desfalcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desfalco (cent.), desfalque (val.), desfalc (bal.) |
| desfalques |
| desfalca |
| desfalquem, desfalcam (bal.) |
| desfalqueu, desfalcau (bal.) |
| desfalquen |
Perfet
| he desfalcat |
| has desfalcat |
| ha desfalcat |
| hem desfalcat |
| heu desfalcat |
| han desfalcat |
Imperfet
| desfalcava |
| desfalcaves |
| desfalcava |
| desfalcàvem |
| desfalcàveu |
| desfalcaven |
Plusquamperfet
| havia desfalcat |
| havies desfalcat |
| havia desfalcat |
| havíem desfalcat |
| havíeu desfalcat |
| havien desfalcat |
Passat simple
| desfalquí |
| desfalcares |
| desfalcà |
| desfalcàrem |
| desfalcàreu |
| desfalcaren |
Passat perifràstic
| vaig desfalcar |
| vas (vares) desfalcar |
| va desfalcar |
| vam (vàrem) desfalcar |
| vau (vàreu) desfalcar |
| van (varen) desfalcar |
Passat anterior
| haguí desfalcat |
| hagueres desfalcat |
| hagué desfalcat |
| haguérem desfalcat |
| haguéreu desfalcat |
| hagueren desfalcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desfalcat |
| vas haver desfalcat |
| va haver desfalcat |
| vam haver desfalcat |
| vau haver desfalcat |
| van haver desfalcat |
Futur
| desfalcaré |
| desfalcaràs |
| desfalcarà |
| desfalcarem |
| desfalcareu |
| desfalcaran |
Futur perfet
| hauré desfalcat |
| hauràs desfalcat |
| haurà desfalcat |
| haurem desfalcat |
| haureu desfalcat |
| hauran desfalcat |
Condicional
| desfalcaria |
| desfalcaries |
| desfalcaria |
| desfalcaríem |
| desfalcaríeu |
| desfalcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desfalcat |
| hauries (hagueres) desfalcat |
| hauria (haguera) desfalcat |
| hauríem (haguérem) desfalcat |
| hauríeu (haguéreu) desfalcat |
| haurien (hagueren) desfalcat |
Mode subjuntiu
Present
| desfalqui, desfalque (val.) |
| desfalquis, desfalques (val.) |
| desfalqui, desfalque (val.) |
| desfalquem |
| desfalqueu |
| desfalquin, desfalquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desfalcat |
| hagis (hages) desfalcat |
| hagi (haja) desfalcat |
| hàgim (hàgem) desfalcat |
| hàgiu (hàgeu) desfalcat |
| hagin (hagen) desfalcat |
Imperfet
| desfalqués, desfalcara (val.), desfalcàs (val., bal.) |
| desfalquessis, desfalcares (val.), desfalcassis (bal.), desfalquesses, desfalcasses (val., bal.) |
| desfalqués, desfalcara (val.), desfalcàs (val., bal.) |
| desfalquéssim, desfalcàrem (val.), desfalcàssim (bal.), desfalquéssem, desfalcàssem (val., bal.) |
| desfalquéssiu, desfalcàreu (val.), desfalcàssiu (bal.), desfalquésseu, desfalcàsseu (val., bal.) |
| desfalquessin, desfalcaren (val.), desfalcassin (bal.), desfalquessen, desfalcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desfalcat |
| haguessis (hagueres) desfalcat |
| hagués (haguera) desfalcat |
| haguéssim (haguérem) desfalcat |
| haguéssiu (haguéreu) desfalcat |
| haguessin (hagueren) desfalcat |
Mode imperatiu
Present
| desfalca |
| desfalqui, desfalque (val.) |
| desfalquem |
| desfalqueu, desfalcau (bal.) |
| desfalquin, desfalquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desfalcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desfalcat |
| Gerundi | desfalcant |
| Gerundi compost | havent desfalcat |
| Participi | desfalcat , desfalcada , desfalcats , desfalcades |
Definició
- Llevar la falca que subjectava alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017