Passat simple
| desfiu |
| desferes |
| desfeu, desféu, desfé (bal.) |
| desférem |
| desféreu |
| desferen |
Passat perifràstic
| vaig desfer |
| vas (vares) desfer |
| va desfer |
| vam (vàrem) desfer |
| vau (vàreu) desfer |
| van (varen) desfer |
Passat anterior
| haguí desfet |
| hagueres desfet |
| hagué desfet |
| haguérem desfet |
| haguéreu desfet |
| hagueren desfet |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desfet |
| vas haver desfet |
| va haver desfet |
| vam haver desfet |
| vau haver desfet |
| van haver desfet |
Futur
| desfaré |
| desfaràs |
| desfarà |
| desfarem |
| desfareu |
| desfaran |
Futur perfet
| hauré desfet |
| hauràs desfet |
| haurà desfet |
| haurem desfet |
| haureu desfet |
| hauran desfet |
Condicional
| desfaria |
| desfaries |
| desfaria |
| desfaríem |
| desfaríeu |
| desfarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desfet |
| hauries (hagueres) desfet |
| hauria (haguera) desfet |
| hauríem (haguérem) desfet |
| hauríeu (haguéreu) desfet |
| haurien (hagueren) desfet |
Mode subjuntiu
Present
| desfaci, desfaça (val.) |
| desfacis, desfaces (val.) |
| desfaci, desfaça (val.) |
| desfem, desfacem (bal.) |
| desfeu, desfaceu (bal.) |
| desfacin, desfacen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desfet |
| hagis (hages) desfet |
| hagi (haja) desfet |
| hàgim (hàgem) desfet |
| hàgiu (hàgeu) desfet |
| hagin (hagen) desfet |
Imperfet
| desfés, desfera (val.) |
| desfessis, desferes (val.), desfesses |
| desfés, desfera (val.) |
| desféssim, desférem (val.), desféssem |
| desféssiu, desféreu (val.), desfésseu |
| desfessin, desferen (val.), desfessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desfet |
| haguessis (hagueres) desfet |
| hagués (haguera) desfet |
| haguéssim (haguérem) desfet |
| haguéssiu (haguéreu) desfet |
| haguessin (hagueren) desfet |
Mode imperatiu
Present
| desfés, desfé (bal.) |
| desfaci, desfaça (val.) |
| desfem, desfacem (bal.) |
| desfeu, desfeis (bal.) |
| desfacin, desfacen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desfer |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desfet |
| Gerundi | desfent |
| Gerundi compost | havent desfet |
| Participi | desfet , desfeta , desfets , desfetes |
Definició
- Eliminar la feina feta.
- Desmuntar l'ordre com està organitzada una cosa.
- Destruir alguna construcció.
- Eliminar el lligam, real o metafòric, existent entre una persona i quelcom.
- Fer fondre, dissoldre, dividir a miques.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017